Diferència entre les revisions de "Margalló"
| Llínea 61: | Llínea 61: | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
| − | * Castroviejo, S. (coord.) (1986-2005). | + | * Alonso Peña, José Ramón (2011). ''Manual de Histología Vegetal. Madrid'' - México: Mundi-Prensa. p. 61. ISBN 978-84-8476-429-8. |
| + | * Castroviejo, S. (coord.) (1986-2005). ''Flora iberica''. CSIC, Madrid | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 18:17 27 jul 2025
| Margalló | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Divisió | Magnoliophyta | ||
| Classe | Liliopsida | ||
| Orde | Arecales | ||
| Família | Arecaceae | ||
| Gènero | Chamaerops | ||
| Espècie | Chamaerops humilis | ||
| Autoritat | L. | ||
| Estat de conservació | |||
| Estat | LC | ||
| Distribució geogràfica | |||
El margalló (Chamaerops humilis) és una planta perennifolia de la família de les palmeres o arecàcees. Es tracta de l'única palmera autòctona de la Península Ibèrica i del continent europeu, pròpia de clima mediterràneu i especialment comú en zones costeres i serrades càlides del sur i est.
Descripció
- Fulla: Les fulles són palmades, rígides, de color vert o glauc. Presenten un peciol llarc i espinós, acabant en un palmito ample de segments allargats i punchosos. Són alternes i sorgixen en forma de roseta des del centre de la planta.
- Flor: Espècie dioica (mascles i femelles separats). Les flors són chicotetes, groguenques i agrupades en inflorescències densament ramificades. La floració sol tindre lloc entre abril i maig.
- Fruit: És una drupa ovoide, carnosa, de color roig, taronja o marró en madurar, d'uns 1-2 cm. Madura entre setembre i novembre i conté una llavor dura.
- Tronc: Pot presentar un tronc únic o diversos brots agrupats des de la base. Està cobert de fibres seques i a sovint és curt i gruixut, podent arribar fins a 4 m d'alçària. Té capacitat rebrotadora.
Hàbitat
Habita en garrigues, pinedes clares, roquers i pendents pedregosos, des del nivell del mar fins als 1000 m d'altura. Preferix sols llaugers, ben drenats i resistix bé tant la sequera com el vent salí.
És típic de la regió mediterrànea occidental, des del sur de Portugal fins a Itàlia, sent abundant al sur i est de la Península Ibèrica, incloent Valéncia, Andalusia, Múrcia i les Illes Balears.
Taxonomia
Chamaerops humilis fon descrit per Carles Linneo i publicat en Species Plantarum 2: 1188. 1753.
Etimologia
- Chamaerops: del grec χαμαί (chamai, «en terra») i ῥώψ (rhops, «mata»), en referència al seu port baix.
- humilis: epítet llatí que significa «baix» o «humil», fent referència a la seua talla reduïda respecte a atres palmeres.
Usos
Tradicionalment s'han aprofitat les fulles per a fer cordes, estores, graneres, cabassos i atres artesanies. El palmito, part interna tendra, és comestible, encara que l'extracció pot matar la planta i actualment està protegida en moltes zones.
Conservació
Encara que àmpliament distribuït i classificat com a Preocupació Menor, en alguns llocs les poblacions han minvat per destrucció d'hàbitats, urbanisació i recolecció abusiva. Està protegit en diverses comunitats autònomes.
Dits valencians
- Mudat com un margalló, loc. Anar molt ben vestit
Referències
- «Chamaerops humilis». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
- «Chamaerops humilis». The Plant List
- «Chamaerops humilis». Tropicos.org
Bibliografia
- Alonso Peña, José Ramón (2011). Manual de Histología Vegetal. Madrid - México: Mundi-Prensa. p. 61. ISBN 978-84-8476-429-8.
- Castroviejo, S. (coord.) (1986-2005). Flora iberica. CSIC, Madrid
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Margalló.
Wikispecies té un artícul sobre Margalló.
