| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | [[File:The Earth seen from Apollo 17.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'aigües del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell.]] | + | [[Archiu:The Earth seen from Apollo 17.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'aigües del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell]] |
| | L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós. | | L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós. |
| | | | |
| Llínea 6: |
Llínea 6: |
| | == Aigua en la Terra == | | == Aigua en la Terra == |
| | === Orige de l'aigua === | | === Orige de l'aigua === |
| − | [[File:School water - geograph.org.uk - 2036005.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Font]] d'aigua.</center>]] | + | [[Archiu:School water - geograph.org.uk - 2036005.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Font]] d'aigua</center>]] |
| | Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys. | | Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys. |
| | | | |
| Llínea 21: |
Llínea 21: |
| | | | |
| | === Cicle d'aigua === | | === Cicle d'aigua === |
| − | [[File:Sunlight and stormy sky over the mountains and paddy fields in Vang Vieng, Laos.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Núvol|Núvols]]</center>]] | + | [[Archiu:Sunlight and stormy sky over the mountains and paddy fields in Vang Vieng, Laos.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Núvol|Núvols]]</center>]] |
| | L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua. | | L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua. |
| | | | |
| Llínea 34: |
Llínea 34: |
| | | | |
| | === Aigua dura === | | === Aigua dura === |
| − | [[File:La fuente ornamental del parque Juan Carlos I será limpiada y reparada 01.jpg |300px|thumb|right|<center>Aigua utilisada en una [[font]] ornamental</center>]] | + | [[Archiu:La fuente ornamental del parque Juan Carlos I será limpiada y reparada 01.jpg |300px|thumb|right|<center>Aigua utilisada en una [[font]] ornamental</center>]] |
| | + | [[Archiu:La Fuente de los Baños de Montanejos.jpg|thumb|300px|Fuente de los Baños, Montanejos]] |
| | Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de [[calci]] i [[magnesi]] i sulfats principalment, de [[sulfur]], [[sofre]] i [[ferro]], que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola. | | Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de [[calci]] i [[magnesi]] i sulfats principalment, de [[sulfur]], [[sofre]] i [[ferro]], que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola. |
| | | | |
| Llínea 53: |
Llínea 54: |
| | | | |
| | == Vore També == | | == Vore També == |
| − | *[[Aigua carbonatada]] | + | * [[Aigua carbonatada]] |
| − | *[[Aigua de mar]] | + | * [[Aigua de mar]] |
| − | *[[Aigua oxigenada]] | + | * [[Aigua oxigenada]] |
| − | *[[Aigües agresives al formigó]] | + | * [[Aigües agresives al formigó]] |
| − | *[[Calitat de l'aigua]] | + | * [[Calitat de l'aigua]] |
| − | *[[Cos d'aigua]] | + | * [[Cos d'aigua]] |
| − | *[[Desertisació]] | + | * [[Desertisació]] |
| − | *[[Durea de l'aigua]] | + | * [[Durea de l'aigua]] |
| − | *[[Gèl]] | + | * [[Gèl]] |
| − | *[[Inundació]] | + | * [[Inundació]] |
| − | *[[Vapor]] | + | * [[Vapor]] |
| − | | + | |
| | == Enllaços externs == | | == Enllaços externs == |
| | {{Commonscat|Water}} | | {{Commonscat|Water}} |
| | + | {{DGLV|Aigua}} |
| | | | |
| | [[Categoria:Química]] | | [[Categoria:Química]] |
| | [[Categoria:Begudes]] | | [[Categoria:Begudes]] |
| | [[Categoria:Aigua]] | | [[Categoria:Aigua]] |