Canvis

La '''Pedra en sec''' (en [[castellà]], ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de [[Pedra|pedres]], pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa [[arena]] seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom.

La '''Pedra en sec''' (en [[castellà]], ''piedra seca'') fa referència a una tècnica constructiva d'orige tradicional i popular que es realisa per mig de l'us de [[Pedra|pedres]], pero sense utilisar cap tipo de morter o argamassa. En ocasions s'usa [[arena]] seca per a reblir els buits de la paret i d'ahí ve el nom.

==== Benlloch ====  

==== Benlloch ====  

Les construccions de pedra en sec són típiques de tota la conca del Mediterràneu, és fàcil trobar-nos en elles. La pedra en sec s'ha utilisat i s'utilisa en tot tipo de construccions: corrals, eres, pous, cisternes, parets, bancals, murs de contenció, barraques, entre atres.  

Les construccions de pedra en sec són típiques de tota la conca del Mediterràneu, és fàcil trobar-nos en elles. La pedra en sec s'ha utilisat i s'utilisa en tot tipo de construccions: corrals, eres, pous, cisternes, parets, bancals, murs de contenció, barraques, entre atres.  

En [[Énguera]] i en menor mida en els municipis confrontants la tipologia de construcció de pedra en sec més difosa són els ''cucos''; equivalents a les barraques, cubells, bombos, etc. en atres zones geogràfiques.

En [[Énguera]] i en menor mida en els municipis confrontants la tipologia de construcció de pedra en sec més difosa són els ''cucos''; equivalents a les barraques, cubells, bombos, etc. en atres zones geogràfiques.

Segons definició de [[Juan José Castellano Castillo|Castellano Castillo]] ([[2001]], 23) el ''cuco'' és un element característic i definitorio del paisage agrari enguerí. És una construcció que s'alça en les finques de secà de menut i mig tamany alluntades del caixco urbà. En el ''cuco'' preval l'aspecte pràctic sobre qualsevol atre. El valor estètic és un valor afegit, normalment no buscat d'una manera intencionada pel constructor.

Segons definició de [[Juan José Castellano Castillo|Castellano Castillo]] ([[2001]], 23) el ''cuco'' és un element característic i definitorio del paisage agrari enguerí. És una construcció que s'alça en les finques de secà de chicotet i mig tamany alluntades del caixco urbà. En el ''cuco'' preval l'aspecte pràctic sobre qualsevol atre. El valor estètic és un valor afegit, normalment no buscat d'una manera intencionada pel constructor.

Els ''cucos'' a diferència de construccions similars d'atres territoris són refugis relacionats en els cicles agrícoles. S'usen com a resguart de les inclemències de l'orage i en aquells moments a on les tasques agrícoles exigixen una major presència de l'agricultor en la finca i no compensen els desplaçaments al núcleu urbà per la seua lluntea.

Els ''cucos'' a diferència de construccions similars d'atres territoris són refugis relacionats en els cicles agrícoles. S'usen com a resguart de les inclemències de l'orage i en aquells moments a on les tasques agrícoles exigixen una major presència de l'agricultor en la finca i no compensen els desplaçaments al núcleu urbà per la seua lluntea.

La tècnica de la pedra en sec també s'ampra en la construcció de calçades, bancals, divisió de termens, pous, barraques i ponts.

La tècnica de la pedra en sec també s'ampra en la construcció de calçades, bancals, divisió de termens, pous, barraques i ponts.

 

== Bibliografia ==

== Bibliografia ==