Diferència entre les revisions de "Pi roig"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «{{CaixaTaxons | nom = Pi roig | image = Borovice pod Kunětickou Horou.jpg | llegenda = | status = LC | regnum = Plantae | divisio = Pinophyta | classi…»)
(Sense diferències)

Revisió de 05:27 25 jul 2025

Pi roig

Borovice pod Kunětickou Horou.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus sylvestris
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
250px
Distribució natural


El pi roig (Pinus sylvestris), és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, propi de zones montanyoses i continentals d’Europa i Àsia. És una de les espècies de pi més àmpliament distribuïdes del món.

Descripció

Arbre recte, que pot arribar fins als 40 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular.

  • Fulla: acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 4 a 7 cm de llargària, de color vert blavenc.
  • Flor: monoic, florix entre abril i maig. Les flors masculines són grogues i agrupades; les femenines, chicotetes i de color roig violeta.
  • Fruit: pinya ovoide-coniforme, de 3 a 7 cm, de maduració bienal. Escames fines i planes. El fruit madura a finals de autumne.
  • Tronc: escorça rogenca en la part superior i més grisa en la inferior, llisa de jove i després clavillada en plaques.

Hàbitat

Viu en terres silícees, àcides o pobres, entre 800 i 2.000 metros d’altitut, en climes frets o temperat-continentals. En terres valencianes es troba de forma relíctica i escassa en altiplans i muntanyes interiors com la Tinença de Benifassà o Gúdar-Javalambre.

Taxonomia

Pinus sylvestris fon descrit per Carles Linneo en l’any 1753.

Etimologia

  • Pinus: nom llatí genèric per a pi.
  • sylvestris: vol dir ‘salvage’ o ‘dels boscs’, fent referència al seu hàbitat.

Usos

La seua fusta és molt utilisada en la indústria: construcció, mobles, paper i caixes. També s’usa en repoblacions per la seua resistència al fret i el creiximent ràpit. La resina s’ha usat per a obtindre trementina.

Conservació

És una espècie comí i àmpliament estesa, sense risc general. Encara aixina, en zones del sud peninsular les poblacions naturals estan molt fragmentades.

Referències

Bibliografia

  • Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.

Enllaços externs

Dits valencians