Diferència entre les revisions de "Pi roig"
(Sense diferències)
|
Revisió de 05:27 25 jul 2025
| Pi roig | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Pinophyta | ||
| Classe | Pinopsida | ||
| Orde | Pinales | ||
| Família | Pinaceae | ||
| Gènero | Pinus | ||
| Espècie | Pinus sylvestris | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| 250px | |||
| Distribució natural | |||
El pi roig (Pinus sylvestris), és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, propi de zones montanyoses i continentals d’Europa i Àsia. És una de les espècies de pi més àmpliament distribuïdes del món.
Descripció
Arbre recte, que pot arribar fins als 40 metros d’altura, d’aspecte esvelt i copa relativament chicoteta en forma de paraigües irregular.
- Fulla: acícoles rígides, agrupades de dos en dos, de 4 a 7 cm de llargària, de color vert blavenc.
- Flor: monoic, florix entre abril i maig. Les flors masculines són grogues i agrupades; les femenines, chicotetes i de color roig violeta.
- Fruit: pinya ovoide-coniforme, de 3 a 7 cm, de maduració bienal. Escames fines i planes. El fruit madura a finals de autumne.
- Tronc: escorça rogenca en la part superior i més grisa en la inferior, llisa de jove i després clavillada en plaques.
Hàbitat
Viu en terres silícees, àcides o pobres, entre 800 i 2.000 metros d’altitut, en climes frets o temperat-continentals. En terres valencianes es troba de forma relíctica i escassa en altiplans i muntanyes interiors com la Tinença de Benifassà o Gúdar-Javalambre.
Taxonomia
Pinus sylvestris fon descrit per Carles Linneo en l’any 1753.
Etimologia
- Pinus: nom llatí genèric per a pi.
- sylvestris: vol dir ‘salvage’ o ‘dels boscs’, fent referència al seu hàbitat.
Usos
La seua fusta és molt utilisada en la indústria: construcció, mobles, paper i caixes. També s’usa en repoblacions per la seua resistència al fret i el creiximent ràpit. La resina s’ha usat per a obtindre trementina.
Conservació
És una espècie comí i àmpliament estesa, sense risc general. Encara aixina, en zones del sud peninsular les poblacions naturals estan molt fragmentades.
Referències
- Pinus sylvestris – Plants of the World Online – Kew
- Castroviejo, S. (coord.) (1986–2023). *Flora Ibérica*. Real Jardín Botánico, CSIC.
Bibliografia
- Tutin, T.G. et al. (eds.) (1964–1980). *Flora Europaea*. Cambridge University Press.