3555
edicions
Canvis
→Indústria
== Història ==
== Història ==
{{AP|Història econòmica de la Comunitat Valenciana}}
{{AP|Història econòmica de la Comunitat Valenciana}}
=== Edat Antiga ===
En l'[[Edat Antiga]], el territori que hui constituïx la Comunitat Valenciana formava part d'un actiu corredor comercial mediterràneu. Les colónies fenicies i gregues varen establir enclavaments costers que varen fomentar l'intercanvi de metals, ceràmica, saladures i productes agrícoles. Posteriorment, la romanisació va impulsar una profunda transformació econòmica: es varen crear infraestructures com a calçades i ports, es va intensificar el cultiu de l'[[olivera]], la [[vinya]] i el [[blat]], i es va integrar la regió en les rets de comerç de l'Imperi. Ciutats com Valentia actuaven com a centres administratius i econòmics, conectats tant en Hispània com en el restant del Mediterràneu.
=== Edat Antiga ===
=== Edat Mija i Edat Moderna ===
Durant l'[[Edat Mija]], l'economia valenciana se sustentava principalment en l'agricultura, en l'introducció de tècniques alvançades de rec pels musulmans que varen permetre el cultiu intensiu d'[[arròs]], cítrics i productes hortícoles. L'activitat comercial es va desenrollar en les ciutats portuàries com [[Valéncia]] i [[Alacant]], facilitada per l'exportació de [[seda]], [[Vi|vins]] i [[oli]], i per la participació en rutes mediterrànees. En l'Edat Moderna, el comerç i l'artesania varen alcançar un alt nivell, destacant la producció de textils i l'expansió de mercats locals i internacionals.
=== Edat Mija ===
=== Sigle XIX: industrialisació incipient ===
El [[sigle XIX]] va estar marcat per canvis polítics i socials que varen afectar l'economia valenciana. La desamortisació i la lliberalisació del comerç varen transformar la propietat de la terra i varen fomentar la modernisació agrícola. L'indústria textil i la producció de [[paper]] varen començar a consolidar-se, sobretot en els núcleus urbans de [[Valéncia]], [[Alcoy]] i [[Ontinyent]], iniciant un procés d'industrialisació que perduraria fins al [[sigle XX]].
=== Edat Moderna ===
=== Sigle XX: expansió industrial i turisme ===
Durant el sigle XX, l'economia valenciana es diversificà. L'indústria de la ceràmica, els productes químics i l'alimentació es va expandir, mentres que l'agricultura es va modernisar en l'us de fertilisants i noves tècniques de rec. A partir dels [[Anys 1960|anys 60]], el turisme es va convertir en un motor econòmic clau, especialment en la Costa Blanca i la Costa del Azahar, generant ocupació i promovent infraestructures modernes.
=== Edat Contemporànea ===
=== Sigle XXI: economia globalisada i sectors estratègics ===
En el [[sigle XXI]], la Comunitat Valenciana ha consolidat un model econòmic basat en l'indústria, l'agricultura especialisada, els servicis i el turisme. La regió participa activament en l'economia global, en exportacions de cítrics, vins, mobles, calcer i ceràmica. Al mateix temps, enfronta desafius relacionats en la sostenibilitat, l'innovació tecnològica i la competitivitat en un mercat internacional.
== Indicadors econòmics ==
== Indicadors econòmics ==
==== Ganaderia ====
==== Ganaderia ====
{{AP|Ganaderia en la Comunitat Valenciana}}
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
És poc important en la Comunitat Valenciana llevat de l'[[apicultura]] que, gràcies a la gran varietat de plantes del sol, és la més important de l'Estat. Igualment la peixca ocupa un lloc poc rellevant en l'economia.
==== Peixca ====
==== Peixca ====
{{AP|Peixca en la Comunitat Valenciana}}
Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
Es practica peixca de litoral, sobretot de [[sardina|sardines]], [[polp|polps]], seitons, maires i crustaceus. Ports peixquers més importants: Vinarós, Castelló de la Plana, Santa pola, Alacant i Gandia.
=== Sector secundari ===
=== Sector secundari ===
{{AP|Sector secondari de la Comunitat Valenciana}}
==== Indústria ====
==== Indústria ====
{{AP|Indústria en la Comunitat Valenciana}}
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
Es distinguixen cinc grans núcleus en les seues especialisacions. Són, de nort a sur:
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
* [[Castelló de la Plana|Castelló]]-[[Onda]]: [[Ceràmica]].
També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de [[Manises]], [[Ribesalbes]] o [[L'Alcora]]; el [[torró]] i el gelat en [[Xixona]] i [[Alacant]]; la manufactura, de mobles i atifells, en vímen en [[Gata]], [[Moixent]], [[Vallada]], etc.
També s'hi conserven activitats tradicionals com ara la ceràmica de [[Manises]], [[Ribesalbes]] o [[L'Alcora]]; el [[torró]] i el gelat en [[Xixona]] i [[Alacant]]; la manufactura, de mobles i atifells, en vímen en [[Gata]], [[Moixent]], [[Vallada]], etc.
=== Turisme ===
=== Sector terciari ===
{{AP|Sector terciari de la Comunitat Valenciana}}
==== Turisme ====
{{VT|Turisme en la Comunitat Valenciana}}
{{VT|Turisme en la Comunitat Valenciana}}
Este sector s'ha convertit, des de la década dels xixanta del passat sigle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.
Este sector s'ha convertit, des de la década dels xixanta del passat sigle, en un important factor d'ingressos. Actualment representa el 22% del [[PIB]]; pero este fet ha dut a una feroç [[especulació]], sobretot en la costa, en destrossa del [[mig ambient]] i degradació sistemàtica del mig ambient.
=== Sector quaternari ===
{{AP|Sector quaternari de la Comunitat Valenciana}}
El sector quaternari ha anat cobrant rellevància en les últimes décades, centrat en activitats d'investigació, desenroll tecnològic, innovació i servicis alvançats d'informació. Universitats, parcs tecnològics i centres d'I+D promouen proyectes en biotecnologia, energies renovables, TIC i disseny industrial, conectant l'economia regional en mercats globals i fomentant la diversificació més allà de l'indústria tradicional i el turisme.
== Referències ==
== Referències ==