154 035
edicions
Canvis
sense resum d'edició
[[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg|thumb|300px|Warren Beatty en l'any 1961]]
{{Biografia|
| nom = Henry Warren Beatty
'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut com en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.
| image = [[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg|300px|Warren Beatty en l'any 1961]]
| peu =
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]
| ocupació = Actor.
| data_naix = [[30 de març]] de [[1937]]
| lloc_naix = [[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]]
| data_mort =
| lloc_mort =
}}
'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.
== Biografia ==
== Biografia ==
=== Primers treballs ===
=== Primers treballs ===
Treballà en la televisió i el teatre, aplegant a ser candidat a un [[Premis Tony|premi Tony]] en a penes 23 anys, en [[1960]], pel seu treball en ''A Loss of Roses''. Debutà en el cine, directament en un paper protagoniste, en ''Esplendor en l'herba'' ([[1961]], [[Elia Kazan]]). Entre les seues primeres películes descollen ''La primavera romana de la Sra. Stone'' ([[1961]]), junt a la mítica [[Vivien Leigh]]; ''El seu propi infern'' ([[1962]], [[John Frankenheimer]]), a on es colzejà en [[Eva Marie Saint]], ''Lilith'' ([[1964]], [[Robert Rossen]]), a on tingué com a companyer a [[Jean Seberg]], i el drama judicial ''Acossat'' ([[1965]], [[Arthur Penn]]).
Treballà en la [[televisió]] i el [[teatre]], aplegant a ser candidat a un [[Premis Tony|premi Tony]] en a penes 23 anys, en [[1960]], pel seu treball en ''A Loss of Roses''. Debutà en el cine, directament en un paper protagoniste, en ''Esplendor en l'herba'' ([[1961]], [[Elia Kazan]]). Entre les seues primeres películes descollen ''La primavera romana de la Sra. Stone'' ([[1961]]), junt a la mítica [[Vivien Leigh]]; ''El seu propi infern'' ([[1962]], [[John Frankenheimer]]), a on es colzejà en [[Eva Marie Saint]], ''Lilith'' ([[1964]], [[Robert Rossen]]), a on tingué com a companyer a [[Jean Seberg]], i el drama judicial ''Acossat'' ([[1965]], [[Arthur Penn]]).
En l'any [[1965]] rebujà participar en la comèdia ''What's New Pussycat?'', enfadat perque el seu companyer de repartiment [[Woody Allen]] modificava el guió per a restar-li protagonisme. Davant l'èxit que alcançà esta película, Beatty va escomençar a exigir el control creatiu en totes les películes que rodara.
En l'any [[1965]] rebujà participar en la comèdia ''What's New Pussycat?'', enfadat perque el seu companyer de repartiment [[Woody Allen]] modificava el guió per a restar-li protagonisme. Davant l'èxit que alcançà esta película, Beatty va escomençar a exigir el control creatiu en totes les películes que rodara.
En [[1967]] eixí a la fama, de la mateixa manera que [[Faye Dunaway]], gràcies a la película ''Bonnie and Clyde''; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat [[Jack Warner]], despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre [[John F. Kennedy]]. ''Bonnie and Clyde'' fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'[[Premis Oscar|Óscar]].
En [[1967]] eixí a la fama, de la mateixa manera que [[Faye Dunaway]], gràcies a la película ''Bonnie and Clyde''; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat [[Jack Warner]], despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre [[John F. Kennedy]]. ''Bonnie and Clyde'' fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'[[Premis Oscar|Óscar]].
=== Dècada de 1970 ===
=== [[Anys 1970|Dècada de 1970]] ===
Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages ''Els vividors'' ([[1971]], de [[Rober Altman]]) i ''L'últim testic'' ([[1974]], d'[[Alan J. Pakula]]), pero alcançà major resonància popular en les comèdies ''Shampoo'' ([[1975]], de [[Hal Ashby]]), ''Dos pillastres i una herència'' ([[1975]]), a on fon coprotagoniste junt a [[Jack Nicholson]] i [[Stockard Channing]] i ''El cel pot esperar'' ([[1978]]), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a [[Julie Christie]].
Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages ''Els vividors'' ([[1971]], de [[Rober Altman]]) i ''L'últim testic'' ([[1974]], d'[[Alan J. Pakula]]), pero alcançà major resonància popular en les comèdies ''Shampoo'' ([[1975]], de [[Hal Ashby]]), ''Dos pillastres i una herència'' ([[1975]]), a on fon coprotagoniste junt a [[Jack Nicholson]] i [[Stockard Channing]] i ''El cel pot esperar'' ([[1978]]), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a [[Julie Christie]].
Fins al seu matrimoni en l'actriu [[Annette Bening]] (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, [[Shirley McLaine]], dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com [[Jane Fonda]], [[Brigitte Bardot]], [[Julie Christie]], [[Maria Callas]], [[Vivien Leigh]], [[Natalie Wood]], [[Diane Keaton]], [[Cher]], [[Joan Collins]], [[Daryl Hannah]], [[Madonna]] i va inspirar una agudea de [[Woody Allen]]: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty».
Fins al seu matrimoni en l'actriu [[Annette Bening]] (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, [[Shirley McLaine]], dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com [[Jane Fonda]], [[Brigitte Bardot]], [[Julie Christie]], [[Maria Callas]], [[Vivien Leigh]], [[Natalie Wood]], [[Diane Keaton]], [[Cher]], [[Joan Collins]], [[Daryl Hannah]], [[Madonna]] i va inspirar una agudea de [[Woody Allen]]: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty».
=== Etapa 1980-2000 ===
=== Etapa [[1980]]-[[2000]] ===
Durant les décades de [[1980]] i [[1990]] ha protagonisat proyectes d'atres directors. La película ''Ishtar'' ([[1987]]), dirigida per [[Elaine May]] i que Beatty coprotagonisà junt a [[Dustin Hoffman]], es va saldar en un estrepitós fracàs comercial i de crítica, pero en [[1990]] Beatty se recuperà dirigint i protagonisant l'adaptació del còmic ''Dick Tracy'' ([[1990]]), que va contar en [[Madonna]], [[Al Pacino]] i [[Dick Van Dyke]]. Esta producció recaptà més de 160 millons de dólars i fon nominada a sèt Òscars, guanyant tres d'ells (un, a la millor cançó).
En l'any [[1991]] protagonisà junt a [[Annette Bening]], ''Bugsy'', de [[Barry Levinson]], retrat d'un gànster de [[Hollywood]] que obtingué vàries nominacions a l'Òscar. Més tart treballà de nou en Bening en ''Un assunt d'amor'' ([[1994]], de [[Glenn Gordon Caron]]), nova versió de la producció de [[1939]], ''Tu i yo'', de [[Leo McCarey]]. Esta película supongué un dels últims treballs de la veterana [[Katharine Hepburn]]. De [[1998]] és ''Bulworth'', una sàtira política dirigida i protagonisada per ell mateixa.
(Secció per completar)
=== Últims treballs ===
En l'any [[2001]] coprotagonisà junt a [[Diane Keaton]] i [[Goldie Hawn]] ''Town & Country'', film que es va saldar en un fracàs de crítica i taquilla, a pesar del seu cridaner elenc, que incloïa també a [[Andie McDowell]], [[Nastassja Kinski]] i [[Charlton Heston]]. Des de llavors Beatty no va treballar com a actor durant els següents 15 anys.
El seu següent proyecte com a director, actor i productor fon ''Rules Don't Apply'', estrenada en els [[Estats Units]] en [[novembre]] de [[2016]] (i en [[Espanya]], en [[abril]] de [[2017]]); és un drama romàntic sobre el magnat [[Howard Hughes]], al que encarna el propi Beatty. Este film es va escomençar a rodar en l'any [[2014]] en [[Lily Collins]], [[Alden Ehrenreich]], [[Annette Bening]], [[Candice Bergen]], [[Ed Harris]], [[Alec Baldwin]] i [[Martin Sheen]], entre atres actors. En la seua estrena fon rebuda en crítiques tébees.
== Cites ==
== Cites ==
{{Cita|Conseguixes l'èxit en el teu camp quan no saps si lo que fas és treball o joc.|Warren Beatty}}
{{Cita|Conseguixes l'èxit en el teu camp quan no saps si lo que fas és treball o joc.|Warren Beatty}}
== Referències ==
* [https://www.elmundo.es/elmundo/2010/01/03/cultura/1262552849.html «Las 12.775 mujeres de Warren Beatty». El Mundo]
* [https://archive.ph/20190726125743/http://asac.labiennale.org/it/passpres/cinema/annali.php?m=71&c=p «Official Awards of the 55th Mostra». labiennale.org]
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Warren_Beatty Warren Beatty en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Warren_Beatty Warren Beatty en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Actors]]
[[Categoria:Actors dels Estats Units]]
[[Categoria:Directors de cine]]
[[Categoria:Guionistes de cine]]
[[Categoria:Estatunidencs]]