Diferència entre les revisions de "Warren Beatty"
| (No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg | + | {{Biografia| |
| − | + | | nom = Henry Warren Beatty | |
| + | | image = [[File:Warren Beatty Photoplay, 1961.jpg|300px|Warren Beatty en l'any 1961]] | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]] | ||
| + | | ocupació = Actor. | ||
| + | | data_naix = [[30 de març]] de [[1937]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
'''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà. | '''Henry Warren Beatty''', conegut popularment com a '''Warren Beatty''', naixcut en el llinage de '''Beaty''' ([[Richmond]], [[Virginia]], [[Estats Units]], [[30 de març]] de [[1937]]), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà. | ||
| Llínea 15: | Llínea 24: | ||
En [[1967]] eixí a la fama, de la mateixa manera que [[Faye Dunaway]], gràcies a la película ''Bonnie and Clyde''; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat [[Jack Warner]], despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre [[John F. Kennedy]]. ''Bonnie and Clyde'' fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'[[Premis Oscar|Óscar]]. | En [[1967]] eixí a la fama, de la mateixa manera que [[Faye Dunaway]], gràcies a la película ''Bonnie and Clyde''; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat [[Jack Warner]], despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre [[John F. Kennedy]]. ''Bonnie and Clyde'' fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'[[Premis Oscar|Óscar]]. | ||
| − | === Dècada de 1970 === | + | === [[Anys 1970|Dècada de 1970]] === |
Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages ''Els vividors'' ([[1971]], de [[Rober Altman]]) i ''L'últim testic'' ([[1974]], d'[[Alan J. Pakula]]), pero alcançà major resonància popular en les comèdies ''Shampoo'' ([[1975]], de [[Hal Ashby]]), ''Dos pillastres i una herència'' ([[1975]]), a on fon coprotagoniste junt a [[Jack Nicholson]] i [[Stockard Channing]] i ''El cel pot esperar'' ([[1978]]), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a [[Julie Christie]]. | Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages ''Els vividors'' ([[1971]], de [[Rober Altman]]) i ''L'últim testic'' ([[1974]], d'[[Alan J. Pakula]]), pero alcançà major resonància popular en les comèdies ''Shampoo'' ([[1975]], de [[Hal Ashby]]), ''Dos pillastres i una herència'' ([[1975]]), a on fon coprotagoniste junt a [[Jack Nicholson]] i [[Stockard Channing]] i ''El cel pot esperar'' ([[1978]]), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a [[Julie Christie]]. | ||
| Llínea 25: | Llínea 34: | ||
Fins al seu matrimoni en l'actriu [[Annette Bening]] (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, [[Shirley McLaine]], dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com [[Jane Fonda]], [[Brigitte Bardot]], [[Julie Christie]], [[Maria Callas]], [[Vivien Leigh]], [[Natalie Wood]], [[Diane Keaton]], [[Cher]], [[Joan Collins]], [[Daryl Hannah]], [[Madonna]] i va inspirar una agudea de [[Woody Allen]]: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty». | Fins al seu matrimoni en l'actriu [[Annette Bening]] (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, [[Shirley McLaine]], dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com [[Jane Fonda]], [[Brigitte Bardot]], [[Julie Christie]], [[Maria Callas]], [[Vivien Leigh]], [[Natalie Wood]], [[Diane Keaton]], [[Cher]], [[Joan Collins]], [[Daryl Hannah]], [[Madonna]] i va inspirar una agudea de [[Woody Allen]]: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty». | ||
| − | === Etapa 1980-2000 === | + | === Etapa [[1980]]-[[2000]] === |
Durant les décades de [[1980]] i [[1990]] ha protagonisat proyectes d'atres directors. La película ''Ishtar'' ([[1987]]), dirigida per [[Elaine May]] i que Beatty coprotagonisà junt a [[Dustin Hoffman]], es va saldar en un estrepitós fracàs comercial i de crítica, pero en [[1990]] Beatty se recuperà dirigint i protagonisant l'adaptació del còmic ''Dick Tracy'' ([[1990]]), que va contar en [[Madonna]], [[Al Pacino]] i [[Dick Van Dyke]]. Esta producció recaptà més de 160 millons de dólars i fon nominada a sèt Òscars, guanyant tres d'ells (un, a la millor cançó). | Durant les décades de [[1980]] i [[1990]] ha protagonisat proyectes d'atres directors. La película ''Ishtar'' ([[1987]]), dirigida per [[Elaine May]] i que Beatty coprotagonisà junt a [[Dustin Hoffman]], es va saldar en un estrepitós fracàs comercial i de crítica, pero en [[1990]] Beatty se recuperà dirigint i protagonisant l'adaptació del còmic ''Dick Tracy'' ([[1990]]), que va contar en [[Madonna]], [[Al Pacino]] i [[Dick Van Dyke]]. Esta producció recaptà més de 160 millons de dólars i fon nominada a sèt Òscars, guanyant tres d'ells (un, a la millor cançó). | ||
| Llínea 33: | Llínea 42: | ||
=== Últims treballs === | === Últims treballs === | ||
| − | En [[2001]] coprotagonisà junt a [[Diane Keaton]] i [[Goldie Hawn]] ''Town & Country'', film que es va saldar en un fracàs de crítica i taquilla, a pesar del seu cridaner elenc, que incloïa també a [[Andie McDowell]], [[Nastassja Kinski]] i [[Charlton Heston]]. Des de llavors Beatty no va treballar com a actor durant els següents 15 anys. | + | En l'any [[2001]] coprotagonisà junt a [[Diane Keaton]] i [[Goldie Hawn]] ''Town & Country'', film que es va saldar en un fracàs de crítica i taquilla, a pesar del seu cridaner elenc, que incloïa també a [[Andie McDowell]], [[Nastassja Kinski]] i [[Charlton Heston]]. Des de llavors Beatty no va treballar com a actor durant els següents 15 anys. |
| − | El seu següent proyecte com a director, actor i productor fon ''Rules Don't Apply'', estrenada en els [[Estats Units]] en novembre de [[2016]] (i en [[Espanya]], en abril de [[2017]]); és un drama romàntic sobre el magnat [[Howard Hughes]], al que encarna el propi Beatty. Este film es va escomençar a rodar en [[2014]] en [[Lily Collins]], [[Alden Ehrenreich]], [[Annette Bening]], [[Candice Bergen]], [[Ed Harris]], [[Alec Baldwin]] i [[Martin Sheen]], entre atres actors. En la seua estrena fon rebuda en crítiques tébees. | + | El seu següent proyecte com a director, actor i productor fon ''Rules Don't Apply'', estrenada en els [[Estats Units]] en [[novembre]] de [[2016]] (i en [[Espanya]], en [[abril]] de [[2017]]); és un drama romàntic sobre el magnat [[Howard Hughes]], al que encarna el propi Beatty. Este film es va escomençar a rodar en l'any [[2014]] en [[Lily Collins]], [[Alden Ehrenreich]], [[Annette Bening]], [[Candice Bergen]], [[Ed Harris]], [[Alec Baldwin]] i [[Martin Sheen]], entre atres actors. En la seua estrena fon rebuda en crítiques tébees. |
== Cites == | == Cites == | ||
Última revisió del 16:39 3 ago 2025
| Henry Warren Beatty | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Nacionalitat: | Nortamericana | ||
| Ocupació: | Actor. | ||
| Naiximent: | 30 de març de 1937 | ||
| Lloc de naiximent: | Richmond, Virginia, Estats Units | ||
Henry Warren Beatty, conegut popularment com a Warren Beatty, naixcut en el llinage de Beaty (Richmond, Virginia, Estats Units, 30 de març de 1937), és un actor, productor, guioniste i director de cine nortamericà.
Biografia[editar | editar còdic]
Germà menor de l'actriu Shirley MacLaine, naixqué en Richmond (Virginia) en l'any 1937. Despuix d'abandonar l'Universitat Northwestern, estudià interpretació junt a Stella Adler en la ciutat de Nova York.
Primers treballs[editar | editar còdic]
Treballà en la televisió i el teatre, aplegant a ser candidat a un premi Tony en a penes 23 anys, en 1960, pel seu treball en A Loss of Roses. Debutà en el cine, directament en un paper protagoniste, en Esplendor en l'herba (1961, Elia Kazan). Entre les seues primeres películes descollen La primavera romana de la Sra. Stone (1961), junt a la mítica Vivien Leigh; El seu propi infern (1962, John Frankenheimer), a on es colzejà en Eva Marie Saint, Lilith (1964, Robert Rossen), a on tingué com a companyer a Jean Seberg, i el drama judicial Acossat (1965, Arthur Penn).
En l'any 1965 rebujà participar en la comèdia What's New Pussycat?, enfadat perque el seu companyer de repartiment Woody Allen modificava el guió per a restar-li protagonisme. Davant l'èxit que alcançà esta película, Beatty va escomençar a exigir el control creatiu en totes les películes que rodara.
En 1967 eixí a la fama, de la mateixa manera que Faye Dunaway, gràcies a la película Bonnie and Clyde; per a rodar-la va recórrer novament a Arthur Penn com a director, i va demanar finançació al magnat Jack Warner, despuix d'anys d'enemistat perque havia rebujat protagonisar una producció d'est sobre John F. Kennedy. Bonnie and Clyde fon un èxit i la seua interpretació li va valdre a Warren Beatty la seua primera nominació a l'Óscar.
Dècada de 1970[editar | editar còdic]
Els seus millors treballs en eixos anys foren en els llarcmetrages Els vividors (1971, de Rober Altman) i L'últim testic (1974, d'Alan J. Pakula), pero alcançà major resonància popular en les comèdies Shampoo (1975, de Hal Ashby), Dos pillastres i una herència (1975), a on fon coprotagoniste junt a Jack Nicholson i Stockard Channing i El cel pot esperar (1978), nominada a nou premis Óscar (si be sols guanyà un, el de direcció artística). Esta última película la dirigí ell mateix i tingué per coprotagonista a Julie Christie.
Tornà a eixercir com a protagoniste i director en Rojos (1981), junt a Diane Keaton i Jack Nicholson, una recreació històrica de la vida del periodiste John Reed. Este film obtingué excelents crítiques, fon nominat a dotze Oscar i guanyà tres: un per a Beatty per millor direcció, un atre per a Maureen Stapleton com a millor actriu secundària, i un atre per a la fotografia de Vittorio Storaro. A pesar de l'èxit, Warren Beatty va escomençar a espayar els seus treballs; i de fet és una figura de Hollywood en una filmografia molt curta: a penes vint películes en cinc décades de carrera.
Un seductor[editar | editar còdic]
Fins al seu matrimoni en l'actriu Annette Bening (en qui tingué quatre fills), Beatty havia tingut la reputació de ser l'amant i el fadrí més codiciat de Hollywood. La seua germana, Shirley McLaine, dia en humor que ella era l'única dòna de Hollywood en la que no s'havia gitat. La seua llarga llista de romanços més o menys públics inclou a dives de vàries generacions com Jane Fonda, Brigitte Bardot, Julie Christie, Maria Callas, Vivien Leigh, Natalie Wood, Diane Keaton, Cher, Joan Collins, Daryl Hannah, Madonna i va inspirar una agudea de Woody Allen: «M'agradaria reencarnar-me en els caps dels dits de Warren Beatty».
Etapa 1980-2000[editar | editar còdic]
Durant les décades de 1980 i 1990 ha protagonisat proyectes d'atres directors. La película Ishtar (1987), dirigida per Elaine May i que Beatty coprotagonisà junt a Dustin Hoffman, es va saldar en un estrepitós fracàs comercial i de crítica, pero en 1990 Beatty se recuperà dirigint i protagonisant l'adaptació del còmic Dick Tracy (1990), que va contar en Madonna, Al Pacino i Dick Van Dyke. Esta producció recaptà més de 160 millons de dólars i fon nominada a sèt Òscars, guanyant tres d'ells (un, a la millor cançó).
En l'any 1991 protagonisà junt a Annette Bening, Bugsy, de Barry Levinson, retrat d'un gànster de Hollywood que obtingué vàries nominacions a l'Òscar. Més tart treballà de nou en Bening en Un assunt d'amor (1994, de Glenn Gordon Caron), nova versió de la producció de 1939, Tu i yo, de Leo McCarey. Esta película supongué un dels últims treballs de la veterana Katharine Hepburn. De 1998 és Bulworth, una sàtira política dirigida i protagonisada per ell mateixa.
Últims treballs[editar | editar còdic]
En l'any 2001 coprotagonisà junt a Diane Keaton i Goldie Hawn Town & Country, film que es va saldar en un fracàs de crítica i taquilla, a pesar del seu cridaner elenc, que incloïa també a Andie McDowell, Nastassja Kinski i Charlton Heston. Des de llavors Beatty no va treballar com a actor durant els següents 15 anys.
El seu següent proyecte com a director, actor i productor fon Rules Don't Apply, estrenada en els Estats Units en novembre de 2016 (i en Espanya, en abril de 2017); és un drama romàntic sobre el magnat Howard Hughes, al que encarna el propi Beatty. Este film es va escomençar a rodar en l'any 2014 en Lily Collins, Alden Ehrenreich, Annette Bening, Candice Bergen, Ed Harris, Alec Baldwin i Martin Sheen, entre atres actors. En la seua estrena fon rebuda en crítiques tébees.
Cites[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- «Las 12.775 mujeres de Warren Beatty». El Mundo
- «Official Awards of the 55th Mostra». labiennale.org
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Warren Beatty.