Diferència entre les revisions de "Rutaceae"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 22: Llínea 22:
 
Les Rutaceae presenten les següents característiques comunes:
 
Les Rutaceae presenten les següents característiques comunes:
  
- '''Fulla''': alterna o oposada, en moltes ocasions compostes, en glàndules olioses transparents.
+
- ''Fulla'': alterna o oposada, en moltes ocasions compostes, en glàndules olioses transparents.
  
- '''Tija''': llenyosa en la majoria d'espècies; també n'hi ha formes herbàcees.
+
- ''Tija'': llenyosa en la majoria d'espècies; també n'hi ha formes herbàcees.
  
- '''Flor''': generalment actinomorfa, de 4 o 5 pétals, perfumada i rica en néctar; estams numerosos.
+
- ''Flor'': generalment actinomorfa, de 4 o 5 pétals, perfumada i rica en néctar; estams numerosos.
  
- '''Fruit''': varia segons el gènero, pero en els cítrics és un [[hesperidi]], en atres com ''Ruta'' pot ser una càpsula o esquizocarp.
+
- ''Fruit'': varia segons el gènero, pero en els cítrics és un [[hesperidi]], en atres com ''Ruta'' pot ser una càpsula o esquizocarp.
  
- '''Olor''': totes les parts de la planta, especialment la fulla, desprenen una olor intensa i característica.
+
- ''Olor'': totes les parts de la planta, especialment la fulla, desprenen una olor intensa i característica.
  
 
== Hàbitat ==
 
== Hàbitat ==
Llínea 91: Llínea 91:
  
 
- Poca capacitat de dispersió de les formes salvages
 
- Poca capacitat de dispersió de les formes salvages
 +
 +
== Referències ==
 +
* [https://www.mobot.org/MOBOT/Research/APweb/welcome.html Angiosperm Phylogeny Website]
 +
* Gómez, Irma; Gil, Katiuska; González, Elba; Farías, Luz Marina. ''Revista de Biología Tropical. Actividad antifúngica de extractos orgánicos del árbol Zanthoxylum schreberi (Rutaceae) en Venezuela''.  Edición: Volumen 55 (3-4) septiembre-diciembre de 2007
 +
* Fajardo Rodríguez José, Verde López Alonso. ''Catálogo, ecología y usos populares de las RUTACEAS presentes en la provincia de Albacete''.  2001
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Berdones, Josep Luis. ''Especias y plantas aromáticas''. Océano Grupo editorial. 2001
 +
* Burnie, Geoff. ''Botánica, guía ilustrada de plantas''.  Köneman editores.2003
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Rutaceae}}
  
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000091-2 Rutaceae en Plants of the World Online]
 
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000091-2 Rutaceae en Plants of the World Online]
 
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rutaceae Article sobre Rutaceae en la Wikipedia castellana]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rutaceae Article sobre Rutaceae en la Wikipedia castellana]
  

Última revisió del 18:10 7 ago 2025

Rutaceae

Ruta chalepensis11.jpg

Classificació científica
Regne Plantae
Classe Magnoliopsida
Orde Sapindales
Família Rutaceae
Gènero Citrus, Ruta, Dictamnus, Murraya, entre atres
Espècie més de 1.600 espècies

La família Rutaceae, coneguda popularment com la família dels cítrics, és un grup de plantes dicotiledònees de gran importància agrícola i medicinal. Inclou tant espècies llenyoses com herbes, i moltes d'elles es caracterisen pel seu fort aroma degut a la presència d'olis essencials.

Descripció[editar | editar còdic]

Les Rutaceae presenten les següents característiques comunes:

- Fulla: alterna o oposada, en moltes ocasions compostes, en glàndules olioses transparents.

- Tija: llenyosa en la majoria d'espècies; també n'hi ha formes herbàcees.

- Flor: generalment actinomorfa, de 4 o 5 pétals, perfumada i rica en néctar; estams numerosos.

- Fruit: varia segons el gènero, pero en els cítrics és un hesperidi, en atres com Ruta pot ser una càpsula o esquizocarp.

- Olor: totes les parts de la planta, especialment la fulla, desprenen una olor intensa i característica.

Hàbitat[editar | editar còdic]

Preferixen climes temperats càlits i zones mediterrànees:

- Bancals i màrgens pedregosos

- Zones de montanya baixa i solanes

- Cultivades en zones agrícoles per a obtindre fruit o extraccions aromàtiques

Gèneros principals[editar | editar còdic]

- Citrustaronger, llimera, cidre…

- Rutaruda (Ruta chalepensis, Ruta graveolens)

- Dictamnus – herba coneguda per la seua inflamabilitat espontànea

- Murraya – usat en jardineria i medicina tradicional asiàtica

- Zanthoxylum – arbre en fusta densa i espines, usat per a espècies culinàries (com el pebre de Sichuan)

Importància ecològica[editar | editar còdic]

- Font de néctar per a insectes polinisadors

- Plantes hoste per a larves de palometes (com ''Papilio machaon'' en Ruta)

- Olor intens com a repelent natural d'herbívors i plagues

Usos humans[editar | editar còdic]

- Alimentació: molts fruits com la taronja o la llima.

- Medicina tradicional: ''Ruta chalepensis'' i '''Ruta graveolens''' usades com a emenagogues, digestives i calmants (en precaució).

- Jardineria: espècies com Murraya paniculata o Citrus sinensis per valor ornamental i olfatiu.

- Indústria cosmètica i farmacèutica: extracció d'olis essencials.

Distribució[editar | editar còdic]

La família Rutaceae es distribuïx majoritàriament en:

- Regions tropicals i subtropicals d'Àsia i Amèrica

- Mig mediterràneu (Ruta, Citrus cultivats)

- Àfrica oriental i sur

Conservació[editar | editar còdic]

Encara que moltes espècies estan cultivades, algunes formes silvestres poden vore's amenaçades per:

- Sobreexplotació per ús medicinal

- Urbanisació i pèrdua d'hàbitats naturals

- Poca capacitat de dispersió de les formes salvages

Referències[editar | editar còdic]

  • Angiosperm Phylogeny Website
  • Gómez, Irma; Gil, Katiuska; González, Elba; Farías, Luz Marina. Revista de Biología Tropical. Actividad antifúngica de extractos orgánicos del árbol Zanthoxylum schreberi (Rutaceae) en Venezuela. Edición: Volumen 55 (3-4) septiembre-diciembre de 2007
  • Fajardo Rodríguez José, Verde López Alonso. Catálogo, ecología y usos populares de las RUTACEAS presentes en la provincia de Albacete. 2001

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Berdones, Josep Luis. Especias y plantas aromáticas. Océano Grupo editorial. 2001
  • Burnie, Geoff. Botánica, guía ilustrada de plantas. Köneman editores.2003

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons