Diferència entre les revisions de "Fagaceae"
(Text reemplaça - ' l’' a ' l'') |
|||
| Llínea 70: | Llínea 70: | ||
Suro: usat en taps, aïllament i productes artesanals (''Quercus suber'') | Suro: usat en taps, aïllament i productes artesanals (''Quercus suber'') | ||
| − | Tanins: presents en | + | Tanins: presents en l'escorça, usats en l'adobadament tradicional. |
Ornamentació: moltes espècies plantades en parcs i jardins. | Ornamentació: moltes espècies plantades en parcs i jardins. | ||
Revisió de 15:54 24 jul 2025
| Fagaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Fagales | ||
| Família | Fagaceae | ||
| Gènero | Fagus, Quercus, Castanea, Notholithocarpus, entre atres | ||
| Espècie | unes 900 espècies | ||
La família Fagaceae és un grup de plantes llenyoses dins de l'orde de les Fagals, que inclou arbres i arbusts molt comuns en zones templades i subtropicals de l'Hemisferi Nort. Les seues espècies més conegudes són els faigs, els roures, les carrasques, les sureres, els coscolls i els castanyers.
Descripció
Les plantes de la família Fagaceae compartixen diverses característiques morfològiques:
Fulla: simples, alternes, de marge sancer, dentat o lobulat; caduques o persistents.
Flor: unisexuals i generalment monoiques (abdós sexes en el mateix individu). Les masculines es troben en aments i les femenines en grups chicotets o solitàries.
Fruït: tipo núcula, generalment envoltat parcialment per una estructura en forma de cúpula o envoltori llenyós (com en les bellotes o en el castany).
Soca: arbres de gran port, fusta dura i escorça rugosa; alguns en gran capacitat de rebrot per soca.
Hàbitat
Les Fagaceae es distribuïxen principalment en boscs temperats, humits o de muntanya, encara que algunes espècies mediterrànees (com les carrasques o coscolls) s'adapten a condicions més seques i pedregoses. Preferixen sols profunts, be drenats i de composició variable, segons l'espècie.
Gèneres principals
La família Fagaceae comprén aproximadament 8 gèneros principals:
- Quercus – roures, carrasques, sureres, coscolls, etc. (el gènero més numerós i diversificat)
- Fagus – faigs
- Castanea – castanyers
- Lithocarpus – roures de pedra asiàtics
- Notholithocarpus – castanyer tanbark americà
- Chrysolepis – espècies arbustives de la costa oest americana
- Trigonobalanus – arbres rars d'Àsia i Amèrica Central
- Formanodendron – un gènero molt localisat en China
Importància ecològica
Les fagàcees formen ecosistemes rics i equilibrats. Actuen com a espècies dominants en molts boscs caducifolis i esclerofiles. Donen aliment a gran part de la fauna forestal (especialment per mijà de bellotes i castanyes) i servixen d'hàbitat per a centenars d'espècies.
Són també importants en la regeneració natural gràcies a la seua capacitat de rebrot i resistència a condicions climàtiques adverses.
Usos humans
Les espècies de la família Fagaceae tenen gran valor:
Fusta: molt apreciada en construcció, fusteria, tonellage, llenya i carbó.
Alimentació: castanyes comestibles (Castanea sativa) i bellotes per al ganado.
Suro: usat en taps, aïllament i productes artesanals (Quercus suber)
Tanins: presents en l'escorça, usats en l'adobadament tradicional.
Ornamentació: moltes espècies plantades en parcs i jardins.
Distribució
Les Fagaceae es troben distribuïdes per:
- Europa, especialment en la zona atlàntica i mediterrànea
- Amèrica del Nort i Central, des del Canada fins Guatemala
Conservació
Algunes espècies estan en regressió per causa de:
- Deforestació i urbanisació
- Incendis forestals
- Plagues i malalties
- Canvi climàtic