Diferència entre les revisions de "Pomera"
| Llínea 49: | Llínea 49: | ||
== Usos == | == Usos == | ||
| − | La [[poma]] és consumida crua, en [[suc|sucs]], [[ | + | La [[poma]] és consumida crua, en [[suc|sucs]], [[Melada|melades]], [[compotes]] o en rebosteria. Té propietats diürètiques, digestives i antioxidants. La [[fusta]], de color [[Roig|rogenc]] i densa, s'ha usat en torneria i per fer utensilis. |
També existixen varietats ornamentals del gènero ''Malus'' (pomeres de flors), molt apreciades per les seues floracions espectaculars. | També existixen varietats ornamentals del gènero ''Malus'' (pomeres de flors), molt apreciades per les seues floracions espectaculars. | ||
| Llínea 58: | Llínea 58: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| + | |||
| + | |||
| + | |||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Blanca, G. et al. (2011). | + | * Blanca, G. et al. (2011). ''Flora iberica: Rosaceae''. RJB-CSIC |
| − | * Rehder, A. (1940). | + | * Rehder, A. (1940). ''Manual of Cultivated Trees and Shrubs'' |
| − | * Westwood, M.N. (1993). | + | * Westwood, M.N. (1993). ''Temperate-zone Pomology'' |
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Malus domestica}} | ||
| + | |||
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:731959-1 Planta en Plants of the World Online] | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:731959-1 Planta en Plants of the World Online] | ||
* [http://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/18735.html Planta en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental] | * [http://herbarivirtual.uib.es/cas-med/especie/18735.html Planta en l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Malus_domestica Planta en la Wikipedia castellana] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Malus_domestica Planta en la Wikipedia castellana] | ||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
| − | |||
[[Categoria:Biologia]] | [[Categoria:Biologia]] | ||
Revisió de 18:01 27 jul 2025
| Pomera | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Rosales | ||
| Família | Rosaceae | ||
| Gènero | Malus | ||
| Espècie | Malus domestica | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
| 250px | |||
| Cultiu mundial de la pomera | |||
La pomera (Malus domestica) és un arbre caducifoli de talla mijana, cultivat per a la producció de pomes, un dels fruits més consumits en tot lo món. Pertany a la família de les rosàcees i es creu originària de l'Àsia Central, concretament de les muntanyes del Kazahstan i regions veïnes. Actualment es cultiva a tot arreu del món en climes temperats.
Descripció
És un arbre de port redonenc, que sol tindre entre 3 i 10 metros d'alçària quan és cultivat, encara que pot arribar a més en estat silvestre. La seua copa és ampla e irregular.
- Fulla: Les fulles són simples, alternes, d'uns 5-12 cm de llarc, ovalades, de marge serrat. El feix és vert fosc i l'envés un poc més pàlit i pelós. Presenta un peciol llarc i una disposició helicoidal.
- Flor: Les flors són hermafrodites, de 3-5 cm de diàmetro, blanques o rosades, i naixen en ramells terminals. Florix en primavera, normalment en març o abril, abans o a l'inici del fullage.
- Fruit: La poma és un fruit carnós del tipo poma (pseudocarp), de forma globosa i sabor dolç o àcit segons la varietat. Madura entre agost i octubre, depenent del cultivar.
- Tronc: Tronc curt, a sovint tort, de corfa grisenca i clavillada en eixemplars vells. En conreu sol ser empeltada sobre portaempelts més resistents.
Hàbitat
Encara que naturalment deriva de boscs temperats eurasiàtics, actualment es troba principalment en zones de cultiu. Preferix sols profunts, fèrtils i ben drenats, i necessita hiverns relativament fretosos per a una bona inducció floral. Tolera malament la sequera prolongada i les zones molt càlides. És habitual en hortes, camps de secà fresc i zones de muntanya mijana.
Taxonomia
Malus domestica fon descrit per Carles Linneo, encara que la seua taxonomia és complexa i deriva de diverses espècies del gènero Malus, sobretot Malus sieversii (d’Àsia Central) i Malus sylvestris (europea).
Citologia
Poliploide: presenta formes diploides (2n = 34), triploides (2n = 51) i tetraploides (2n = 68), segons la varietat.
Etimologia
- Malus: del llatí, antigament usat per als pomers.
- domestica: ‘domesticat’, per ser un arbre clarament seleccionat i cultivat des de fa milenis.
Usos
La poma és consumida crua, en sucs, melades, compotes o en rebosteria. Té propietats diürètiques, digestives i antioxidants. La fusta, de color rogenc i densa, s'ha usat en torneria i per fer utensilis.
També existixen varietats ornamentals del gènero Malus (pomeres de flors), molt apreciades per les seues floracions espectaculars.
Conservació
No està en perill, ya que és una de les espècies agrícoles més difoses i conreades del món. No obstant, algunes varietats tradicionals locals han sigut desplaçades per híbrits comercials.
Referències
Bibliografia
- Blanca, G. et al. (2011). Flora iberica: Rosaceae. RJB-CSIC
- Rehder, A. (1940). Manual of Cultivated Trees and Shrubs
- Westwood, M.N. (1993). Temperate-zone Pomology
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Pomera.