Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
503 bytes afegits ,  11:57 2 jul 2025
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
'''Lluís Fornés i Pérez-Costa''' ([[Pedreguer]], [[12 d'octubre]] de [[1945]]), és un filòlec, escritor, cantant i crític musical [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Tercerviísme|tercerviísta]], conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a '''Lluís el Sifoner''', activitat en la qual va triumfar en la [[Transició espanyola|Transició]].
+
{{Biografia|
 +
| nom = Lluís Fornés i Pérez-Costa
 +
| image =
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Filòlec, escritor i cantant.
 +
| data_naix = [[12 d'octubre]] de [[1945]] 
 +
| lloc_naix = [[Pedreguer]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 +
| data_mort =
 +
| lloc_mort = 
 +
}}
 +
'''Lluís Fornés i Pérez-Costa''' ([[Pedreguer]], [[12 d'octubre]] de [[1945]]), és un filòlec, escritor, cantant i crític musical [[Valencians|valencià]] d'ideologia [[Panoccitanisme|panoccitanista]], conegut fonamentalment per la seua anterior faceta de cantautor com a '''Lluís el Sifoner''', activitat en la qual va triumfar en la [[Transició espanyola|Transició]].
    
== Biografia ==
 
== Biografia ==
   −
Com a cantant començà en l'any [[1973]] en el grup de folc "Crit i Cant"; en desaparéixer el grup, continuà en solitari i en [[1975]] fon el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva. A partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren per terres valencianes fins a l'any [[1989]]. Pero feu un llarc parèntesis en la seua carrera musical a partir del rebuig que rebé per la seua colaboració en [[Amadeu Fabregat]] en la llista de paraules "prohibides" en [[RTVV]], fet pel qual fon chiulat de manera considerable al [[Teatre Principal de Valéncia]] i pràcticament no el deixaren cantar. Això feu que declarara que «el Sifoner ha mort».  
+
Lluís Fornés naixqué en la població valenciana de Pedreguer, en la comarca de la [[Marina Alta]], el 12 d'octubre de l'any 1945.
 +
 
 +
Com a cantant començà en l'any [[1973]] en el grup de folc "Crit i Cant"; en desaparéixer el grup, continuà en solitari i en [[1975]] fon el primer classificat en el III Festival de la Cançó de Xàtiva. A partir d'eixe moment, les seues actuacions es multiplicaren per terres valencianes fins a l'any [[1989]]. Pero feu un llarc parèntesis en la seua carrera musical a partir del rebuig que rebé per la seua colaboració en [[Amadeu Fabregat]] en la llista de paraules "prohibides" en [[RTVV]], fet pel qual fon chiulat de manera considerable en el [[Teatre Principal de Valéncia]] i pràcticament no el deixaren cantar. Això feu que declarara que «el Sifoner ha mort».  
    
És un personage polifacètic, també s'ha dedicat, entre atres coses, a la confecció de guions per a televisió i cine, a la docència (llabor que desenrolla en l'actualitat). ''El Pensament Panoccitanista'' és la seua tesis doctoral ([[2004]]).
 
És un personage polifacètic, també s'ha dedicat, entre atres coses, a la confecció de guions per a televisió i cine, a la docència (llabor que desenrolla en l'actualitat). ''El Pensament Panoccitanista'' és la seua tesis doctoral ([[2004]]).
Llínea 9: Llínea 22:  
En l'any [[2007]] edità una biografia sobre l'ilustrat pedreguer [[Vicent Morell]] i ha représ l'activitat com a cantant en abdós concerts i exposicions retrospectives en el seu poble natal, Pedreguer i en [[Jesús Pobre]] ([[Dénia]]) a on feu de pregoner de les festes i fon vetat per un rector.
 
En l'any [[2007]] edità una biografia sobre l'ilustrat pedreguer [[Vicent Morell]] i ha représ l'activitat com a cantant en abdós concerts i exposicions retrospectives en el seu poble natal, Pedreguer i en [[Jesús Pobre]] ([[Dénia]]) a on feu de pregoner de les festes i fon vetat per un rector.
   −
El 9 de febrer [[2017]] es va estrenar als locals valencians de la SGAE ''Lluís El Sifoner, un documental de tres pams i mig'', òpera prima del músic i realisador Chimo Guardiola.
+
El [[9 de febrer]] [[2017]] es va estrenar als locals valencians de la SGAE ''Lluís El Sifoner, un documental de tres pams i mig'', òpera prima del músic i realisador Chimo Guardiola.
    
== Ideologia ==
 
== Ideologia ==
   −
Qüestiona el catalanisme polític en el [[Regne de Valéncia]] com a "impositiu" i "distorsionador". Lluís Fornés té un pensament laïciste, en novembre de [[2009]] feu de padrí en un bateig civil.
+
És d'ideologia [[Panoccitanisme|panoccitanista]], qüestiona el catalanisme polític en el [[Regne de Valéncia]] com a "impositiu" i "distorsionador". Lluís Fornés té un pensament laïciste, en [[novembre]] de [[2009]] feu de padrí en un bateig civil.
    
== Obra ==
 
== Obra ==
Llínea 39: Llínea 52:  
== Premis i guardons ==  
 
== Premis i guardons ==  
   −
En l'octubre de [[2017]] Fornés rebé el premi Vila d'Honor de Pedreguer en la Menció Honorífica d'Àmbit Local.
+
En [[octubre]] de [[2017]] Fornés rebé el premi Vila d'Honor de Pedreguer en la Menció Honorífica d'Àmbit Local.
 
+
   
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Valencians]]
 
[[Categoria:Valencians]]
Llínea 50: Llínea 63:  
[[Categoria:Cantautors]]
 
[[Categoria:Cantautors]]
 
[[Categoria:Cantautors valencians]]
 
[[Categoria:Cantautors valencians]]
[[Categoria:Tercerviístes]]
+
[[Categoria:Panoccitanisme]]
71 425

edicions

Menú de navegació