Diferència entre les revisions de "Alan Turing" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris)

Llínea 1:

'''Alan Mathison Turing''' ([[Paddington]], [[Londres]]; 23 de juny de 1912-[[Wilmslow]], [[Cheshire]]; 7 de juny de 1954) fon un [[matemàtic]], [[llògic]], [[informàtic teòric]], [[criptògraf]], [[filòsof]] i [[Biologia teòrica|biòlec teòric]] [[Regne Unit|britànic]].

[[Archiu:Alan Turing (1912-1954) in 1936 at Princeton University (b&w).jpg|thumb|250px|Alan Turing en l'any [[1936]] en la Universitat de Princeton]]

'''Alan Mathison Turing''' ([[Paddington]], [[Londres]]; 23 de juny de 1912 - † [[Wilmslow]], [[Cheshire]]; 7 de juny de 1954) fon un [[matemàtic]], [[llògic]], [[informàtic teòric]], [[criptògraf]], [[filòsof]] i [[Biologia teòrica|biòlec teòric]] [[Regne Unit|britànic]].

Ademés és considerat un dels pares de la [[Ciències de la computació|ciència de la computació]] i precursor de la [[informàtica]] moderna. Va proporcionar una influent formalisació dels conceptes de [[algoritme]] i computació: la [[màquina de Turing]]. Va formular la seua pròpia versió que hui és àmpliament acceptada com la [[tesis de Church-Turing]] (1936).

Durant la [[segona guerra mundial]], va treballar en dessifrar els còdics [[Nazisme|nazis]], particularment els de la màquina [[Enigma (màquina)|Enigma]], i durant un temps va ser el director de la secció Naval Enigma de [[Bletchley Park]]. S'ha estimat que el seu treball va acurtar la duració d'eixa guerra entre dos i quatre anys. Despuix de la guerra, va dissenyar un dels primers computadors electrònics programables digitals en el [[Laboratori Nacional de Física (Regne Unit)|Laboratori Nacional de Física]] del Regne Unit i poc temps despuix va construir una atra de les primeres màquines en l'[[Universitat de Mànchester]].

En el camp de la [[inteligència artificial]], és conegut sobretot per la concepció de la [[prova de Turing]] (1950), un criteri segons el qual pot jujar-se l'inteligència d'una màquina si les seues respostes en la prova són indistinguibles de les d'un ser humà.

La carrera de Turing va terminar despuix de ser processat per [[homosexualitat]] en l'any [[1952]]. Dos anys despuix de la seua condena, muigué —segons la versió oficial per suïcidi; no obstant, la seua mort ha donat lloc a atres hipòtesis, inclosa la de l'enverinament accidental —. El [[24 de decembre]] de [[2013]], la reina [[Isabel II d'Anglaterra]] va promulgar l'edicte pel que es va exonerar oficialment al matemàtic, quedant anulats tots els càrrecs en contra seua.

== Referències ==

* [https://www.bbc.co.uk/teach/articles/zhwp7nb «Alan Turing: Creator of modern computing». bbc.co.uk (en [[anglés]])]

* Paul Gray (29 de marzo de 1999). «Computer Scientist». Time Magazine's Most Important People of the Century, p. 2 (en anglés)

== Bibliografia ==

* Hodges, Andrew (1986). The Enigma of Intelligence. UK: Unwin Paperbacks. ISBN 0-04-510060-8

* Lahoz-Beltra, Rafael (2009). Turing. Del primer ordenador a la inteligencia artificial. España

* Sevenster, Arjen; Gandy, R.O., eds. (1992, 2001). Collected Works of A.M. Turing. en cuatro volúmenes: Pure Mathematics, Mathematical Logic, Mechanical intelligence, Morphogenesis. Elsevier

* Smith, Roger (1997). Fontana History of the Human Sciences. London: Fontana

* Williams, Michael R. (1985) A History of Computing Technology, Englewood Cliffs, New Jersey: Prentice-Hall, ISBN 0-8186-7739-2

== Enllaços externs ==

[[Categoria:Biografies]]

[[Categoria:Matemàtics]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-'''Alan Mathison Turing''' ([[Paddington]], [[Londres]]; 23 de juny de 1912-[[Wilmslow]], [[Cheshire]]; 7 de juny de 1954) fon un [[matemàtic]], [[llògic]], [[informàtic teòric]], [[criptògraf]], [[filòsof]] i [[Biologia teòrica|biòlec teòric]] [[Regne Unit|britànic]].
+[[Archiu:Alan Turing (1912-1954) in 1936 at Princeton University (b&w).jpg|thumb|250px|Alan Turing en l'any [[1936]] en la Universitat de Princeton]]
+'''Alan Mathison Turing''' ([[Paddington]], [[Londres]]; 23 de juny de 1912 - † [[Wilmslow]], [[Cheshire]]; 7 de juny de 1954) fon un [[matemàtic]], [[llògic]], [[informàtic teòric]], [[criptògraf]], [[filòsof]] i [[Biologia teòrica|biòlec teòric]] [[Regne Unit|britànic]].
+Ademés és considerat un dels pares de la [[Ciències de la computació|ciència de la computació]] i precursor de la [[informàtica]] moderna. Va proporcionar una influent formalisació dels conceptes de [[algoritme]] i computació: la [[màquina de Turing]]. Va formular la seua pròpia versió que hui és àmpliament acceptada com la [[tesis de Church-Turing]] (1936).
+Durant la [[segona guerra mundial]], va treballar en dessifrar els còdics [[Nazisme|nazis]], particularment els de la màquina [[Enigma (màquina)|Enigma]], i durant un temps va ser el director de la secció Naval Enigma de [[Bletchley Park]]. S'ha estimat que el seu treball va acurtar la duració d'eixa guerra entre dos i quatre anys. Despuix de la guerra, va dissenyar un dels primers computadors electrònics programables digitals en el [[Laboratori Nacional de Física (Regne Unit)|Laboratori Nacional de Física]] del Regne Unit i poc temps despuix va construir una atra de les primeres màquines en l'[[Universitat de Mànchester]].
+En el camp de la [[inteligència artificial]], és conegut sobretot per la concepció de la [[prova de Turing]] (1950), un criteri segons el qual pot jujar-se l'inteligència d'una màquina si les seues respostes en la prova són indistinguibles de les d'un ser humà.
+La carrera de Turing va terminar  despuix de ser processat per [[homosexualitat]] en l'any [[1952]]. Dos anys despuix de la seua condena, muigué —segons la versió oficial per suïcidi; no obstant, la seua mort ha donat lloc a atres hipòtesis, inclosa la de l'enverinament accidental —. El [[24 de decembre]] de [[2013]], la reina [[Isabel II d'Anglaterra]] va promulgar l'edicte pel que es va exonerar oficialment al matemàtic, quedant anulats tots els càrrecs en contra seua.
+== Referències ==
+* [https://www.bbc.co.uk/teach/articles/zhwp7nb «Alan Turing: Creator of modern computing». bbc.co.uk (en [[anglés]])]
+* Paul Gray (29 de marzo de 1999). «Computer Scientist». Time Magazine's Most Important People of the Century, p. 2 (en anglés)
+== Bibliografia ==
+* Hodges, Andrew (1986). The Enigma of Intelligence. UK: Unwin Paperbacks. ISBN 0-04-510060-8
+* Lahoz-Beltra, Rafael (2009). Turing. Del primer ordenador a la inteligencia artificial. España
+* Sevenster, Arjen; Gandy, R.O., eds. (1992, 2001). Collected Works of A.M. Turing. en cuatro volúmenes: Pure Mathematics, Mathematical Logic, Mechanical intelligence, Morphogenesis. Elsevier
+* Smith, Roger (1997). Fontana History of the Human Sciences. London: Fontana
+* Williams, Michael R. (1985) A History of Computing Technology, Englewood Cliffs, New Jersey: Prentice-Hall, ISBN 0-8186-7739-2
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Alan Turing}}
+[[Categoria:Biografies]]
+[[Categoria:Matemàtics]]