Diferència entre les revisions de "Pi marítim"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m (Jose2 pàgina traslladada Pinus pinaster a Pi marítim)
Llínea 21: Llínea 21:
 
Arbre robust i de ràpit creiximent, que pot superar els 20–30 metros d'altura, de copa irregular i densa.
 
Arbre robust i de ràpit creiximent, que pot superar els 20–30 metros d'altura, de copa irregular i densa.
  
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles rígides, de 10 a 25 cm, agrupades de dos en dos, de color vert intens, llaugerament corbades.
+
* [[Morfologia foliar|Fulla]]: acícoles rígides, de 10 a 25 cm, agrupades de dos en dos, de color [[vert]] intens, llaugerament corbades.
 
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]]. Les flors masculines groguenques es disposen en espigues; les femenines es convertixen en pinyes. Florix en [[primavera]].
 
* [[Flor|Flor]]: [[monoic]]. Les flors masculines groguenques es disposen en espigues; les femenines es convertixen en pinyes. Florix en [[primavera]].
 
* [[Fruit|Fruit]]: pinya cònica de fins a 20 cm, molt dura i persistent, en escates prominents.
 
* [[Fruit|Fruit]]: pinya cònica de fins a 20 cm, molt dura i persistent, en escates prominents.
* [[Tronc|Tronc]]: escorça gruixuda, de color rogenc o castany, molt badada, que exuda abundant [[resina]].
+
* [[Tronc|Tronc]]: escorça gruixuda, de color [[Roig|rogenc]] o castany, molt badada, que exuda abundant [[resina]].
  
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
Espècie característica de sòls arenosos i àcits prop del litoral, encara que  també pot créixer en zones interiors. És habitual en repoblacions a la [[Comunitat Valenciana]], sobretot en serres litorals i sublitorals. Apareix en [[Alacant]], [[Marina]], [[Camp de Morvedre]] i [[Plana Baixa]].
+
Espècie característica de sòls arenosos i àcits prop del litoral, encara que  també pot créixer en zones interiors. És habitual en repoblacions en la [[Comunitat Valenciana]], sobretot en serres litorals i sublitorals. Apareix en [[Alacant]], [[Marina]], [[Camp de Morvedre]] i [[Plana Baixa]].
  
 
== Taxonomia ==
 
== Taxonomia ==
''Pinus pinaster'' fon descrit per [[Carles Linneo]] el 1753. Té diverses varietats locals i formes, entre elles la varietat ''mesogeensis'' típica del litoral mediterràneu.
+
''Pinus pinaster'' fon descrit per [[Carles Linneo]] en l'any [[1753]]. Té diverses varietats locals i formes, entre elles la varietat ''mesogeensis'' típica del litoral mediterràneu.
  
 
== Etimologia ==
 
== Etimologia ==
* '''Pinus''': del llatí clàssic, per a designar els pins.
+
* '''Pinus''': del [[llatí]] clàssic, per a designar els pins.
 
* '''pinaster''': de "pinus" + sufix "-aster", 'semblant a un pi', provablement per diferenciar-lo d'atres espècies més conspícues.
 
* '''pinaster''': de "pinus" + sufix "-aster", 'semblant a un pi', provablement per diferenciar-lo d'atres espècies més conspícues.
  

Revisió de 15:28 29 jul 2025

Pi marítim

Pinus pinaster 20131229.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Divisió Pinophyta
Classe Pinopsida
Orde Pinales
Família Pinaceae
Gènero Pinus
Espècie Pinus pinaster
Autoritat L.
Estat de conservació
Estat LC
Distribució geogràfica
Pinus pinaster range.svg
Distribució natural


El pi marítim (Pinus pinaster), és un arbre perennifoli de la família de les pinàcees, comú en zones litorals i interiors seques de la conca mediterrànea. Antigament rebia el nom científic de Pinus maritima.

Descripció

Arbre robust i de ràpit creiximent, que pot superar els 20–30 metros d'altura, de copa irregular i densa.

  • Fulla: acícoles rígides, de 10 a 25 cm, agrupades de dos en dos, de color vert intens, llaugerament corbades.
  • Flor: monoic. Les flors masculines groguenques es disposen en espigues; les femenines es convertixen en pinyes. Florix en primavera.
  • Fruit: pinya cònica de fins a 20 cm, molt dura i persistent, en escates prominents.
  • Tronc: escorça gruixuda, de color rogenc o castany, molt badada, que exuda abundant resina.

Hàbitat

Espècie característica de sòls arenosos i àcits prop del litoral, encara que també pot créixer en zones interiors. És habitual en repoblacions en la Comunitat Valenciana, sobretot en serres litorals i sublitorals. Apareix en Alacant, Marina, Camp de Morvedre i Plana Baixa.

Taxonomia

Pinus pinaster fon descrit per Carles Linneo en l'any 1753. Té diverses varietats locals i formes, entre elles la varietat mesogeensis típica del litoral mediterràneu.

Etimologia

  • Pinus: del llatí clàssic, per a designar els pins.
  • pinaster: de "pinus" + sufix "-aster", 'semblant a un pi', provablement per diferenciar-lo d'atres espècies més conspícues.

Usos

Utilisat per a obtindre resina, com a planta repobladora, i per a producció de fusta (embalages, paper). També apreciat com a ornamental en zones costeres.

Conservació

Espècie no amenaçada (LC), pero les repoblacions massives poden causar canvis en la biodiversitat local si desplacen flora autòctona.

Refranys valencians

Referències

Bibliografia

  • Tutin, T.G. et al. *Flora Europaea*.

Enllaços externs