Diferència entre les revisions de "Rutaceae"
| (No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari) | |||
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
Les Rutaceae presenten les següents característiques comunes: | Les Rutaceae presenten les següents característiques comunes: | ||
| − | - | + | - ''Fulla'': alterna o oposada, en moltes ocasions compostes, en glàndules olioses transparents. |
| − | - | + | - ''Tija'': llenyosa en la majoria d'espècies; també n'hi ha formes herbàcees. |
| − | - | + | - ''Flor'': generalment actinomorfa, de 4 o 5 pétals, perfumada i rica en néctar; estams numerosos. |
| − | - | + | - ''Fruit'': varia segons el gènero, pero en els cítrics és un [[hesperidi]], en atres com ''Ruta'' pot ser una càpsula o esquizocarp. |
| − | - | + | - ''Olor'': totes les parts de la planta, especialment la fulla, desprenen una olor intensa i característica. |
== Hàbitat == | == Hàbitat == | ||
| Llínea 91: | Llínea 91: | ||
- Poca capacitat de dispersió de les formes salvages | - Poca capacitat de dispersió de les formes salvages | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://www.mobot.org/MOBOT/Research/APweb/welcome.html Angiosperm Phylogeny Website] | ||
| + | * Gómez, Irma; Gil, Katiuska; González, Elba; Farías, Luz Marina. ''Revista de Biología Tropical. Actividad antifúngica de extractos orgánicos del árbol Zanthoxylum schreberi (Rutaceae) en Venezuela''. Edición: Volumen 55 (3-4) septiembre-diciembre de 2007 | ||
| + | * Fajardo Rodríguez José, Verde López Alonso. ''Catálogo, ecología y usos populares de las RUTACEAS presentes en la provincia de Albacete''. 2001 | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Berdones, Josep Luis. ''Especias y plantas aromáticas''. Océano Grupo editorial. 2001 | ||
| + | * Burnie, Geoff. ''Botánica, guía ilustrada de plantas''. Köneman editores.2003 | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Rutaceae}} | ||
* [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000091-2 Rutaceae en Plants of the World Online] | * [https://powo.science.kew.org/taxon/urn:lsid:ipni.org:names:30000091-2 Rutaceae en Plants of the World Online] | ||
| − | |||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Rutaceae Article sobre Rutaceae en la Wikipedia castellana] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Rutaceae Article sobre Rutaceae en la Wikipedia castellana] | ||
Última revisió del 18:10 7 ago 2025
| Rutaceae | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Classificació científica | |||
| Regne | Plantae | ||
| Classe | Magnoliopsida | ||
| Orde | Sapindales | ||
| Família | Rutaceae | ||
| Gènero | Citrus, Ruta, Dictamnus, Murraya, entre atres | ||
| Espècie | més de 1.600 espècies | ||
La família Rutaceae, coneguda popularment com la família dels cítrics, és un grup de plantes dicotiledònees de gran importància agrícola i medicinal. Inclou tant espècies llenyoses com herbes, i moltes d'elles es caracterisen pel seu fort aroma degut a la presència d'olis essencials.
Descripció[editar | editar còdic]
Les Rutaceae presenten les següents característiques comunes:
- Fulla: alterna o oposada, en moltes ocasions compostes, en glàndules olioses transparents.
- Tija: llenyosa en la majoria d'espècies; també n'hi ha formes herbàcees.
- Flor: generalment actinomorfa, de 4 o 5 pétals, perfumada i rica en néctar; estams numerosos.
- Fruit: varia segons el gènero, pero en els cítrics és un hesperidi, en atres com Ruta pot ser una càpsula o esquizocarp.
- Olor: totes les parts de la planta, especialment la fulla, desprenen una olor intensa i característica.
Hàbitat[editar | editar còdic]
Preferixen climes temperats càlits i zones mediterrànees:
- Bancals i màrgens pedregosos
- Zones de montanya baixa i solanes
- Cultivades en zones agrícoles per a obtindre fruit o extraccions aromàtiques
Gèneros principals[editar | editar còdic]
- Citrus – taronger, llimera, cidre…
- Ruta – ruda (Ruta chalepensis, Ruta graveolens)
- Dictamnus – herba coneguda per la seua inflamabilitat espontànea
- Murraya – usat en jardineria i medicina tradicional asiàtica
- Zanthoxylum – arbre en fusta densa i espines, usat per a espècies culinàries (com el pebre de Sichuan)
Importància ecològica[editar | editar còdic]
- Font de néctar per a insectes polinisadors
- Plantes hoste per a larves de palometes (com ''Papilio machaon'' en Ruta)
- Olor intens com a repelent natural d'herbívors i plagues
Usos humans[editar | editar còdic]
- Alimentació: molts fruits com la taronja o la llima.
- Medicina tradicional: ''Ruta chalepensis'' i '''Ruta graveolens''' usades com a emenagogues, digestives i calmants (en precaució).
- Jardineria: espècies com Murraya paniculata o Citrus sinensis per valor ornamental i olfatiu.
- Indústria cosmètica i farmacèutica: extracció d'olis essencials.
Distribució[editar | editar còdic]
La família Rutaceae es distribuïx majoritàriament en:
- Regions tropicals i subtropicals d'Àsia i Amèrica
- Mig mediterràneu (Ruta, Citrus cultivats)
- Àfrica oriental i sur
Conservació[editar | editar còdic]
Encara que moltes espècies estan cultivades, algunes formes silvestres poden vore's amenaçades per:
- Sobreexplotació per ús medicinal
- Urbanisació i pèrdua d'hàbitats naturals
- Poca capacitat de dispersió de les formes salvages
Referències[editar | editar còdic]
- Angiosperm Phylogeny Website
- Gómez, Irma; Gil, Katiuska; González, Elba; Farías, Luz Marina. Revista de Biología Tropical. Actividad antifúngica de extractos orgánicos del árbol Zanthoxylum schreberi (Rutaceae) en Venezuela. Edición: Volumen 55 (3-4) septiembre-diciembre de 2007
- Fajardo Rodríguez José, Verde López Alonso. Catálogo, ecología y usos populares de las RUTACEAS presentes en la provincia de Albacete. 2001
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Berdones, Josep Luis. Especias y plantas aromáticas. Océano Grupo editorial. 2001
- Burnie, Geoff. Botánica, guía ilustrada de plantas. Köneman editores.2003
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Rutaceae.