Diferència entre les revisions de "Afinitat electrònica" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 5:

Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; AE s'expressa comunment en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol-1.

També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia de ionisació d'orde zero.

També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia d'ionisació d'orde zero.

Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc.

Llínea 11:

== Métodos per a determinar l'afinitat electrònica ==

En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia de ionisació|energies d'ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''1, ''EI''2, etc.

En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia d'ionisació|energies d'ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''1, ''EI''2, etc.

== Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica ==

Llínea 49:

| colspan="19" |

|----- align="CENTER"

| [[Elements del ~~periode~~ 1|'''1''']]

| [[Elements del periodo 1|'''1''']]

| bgcolor="#00ff33" | [[Hidrogen|H]] -73

| colspan="16" |

Llínea 159:

|}</center>

<center>[[Taula periòdica dels elements|Taula periòdica]] d'afinitats electròniques, en k[[julio (unitat)|J]]/[[mol]]</center>

== Vore també ==

* [[Energia de ionisació]]

* [[Energia d'ionisació]]

* [[Electronegativitat]]

== Referències ==

=== Bibliografia ===

* House J.E. “Inorganic Chemistry”, Academic Press, 2008.

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 Ya que es tracta d'energia lliberada, puix normalment en insertar un electró en un àtom predomina la força atractiva del [[Núcleu atòmic|núcleu]], té signe negatiu. En els casos en els que l'energia siga absorbida, quan guanyen les forces de repulsió, tindran signe positiu; AE s'expressa comunment en el [[Sistema Internacional d'Unitats]], en kJ·mol<sup>-1</sup>.
-També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia de ionisació d'orde zero.
+També podem recórrer al procés contrari per a determinar la primera afinitat electrònica, ya que seria l'energia consumida en arrancar un electró a l'espècie aniónica mononegativa en estat gaseós d'un determinat element; evidentment la [[entalpia]] corresponent AE té signe negatiu, salve per als [[gasos nobles]] i metals alcalinotérreos. Este procés equival al de l'energia d'ionisació d'un àtom, per lo que la AE seria per este formalisme l'energia d'ionisació d'orde zero.
 Esta propietat nos servix per a prevore qué elements generaran en facilitat espècies anióniques estables, encara que no cal relegar atres factors: tipo de contraió, estat sòlit, lligant-dissolució, etc.
@@ Llínea 11: / Llínea 11: @@
 == Métodos per a determinar l'afinitat electrònica ==
-En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia de ionisació|energies d'ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''<sub>1</sub>, ''EI''<sub>2</sub>, etc.
+En molts casos es pot medir de forma directa per mig de l'ocupació de garbes d'[[Electró|electrons]] que choquen contra els àtoms en fase gaseosa. D'una forma menys precisa es pot estimar per extrapolació dels valors de les diferents [[energia d'ionisació|energies d'ionisació]] disponibles per a l'àtom considerant:''EI''<sub>1</sub>, ''EI''<sub>2</sub>, etc.
 == Tendències periòdiques de l'afinitat electrònica ==
@@ Llínea 49: / Llínea 49: @@
 | colspan="19" |
 |----- align="CENTER"
-| [[Elements del periode 1|'''1''']]
+| [[Elements del periodo 1|'''1''']]
 | bgcolor="#00ff33" | [[Hidrogen|H]]<br />-73
 | colspan="16" |
@@ Llínea 159: / Llínea 159: @@
 |}</center>
 <center>[[Taula periòdica dels elements|Taula periòdica]] d'afinitats electròniques, en k[[julio (unitat)|J]]/[[mol]]</center>
 == Vore també ==
-* [[Energia de ionisació]]
+* [[Energia d'ionisació]]
 * [[Electronegativitat]]
 == Referències ==
 {{listaref}}
 === Bibliografia ===
 * House J.E.  “Inorganic Chemistry”, Academic Press, 2008.