Canvis

== Influència de Sant Josepmaria en la vida de l'Iglésia catòlica ==

== Influència de Sant Josepmaria en la vida de l'Iglésia catòlica ==

=== La cridada universal a la santitat ===

=== La crida universal a la santitat ===

[[File:Opusdeiprelaticchurch.jpg|thumb|250px|Retaule de la Parròquia e Sant Josepmaria en Roma]]

[[File:Opusdeiprelaticchurch.jpg|thumb|250px|Retaule de la Parròquia e Sant Josepmaria en Roma]]

Sant Josepmaria pot considerar-se precursor de la proclamació de la doctrina de la cridada a la santitat de tots els cristians. La doctrina és vella com l'Evangeli: “vosatres, per tant, sigau perfectes com el vostre Pare celestial és perfectei”, va dir Jesucrist en el “Sermó de la montanya”<ref>Evangeli de Sant Mateu, capítul 5, versícul 48</ref>; refrendada per uns atres escrits del Nou Testament: “Esta és la voluntat de Deu: la vostra santificació”, escrigué Sant Pau als fidels de Tessalònica<ref>Primera carta de Sant Pau als cristians de Tesalònica, capítul 4 versícul 3</ref>; “El que vos va cridar és sant; com ell, sigau també vosatres sants en tota la vostra conducta”, escrigué Sant Pere en la seua primera carta<ref>Primera carta de Sant Pere, capítul 1 versícul 16</ref>, i els Sants Pares (els sants escritors dels primers sigles del cristianisme), com sant Joan Crisòstom, o sant Hilari, sant Gregori Nazianzé, sant Jeroni, o sant Agostí, ho recorden contínuament en la seua predicació. Pero com hem alvançat en la biografia del sant, el prestigi de la vida monàstica i religiosa i l'importància dels sacerdots i membres de la Jerarquia de l'Iglésia, havia fet pensar als cristians, a partir del sigle V o VI, que eixa exigència estava reservada als religiosos i sacerdots, mentres que el comú dels cristians bastava simplement en que procuraren no pecar<ref>Ernst Burkhart i Javier López. “Vida Cotidiana y Santidad en la Enseñanza de San Josemaría”. Tom I. Ed. Rialp, 2012. Part Preliminar. I. Precedents i Context</ref>.

Sant Josepmaria pot considerar-se precursor de la proclamació de la doctrina de la crida a la santitat de tots els cristians. La doctrina és vella com l'Evangeli: “vosatres, per tant, sigau perfectes com el vostre Pare celestial és perfectei”, va dir Jesucrist en el “Sermó de la montanya”<ref>Evangeli de Sant Mateu, capítul 5, versícul 48</ref>; refrendada per uns atres escrits del Nou Testament: “Esta és la voluntat de Deu: la vostra santificació”, escrigué Sant Pau als fidels de Tessalònica<ref>Primera carta de Sant Pau als cristians de Tesalònica, capítul 4 versícul 3</ref>; “El que vos va cridar és sant; com ell, sigau també vosatres sants en tota la vostra conducta”, escrigué Sant Pere en la seua primera carta<ref>Primera carta de Sant Pere, capítul 1 versícul 16</ref>, i els Sants Pares (els sants escritors dels primers sigles del cristianisme), com sant Joan Crisòstom, o sant Hilari, sant Gregori Nazianzé, sant Jeroni, o sant Agostí, ho recorden contínuament en la seua predicació. Pero com hem alvançat en la biografia del sant, el prestigi de la vida monàstica i religiosa i l'importància dels sacerdots i membres de la Jerarquia de l'Iglésia, havia fet pensar als cristians, a partir del sigle V o VI, que eixa exigència estava reservada als religiosos i sacerdots, mentres que el comú dels cristians bastava simplement en que procuraren no pecar<ref>Ernst Burkhart i Javier López. “Vida Cotidiana y Santidad en la Enseñanza de San Josemaría”. Tom I. Ed. Rialp, 2012. Part Preliminar. I. Precedents i Context</ref>.

El Concili Vaticà II proclama solemnement el recort de la doctrina de sempre en la Constitució Dogmàtica Lumen Gentium (promulgada en novembre de 1964; en el seu capítul V, sobre “l'Universal Vocació a la Santitat en l'Iglésia”, s'afirma: “Es, aixina, completament clar que tots els fidels, de qualsevol estat o condició, estan cridats a la plenitut de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat”), proclamació que el papa Pau VI considerava com la conclusió més important del Concili<ref>Motu proprio Sanctitatis clarior, 19-III-1969: AAS 61(1969) 149</ref>. Pot considerar-se que sant Josepmaria anticipa i prepara eixa proclamació, puix que des del 2 d'octubre de 1928 la predica i l'ensenya a viure, i posa en marcha una institució que practica eixa doctrina i l'escampa entre els cristians corrents. El reconeiximent de l'Iglésia a eixe paper de preparació i anticipació queda replegada en l'oració llitúrgica de la seua festa (“Oh Deu, que has suscitat en l'Iglésia a sant Josepmaria, sacerdot, per a proclamar la vocació universal a la santitat i a l'apostolat...”)<ref>Decret 652/04/L, 25-V-04 de la Congregació per al Cult diví i la disciplina dels Sacraments</ref>, i en l'Exhortació apostòlica Verbum Domini del papa Benet XVI<ref>Exhortació apostòlica Verbum Domini, 30-IX-2010, n. 48</ref>.

El Concili Vaticà II proclama solemnement el recort de la doctrina de sempre en la Constitució Dogmàtica Lumen Gentium (promulgada en novembre de 1964; en el seu capítul V, sobre “l'Universal Vocació a la Santitat en l'Iglésia”, s'afirma: “Es, aixina, completament clar que tots els fidels, de qualsevol estat o condició, estan cridats a la plenitut de la vida cristiana i a la perfecció de la caritat”), proclamació que el papa Pau VI considerava com la conclusió més important del Concili<ref>Motu proprio Sanctitatis clarior, 19-III-1969: AAS 61(1969) 149</ref>. Pot considerar-se que sant Josepmaria anticipa i prepara eixa proclamació, puix que des del 2 d'octubre de 1928 la predica i l'ensenya a viure, i posa en marcha una institució que practica eixa doctrina i l'escampa entre els cristians corrents. El reconeiximent de l'Iglésia a eixe paper de preparació i anticipació queda replegada en l'oració llitúrgica de la seua festa (“Oh Deu, que has suscitat en l'Iglésia a sant Josepmaria, sacerdot, per a proclamar la vocació universal a la santitat i a l'apostolat...”)<ref>Decret 652/04/L, 25-V-04 de la Congregació per al Cult diví i la disciplina dels Sacraments</ref>, i en l'Exhortació apostòlica Verbum Domini del papa Benet XVI<ref>Exhortació apostòlica Verbum Domini, 30-IX-2010, n. 48</ref>.

== Preocupació pels problemes socials ==

== Preocupació pels problemes socials ==

Ya s'ha senyalat en la breu biografia inicial, que sant Josepmaria va dedicar moltes hores de sa vida, al començament de la seua estància en Madrit, a atendre malalts i moribunts pel barris perifèrics de la ciutat, i a catequisar chiquets d'eixes zones deprimides. Els primers membres de l'Obra participaren en eixes activitats i el sant va inculcar en les persones que s'acostaven a les seues  llabors una gran preocupació pels problemes socials que els rodejaven. Per això, les llabors institucionals de l'Opus Dei tenen sempre un caràcter social i assistencial, en alguns casos més centrat en qüestions culturals, com les universitats (com la de Navarra en Espanya, la de Piura en Perú, la de La Sabana en Colombia, la de Asia i el Pacífic en Filipines) i residències universitàries; en atres casos més dirigides a l'atenció sanitària, com l'hospital Monkole de Kinshasa, naixcut en 1989 en acabant d'una visita al Congo del primer successor de sant Josepmaria, el beat Àlvar del Portillo; en atres casos dirigides a la promoció social, com les Escoles Familiars Agràries, naixcudes en Espanya en 1967 per a promocionar la formació professional agrària en un mig rural que en aquell temps caria d'accés a la cultura i als mijos tecnològics, o molts atres casos d'escoles de formació professional repartides per tot lo món (com la de Punlaan, en Manila, dirigida a ensenyances d'hosteleria, Midtown Sports en Chicago, de caràcter multiracial, Toshi en Mèxic, en una zona rural indígena, Kianda en Kènia, dirigida a la promoció de la dòna en els mijos rurals<ref>Obres socials citades en la pàgina web oficial de l'Opus Dei: www.opusdei.org</ref>).

Ya s'ha senyalat en la breu biografia inicial, que sant Josepmaria va dedicar moltes hores de sa vida, al començament de la seua estància en Madrit, a atendre malalts i moribunts pel barris perifèrics de la ciutat, i a catequisar chiquets d'eixes zones deprimides. Els primers membres de l'Obra participaren en eixes activitats i el sant va inculcar en les persones que s'acostaven a les seues  llabors una gran preocupació pels problemes socials que els rodejaven. Per això, les llabors institucionals de l'Opus Dei tenen sempre un caràcter social i assistencial, en alguns casos més centrat en qüestions culturals, com les universitats (com la de Navarra en Espanya, la de Piura en Perú, la de La Sabana en Colombia, la d'Àsia i el Pacífic en Filipines) i residències universitàries; en atres casos més dirigides a l'atenció sanitària, com l'hospital Monkole de Kinshasa, naixcut en 1989 en acabant d'una visita al Congo del primer successor de sant Josepmaria, el beat Àlvar del Portillo; en atres casos dirigides a la promoció social, com les Escoles Familiars Agràries, naixcudes en Espanya en 1967 per a promocionar la formació professional agrària en un mig rural que en aquell temps caria d'accés a la cultura i als mijos tecnològics, o molts atres casos d'escoles de formació professional repartides per tot lo món (com la de Punlaan, en Manila, dirigida a ensenyances d'hosteleria, Midtown Sports en Chicago, de caràcter multiracial, Toshi en Mèxic, en una zona rural indígena, Kianda en Kènia, dirigida a la promoció de la dòna en els mijos rurals<ref>Obres socials citades en la pàgina web oficial de l'Opus Dei: www.opusdei.org</ref>).

== Obra escrita de sant Josepmaria ==

== Obra escrita de sant Josepmaria ==

En 1942 viaja a Valéncia del 6 al 9 de març i realisa diverses visites a sacerdots i membres de l'Obra de la ciutat, i novament del 22 al 25 de març de 1944.

En 1942 viaja a Valéncia del 6 al 9 de març i realisa diverses visites a sacerdots i membres de l'Obra de la ciutat, i novament del 22 al 25 de març de 1944.

Com que a partir de 1946 sant Josepmaria fixa la seua residència en Roma, hem d'esperar a 1972 per a tornar a trobar-nos al sant en terres valencianes. Va ser en el marc d'un viage per tota la península ibèrica en la finalitat de confirmar en la fe i en la moral catòliques als membres i simpatisants de l'Obra en el clima de desorientació i desànim que es donava en molts cristians en l'época immediatament posterior al Concili Vaticà II. Josepmaria Escrivà estigué en Valéncia entre el 13 i el 20 de novembre, dirigint reunions multitudinàries en alguns casos, i més familiars i reduïdes en atres casos, en el Colege Guadalaviar de Valéncia, en el Colege Major Alameda i en La Lloma, una casa de retirs espirituals situada prop d'El Puig. Trenta anys més tart dels seus primers passos per Valéncia, sant Josepmaria trobava contínuament ocasions de donar gràcies a Deu per la multiplicació de la Llabor apostòlica de l'Opus Dei.

Com que a partir de 1946 sant Josepmaria fixa la seua residència en Roma, hem d'esperar a 1972 per a tornar a trobar-nos al sant en terres valencianes. Va ser en el marc d'un viage per tota la península ibèrica en la finalitat de confirmar en la fe i en la moral catòliques als membres i simpatisants de l'Obra en el clima de desorientació i desànim que es donava en molts cristians en l'época immediatament posterior al Concili Vaticà II. Josepmaria Escrivà estigué en Valéncia entre el 13 i el 20 de novembre, dirigint reunions multitudinàries en alguns casos, i més familiars i reduïdes en atres casos, en el Colege Guadalaviar de Valéncia, en el Colege Major Alameda i en La Lloma, una casa de retirs espirituals situada prop d'El Puig de Santa Maria. Trenta anys més tart dels seus primers passos per Valéncia, sant Josepmaria trobava contínuament ocasions de donar gràcies a Deu per la multiplicació de la Llabor apostòlica de l'Opus Dei.

Finalment, del 3 al 8 de giner de 1975, sant Josepmaria torna a estar en terres valencianes, esta vegada en La Lloma, la casa de retirs prop d'El Puig. Ha vengut perque li revise la vista un oculiste valencià de prestigi, el Dr. Buigues, en busca d'una segona opinió mèdica davant la ràpida pèrdua de visió que estava patint. Foren uns dies de descans entre el seu llarc viage pel continent americà (de maig a agost de 1974, Brasil, Argentina, Chile, Perú, Equador, Veneçuela) i el regrés a aquell continent (Guatemala i Veneçuela) que tindria lloc en el més de febrer. La seua salut estava ya més delicada i necessitava de més repòs.

Finalment, del 3 al 8 de giner de 1975, sant Josepmaria torna a estar en terres valencianes, esta vegada en La Lloma, la casa de retirs prop d'El Puig de Santa Maria. Ha vengut perque li revise la vista un oculiste valencià de prestigi, el Dr. Buigues, en busca d'una segona opinió mèdica davant la ràpida pèrdua de visió que estava patint. Foren uns dies de descans entre el seu llarc viage pel continent americà (de maig a agost de 1974, Brasil, Argentina, Chile, Perú, Equador, Veneçuela) i el regrés a aquell continent (Guatemala i Veneçuela) que tindria lloc en el més de febrer. La seua salut estava ya més delicada i necessitava de més repòs.

En resum, este sant universal tenia moltes raons per a voler de manera especial a Valéncia, i aixina ho va manifestar públicament en diverses ocasions, i també Valéncia es va poder beneficiar en moltes ocasions de manera especial de la predicació, del bon eixemple i de l'espenta apostòlica del fundador de l'Opus Dei.

En resum, este sant universal tenia moltes raons per a voler de manera especial a Valéncia, i aixina ho va manifestar públicament en diverses ocasions, i també Valéncia es va poder beneficiar en moltes ocasions de manera especial de la predicació, del bon eixemple i de l'espenta apostòlica del fundador de l'Opus Dei.