Canvis

Anar a la navegació Anar a la busca
1064 bytes afegits ,  16:59 2 oct 2025
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  
{{Plantilla:Biografia
 
{{Plantilla:Biografia
 
|nom = John Stuart Mill
 
|nom = John Stuart Mill
|image =  
+
|image = [[File:John Stuart Mill by London Stereoscopic Company, c1870.jpg|250px]]
 
|peu =  
 
|peu =  
 
|data_naix = [[20 de maig]] de [[1806]]   
 
|data_naix = [[20 de maig]] de [[1806]]   
Llínea 11: Llínea 11:  
|firma =  
 
|firma =  
 
}}
 
}}
'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].
+
'''John Stuart Mill''' ([[Londres]], [[Anglaterra]], [[Regne Unit]], [[20 de maig]] de [[1806]] - [[Avinyó]], [[França]], [[8 de maig]] de [[1873]]) fon un filòsof, polític i economiste britànic, representant de l'escola econòmica clàssica i teòric de l'[[utilitarisme]].
   −
Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del sigle XIX", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.
+
Mill és un dels pensadors més influents en l'història del [[lliberalisme clàssic]]. Considerat com "el filòsof de parla anglesa més influent del [[sigle XIX]]", va concebre la llibertat com a justificació de la [[llibertat de l'individu]] en oposició al control estatal i social illimitat. En els seus últims anys, mentres continuava defenent fermament els drets i llibertats individuals, es va tornar més crític en el [[lliberalisme econòmic]] i els seus punts de vista sobre l'economia política es varen moure cap a una forma de [[socialisme lliberal]] o sociolliberalisme.
    
Fon un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica desenrollada pel seu padrí [[Jeremy Bentham]] en la que es promou produir la «major felicitat al major número». Mill va contribuir a l'investigació de la [[metodologia científica]], encara que el seu coneiximent del tema es va basar en els escrits d'uns atres, en particular [[William Whewell]], [[John Herschel]] i [[Auguste Comte]], i l'investigació realisada per a Mill per [[Alexander Bain]].  
 
Fon un defensor de l'utilitarisme, una teoria ètica desenrollada pel seu padrí [[Jeremy Bentham]] en la que es promou produir la «major felicitat al major número». Mill va contribuir a l'investigació de la [[metodologia científica]], encara que el seu coneiximent del tema es va basar en els escrits d'uns atres, en particular [[William Whewell]], [[John Herschel]] i [[Auguste Comte]], i l'investigació realisada per a Mill per [[Alexander Bain]].  
   −
Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en [[1832]].
+
Mill fon membre del Partit Lliberal i participà activament en l'aprovació del proyecte de llei de reforma de [[1867]], la reforma de la tinença de la terra en [[Irlanda]], la reforma del govern de Londres i els [[drets de les dònes]] en ''L'esclavitut de la dòna'', un ensaig sobre l'[[igualtat entre sexes]]. Fon el segon membre del Parlament en demanar el [[sufragi femení]] despuix d'[[Henry Hunt]] en l'any [[1832]].
    
Mill fon ademés marit de la feminista [[Harriet Taylor]] i padrí secular del filòsof matemàtic [[Bertrand Russell]], per decisió del pare d'este, [[John Russell]]. Pese a que Mill fallí a l'any d'haver naixcut Russell, els escrits de Mill varen tindre una gran influència en la vida de Russell.
 
Mill fon ademés marit de la feminista [[Harriet Taylor]] i padrí secular del filòsof matemàtic [[Bertrand Russell]], per decisió del pare d'este, [[John Russell]]. Pese a que Mill fallí a l'any d'haver naixcut Russell, els escrits de Mill varen tindre una gran influència en la vida de Russell.
Llínea 24: Llínea 24:     
{{Cita|L'educació consistix en ensenyar als hòmens no lo que deuen pensar, sino a pensar.|John Stuart Mill}}
 
{{Cita|L'educació consistix en ensenyar als hòmens no lo que deuen pensar, sino a pensar.|John Stuart Mill}}
 +
   
 +
== Referències ==
 +
* [https://repositorio.uam.es/handle/10486/12130 De Miguel Álvarez, Ana (1990). «Élites y participación política en la obra de John Stuart Mill». Tesis doctoral]
 +
* [https://hal.science/halshs-01769416 Varela Fernández, Darío R. (2017). «Los intelectuales españoles y la prensa española del siglo XIX: el caso del filósofo británico John Stuart Mill». Intelectuales y medios de comunicación en los espacios hispanófono y lusófono (siglos XIX-XXI) - Homenaje a Marie-Claude Chaput. Rennes: PILAR. pp. 101-114]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* Stuart Mill, John : Autobiografía. Madrid: Espasa-Calpe (Colección Austral)
 +
* Stuart Mill, John : Sobre la Libertad. Madrid: Hispamérica
 +
* Stuart Mill, John : La Naturaleza. España: Alianza
 +
* Stuart Mill, John : La esclavitud femenina
 +
* Stuart Mill, John : De la libertad. Barcelona: Editorial Acantilado
 +
* Stuart Mill, John : El utilitarismo. Madrid. Alianza Editorial
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|John Stuart Mill}}
    
* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill John Stuart Mill en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_Stuart_Mill John Stuart Mill en Wikipedia]
70 884

edicions

Menú de navegació