Canvis

125 bytes afegits ,  9 setembre
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
[[File:Holy-grail-round-table-ms-fr-112-3-f5r-1470-detail.jpg|thumb|250px|Representació de la Taula Redona]]
 
[[File:Holy-grail-round-table-ms-fr-112-3-f5r-1470-detail.jpg|thumb|250px|Representació de la Taula Redona]]
   −
En la llegenda del [[rei Arturo]], la '''Taula Redona''' era una taula mística de Camelot al voltant de la qual el rei i els seus cavallers s'assentaven per a discutir assunts crucials per a la seguritat del regne. En algunes versions, el mac [[Merlín]] també tenia un assent. La Taula Redona va aparéixer en [[Antiga Roma|Roma]] per primera volta en el ''Roman de By rut'' en Robert Wace, si be l'idea d'Arturo rodejant-se en els millors guerrers del món data de l'''Història Regum Britanni''æ de Godofredo de Monmouth i en els texts migevals galeses com ''Culhwch i Olwen'' i T''rioedd Ynys Prydein''.  
+
En la llegenda del [[rei Arturo]], la '''Taula Redona''' era una taula mística de Camelot al voltant de la qual el rei i els seus cavallers s'assentaven per a discutir assunts crucials per a la seguritat del regne.  
   −
L'història més popular sobre l'orige de la taula apareix per primera volta en el ''Merlín'' de Robert de Boron, que va ser adoptada per romançades en prosa posteriors. En ella, la taula va ser creada per Merlín com a imitació de la taula del Grial de José d'Arimatea, a la seua volta una imitació de la taula de l'Últim Sopar. En obres com el cicle de ''Lanzarote'' en prosa, el cicle ''post vulgata'' i ''La mort d'Arturo'' de Thomas Malory, la Taula Redona va ser creada pel rei d'Anglaterra, [[Uther Pendragón]], que va anar a parar a mans del seu vassall Leodegrance despuix de la seua mort. Quan Arturo puja al tro, rep la taula com un regal quan es casa en la filla de Leodegrance, Ginebra.
+
== Història ==
    +
En algunes versions, el mac [[Merlín]] també tenia un assent. La Taula Redona va aparéixer en [[Antiga Roma|Roma]] per primera volta en el ''Roman de By rut'' en Robert Wace, si be l'idea d'Arturo rodejant-se en els millors guerrers del món data de l'''Història Regum Britanni''æ de Godofredo de Monmouth i en els texts migevals galeses com ''Culhwch i Olwen'' i T''rioedd Ynys Prydein''.
 +
 +
L'història més popular sobre l'orige de la taula apareix per primera volta en el ''Merlín'' de Robert de Boron, que va ser adoptada per romançades en prosa posteriors. En ella, la taula va ser creada per Merlín com a imitació de la taula del Grial de José d'Arimatea, a la seua volta una imitació de la taula de l'Últim Sopar. En obres com el cicle de ''Lanzarote'' en prosa, el cicle ''post vulgata'' i ''La mort d'Arturo'' de Thomas Malory, la Taula Redona va ser creada pel rei d'Anglaterra, [[Uther Pendragón]], que va anar a parar a mans del seu vassall [[Leodegrance]] despuix de la seua mort. Quan Arturo puja al tro, rep la taula com un regal quan es casa en la filla de Leodegrance, [[Ginebra (reina)|Ginebra]].
 +
 +
== Característiques ==
 
No hi ha cap lloc privilegiat en una taula redona, per lo que cap persona descolla del restant. Aixina, els cavallers que es reunien al seu entorn eren tots iguals i no hi havia cap «líder» com els de tantes atres taules migevals. Hi ha indicis d'atres disposicions d'assents en círcul per a evitar conflictes entre els antics grups celtes. No obstant, podia imaginar-se l'importància de cada lloc en funció del número d'assents que el separava del rei. Potser que en cada reunió el rei Arturo deixava que els seus cavallers s'assentaren aleatoriament sense saber a on s'assentaria ell cada volta. L'assent perillós estava reservat a cavallers de cor pur.
 
No hi ha cap lloc privilegiat en una taula redona, per lo que cap persona descolla del restant. Aixina, els cavallers que es reunien al seu entorn eren tots iguals i no hi havia cap «líder» com els de tantes atres taules migevals. Hi ha indicis d'atres disposicions d'assents en círcul per a evitar conflictes entre els antics grups celtes. No obstant, podia imaginar-se l'importància de cada lloc en funció del número d'assents que el separava del rei. Potser que en cada reunió el rei Arturo deixava que els seus cavallers s'assentaren aleatoriament sense saber a on s'assentaria ell cada volta. L'assent perillós estava reservat a cavallers de cor pur.
    
Hi ha moltes estimacions diferents del número total de cavallers de la Taula Redona. Si hagueren segut 25 cavallers, llavors el diàmetro de la taula tindria que haver segut d'uns 8 m, que és una separació prou gran per a poder mantindre una conversació educada. Si hagueren segut 100 cavallers, el diàmetro hauria pujat a uns 30 m. Alguns estudiosos d'este antic tema diuen que la taula estava construïda en segments i tenia un centre buit. D'esta forma s'hauria aforrat molt material en la seua fabricació i s'hauria facilitat el servir menjar als cavallers. Ya que no es conserva cap retrat de la Taula Redona de l'época en la que es diu que Arturo va regnar, tot l'assunt és pura especulació.
 
Hi ha moltes estimacions diferents del número total de cavallers de la Taula Redona. Si hagueren segut 25 cavallers, llavors el diàmetro de la taula tindria que haver segut d'uns 8 m, que és una separació prou gran per a poder mantindre una conversació educada. Si hagueren segut 100 cavallers, el diàmetro hauria pujat a uns 30 m. Alguns estudiosos d'este antic tema diuen que la taula estava construïda en segments i tenia un centre buit. D'esta forma s'hauria aforrat molt material en la seua fabricació i s'hauria facilitat el servir menjar als cavallers. Ya que no es conserva cap retrat de la Taula Redona de l'época en la que es diu que Arturo va regnar, tot l'assunt és pura especulació.
    +
== Vore també ==
 +
* [[Cavallers de la Taula Redona]]
 +
   
 
== Referències ==
 
== Referències ==
 
* Arbrois De Jubainville, H., Merlin est-il un personage historique?, Revue des questions historiques 5, 1868
 
* Arbrois De Jubainville, H., Merlin est-il un personage historique?, Revue des questions historiques 5, 1868
Llínea 39: Llínea 47:     
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Mesa Redonda (Arturo)}}
+
{{commonscat|Round_Table_(Arthur)}}
    
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia]]
 
[[Categoria:Mitologia celta]]
 
[[Categoria:Mitologia celta]]
 
[[Categoria:Cicle Artúric]]
 
[[Categoria:Cicle Artúric]]
39 365

edicions