Alan Turing
Alan Mathison Turing (Paddington, Londres; 23 de juny de 1912-Wilmslow, Cheshire; 7 de juny de 1954) fon un matemàtic, llògic, informàtic teòric, criptògraf, filòsof i biòlec teòric britànic.
Ademés és considerat un dels pares de la ciència de la computació i precursor de la informàtica moderna. Va proporcionar una influent formalisació dels conceptes de algoritme i computació: la màquina de Turing. Va formular la seua pròpia versió que hui és àmpliament acceptada com la tesis de Church-Turing (1936).
Durant la segona guerra mundial, va treballar en dessifrar els còdics nazis, particularment els de la màquina Enigma, i durant un temps va ser el director de la secció Naval Enigma de Bletchley Park. S'ha estimat que el seu treball va acurtar la duració d'eixa guerra entre dos i quatre anys. Despuix de la guerra, va dissenyar un dels primers computadors electrònics programables digitals en el Laboratori Nacional de Física del Regne Unit i poc temps despuix va construir una atra de les primeres màquines en l'Universitat de Mànchester.
En el camp de la inteligència artificial, és conegut sobretot per la concepció de la prova de Turing (1950), un criteri segons el qual pot jujar-se l'inteligència d'una màquina si les seues respostes en la prova són indistinguibles de les d'un ser humà.
La carrera de Turing va terminar despuix de ser processat per homosexualitat en 1952. Dos anys despuix de la seua condena, muigué —segons la versió oficial per suïcidi; no obstant, la seua mort ha donat lloc a atres hipòtesis, inclosa la de l'enverinament accidental —. El 24 de decembre de 2013, la reina Isabel II d'Anglaterra va promulgar l'edicte pel que es va exonerar oficialment al matemàtic, quedant anulats tots els càrrecs en contra seua.