Canvis

| llegenda_mapa        = Distribució geogràfica de les rates penades (en [[blau]]).

| llegenda_mapa        = Distribució geogràfica de les rates penades (en [[blau]]).

}}

}}

La '''rata penada'''<ref>{{DGLV|Rata}}</ref>, '''rat penat'''<ref>{{DGLV|Rat}}</ref>, '''mosseguello''' o '''moceguello'''<ref>{{DGLV|Moceguello}}</ref> o '''quiròpter'''<ref>{{DGLV|Quiròpter}}</ref> ('''Chiroptera''') (del [[llatí]] ''ratta pĭnnāta'' o be del llatí ''mūre caecu'', en el sufix diminutiu -ello, per via [[mossàrap]]) és un [[orde (biologia)|orde]] de [[mamífer|mamífers]] [[vivípar|vivípars]] [[ala|alats]]. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una [[mà]] en uns [[dit|dits]] molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo [[Terra|món]] exepte l'[[Antàrtica]]. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són [[insectívor|insectívores]] i la major part de les restants són [[frugívor|frugívores]]. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els [[Desmodontinae]] nomentants 'vampirs' són [[hematòfec]]s, es dir, s'alimenten de [[sanc]]. Les rates penades se guien per l'[[Ecolocalisació|ecolocalisació]] produint [[Sò|sons]] que els retornen com a [[Resò|eco o resò]], una espècie de [[Sónar|sónar]] biològic.

La '''rata penada'''<ref>{{DGLV|Rata}}</ref>, '''rat penat'''<ref>{{DGLV|Rat}}</ref>, '''mosseguello''' o '''moceguello'''<ref>{{DGLV|Moceguello}}</ref> o '''quiròpter'''<ref>{{DGLV|Quiròpter}}</ref> ('''Chiroptera''') (del [[llatí]] ''ratta pĭnnāta'' o be del llatí ''mūre caecu'', en el sufix diminutiu -ello, per via [[mossàrap]]) és un [[orde (biologia)|orde]] de [[mamífer|mamífers]] [[vivípar|vivípars]] [[ala|alats]]. També se li sol dir '''rata penà''' o '''rata panà'''. Són els únics mamífers capaços de volar per lo qual les seues pates davanteres s'han transformat en ales, compostes per una membrana cutànea sostinguda per una [[mà]] en uns [[dit|dits]] molt llarcs. Estan distribuïts per tot lo [[Terra|món]] exepte l'[[Antàrtica]]. Generalment solen ser animals nocturns pero també n'hi ha de diurns. El 70% de les espècies són [[insectívor|insectívores]] i la major part de les restants són [[frugívor|frugívores]]. Atres s'alimenten de chicotets vertebrats i algunes com els [[Desmodontinae]] nomentants 'vampirs' són [[hematòfec]]s, es dir, s'alimenten de [[sanc]]. Les rates penades se guien per l'[[Ecolocalisació|ecolocalisació]] produint [[Sò|sons]] que els retornen com a [[Resò|eco o resò]], una espècie de [[Sónar|sónar]] biològic.

En [[heràldica]] ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]].

En [[heràldica]] ad est animal se li nomena rat penat sent un símbol dels reis de [[Regne de Valéncia|Valéncia]] i d'[[Corona d'Aragó|Aragó]].

Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.

Casi tots els moceguellos són nocturns i de dia s'amaguen en llocs foscs com coves, clavills o edificis buits. En els climes templats, les rates penades hivernen fonamentalment per la falta d'insectes en l'estació de l'[[hivern]]. Les rates penades presenten generalment una activitat sexual promíscua. Les cries recent naixcudes no saben volar i són totalment depenents de sa mare la qual les protegix i els dona de mamar. La seua llongevitat sol rondar els cinc anys, encara que les espècies més grans poden arribar a viure fins als 25 o 30 anys tenint una llongevitat considerable en relació al seu tamany.

==Heràldica==

[[Archiu:Escut de València.svg|miniatura|100px|derecha|[[Escut de Valéncia]]]]

 

===Heràldica===

[[Archiu:Escut de València.svg|thumb|250px|[[Escut de Valéncia]]]]

 

El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].

El rat penat és un símbol heràldic dels reis d'[[Corona d'Aragó|Aragó]] i particularment del [[Regne de Valéncia]]. El seu orige pot ser el [[dragó]] real de la cimera de [[Pere IV d'Aragó|Pere el Cerimoniós]] o pot ser com conta el relat, gràcies a que un rat penat ajudà a [[Jaume I]] a guanyar una batalla en la conquista de [[Valéncia]].

==Llegenda del Rat Penat==

===Llegenda del Rat Penat===

Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.

Segons la llegenda, els araps domesticaven les rates penades (“moseguellos”) i les utilisaven per a eliminar les plagues dels mosquits dels terrenys pantanosos, els “marjals” i “l'albufera” proximes a la ciutat de Valencia. En l'epoca de Jaume I, i durant el sege cristia de la ciutat i capital del regne moro, un profeta arabic augurà que mentres la rata de l'amo de la ciutat poguera volar totes les nits, la ciutat se mantindria musulmana.

Esta llegenda se fon escampant en poemes i cançons, incorporant-se a “Les Troves” del segle XV, especialment, una de les quals ha aplegat fins mosatros descrivint el poeta a Pere I, fill del Rei En Jaume, els elements de la llegenda:

Esta llegenda se fon escampant en poemes i cançons, incorporant-se a “Les Troves” del segle XV, especialment, una de les quals ha aplegat fins mosatros descrivint el poeta a Pere I, fill del Rei En Jaume, els elements de la llegenda:

«Mes lo Rey Jacme vostre Pare amat

«Mes lo Rey Jacme vostre Pare amat

Si ha mudat l'Escut possant per divisa

si ha mudat l'Escut possant per divisa

Barres d'Aragó en pavés cuadrat

barres d'Aragó en pavés cuadrat.

Com usen les dones, puix esta Ciutat

Com usen les dones, puix esta Ciutat

Té el nom femeni, e aixi d'esta guisa

té el nom femeni, e aixi d'esta guisa

 

Les ha concedides ab lo Rat-Penat

Les ha concedides ab lo Rat-Penat

Que crià en sa tenda son fills sens paor

que crià en sa tenda son fills sens paor

Mentres durá el siti, com sabeu Senyor.»

mentres durá el siti, com sabeu Senyor.»

==Vore també==

==Vore també==