154 224
edicions
Canvis
→Referències
'''John Davison Rockefeller''', conegut com '''John D. Rockefeller''' o simplement '''Rockefeller''' ([[Richford]], [[Nova York]], [[Estats Units]], [[8 de juliol]] de [[1839]] - [[Ormond Beach]], [[Florida]], [[Estats Units]], [[23 de maig]] de [[1937]]), fon un magnat empresarial nortamericà. Formà part del grup d'empresaris conegut com a «barons lladres» de l'Edat Dorada de l'indústria en els Estats Units, l'èxit dels quals el dugué a ser l'home més ric del món de la seua época.
{{Biografia|
| nom = John Davison Rockefeller
| image = [[File:Portrait of J. D. Rockefeller.jpg|250px]]
| peu =
| nacionalitat = [[Estats Units|Nortamericana]]
| ocupació = Empresari
| data_naix = [[8 de juliol]] de [[1839]]
| lloc_naix = [[Richford]], [[Nova York]], [[Estats Units]]
| data_mort = [[23 de maig]] de [[1937]]
| lloc_mort = [[Ormond Beach]], [[Florida]], [[Estats Units]]
}}
'''John Davison Rockefeller''', conegut com '''John D. Rockefeller''' o simplement '''Rockefeller''' ([[Richford]], [[Nova York]], [[Estats Units]], [[8 de juliol]] de [[1839]] - † [[Ormond Beach]], [[Florida]], [[Estats Units]], [[23 de maig]] de [[1937]]), fon un magnat empresarial [[nortamericà]]. Formà part del grup d'empresaris conegut com a «barons lladres» de l'Edat Dorada de l'indústria en els Estats Units, l'èxit dels quals el dugué a ser l'home més ric del món de la seua época.
Fon el fundador i president de l'empresa Standard Oil, una jagantesca companyia que aplegà a controlar l'extracció, refinat, transport i distribució de més del 90% del [[petròleu]] dels [[Estats Units]] i va sostindre monopolis sancers (en forma d'inversions) en múltiples països estrangers. Durant un periodo de més de quaranta anys, va consolidar a la Standard Oil com la companyia petrolera més gran del món, revolucionant l'indústria en tots els seus nivells i demostrant una extraordinària i implacable capacitat competitiva. Per un atre costat, va dedicar gran part de la seua fortuna i recursos a numeroses donacions, fundacions i programes, sent el fundador de l'[[Universitat de Chicago]], una de les universitats més prestigioses del món, breçol de 87 [[Premis Nobel]], aixina com també de l'[[Universitat Rockefeller]] en [[Nova York]], ademés d'impulsar numeroses àrees de l'educació, la ciència i la medicina.
Fon el fundador i president de l'empresa Standard Oil, una jagantesca companyia que aplegà a controlar l'extracció, refinat, transport i distribució de més del 90% del [[petròleu]] dels [[Estats Units]] i va sostindre monopolis sancers (en forma d'inversions) en múltiples països estrangers. Durant un periodo de més de quaranta anys, va consolidar a la Standard Oil com la companyia petrolera més gran del món, revolucionant l'indústria en tots els seus nivells i demostrant una extraordinària i implacable capacitat competitiva. Per un atre costat, va dedicar gran part de la seua fortuna i recursos a numeroses donacions, fundacions i programes, sent el fundador de l'[[Universitat de Chicago]], una de les universitats més prestigioses del món, breçol de 87 [[Premis Nobel]], aixina com també de l'[[Universitat Rockefeller]] en [[Nova York]], ademés d'impulsar numeroses àrees de l'educació, la ciència i la medicina.
Els seus guanys empresarials són tan destacables com a controvertits, puix per mig d'astúcia, ingeni i molta dedicació, ascendí en el món empresarial, alçà un extens imperi que es va estendre fins a un punt que cap atra empresa en l'història ha conseguit alcançar fins a hui en dia. Senyalat per les seues pràctiques [[Monopoli|monopolistes]], fon denunciat per periodistes i investigadors, i a la llarga el govern dels Estats Units va tindre que enfrontar-se a ell, conseguint dur-ho davant els tribunals i conseguint despuix d'anys sancers de litigis que es dictara la separació de la seua jagantesca companyia petrolífera, separació que tardà molt de temps en materialisar-se despuix de dictada.
Rockefeller fins ara és l'únic cas d'un empresari que aplegà a construir un monopoli pur (en la dissolució del qual finalment va tindre que intervindre el propi govern dels Estats Units) i que de fet va marcar en profunditat el desenroll de l'indústria petrolera a nivell mundial.
És considerat com l'home més acabalat de l'història mundial i és el fundador de la mítica família de millonaris que encara persistix hui en dia, en el seu mateix llinage i poder econòmic. Els seus negocis no solament varen comprendre els Estats Units, sino que es varen estendre ad atres llocs, com [[Europa]] i [[Llatinoamèrica]]. De fet, la seua família va continuar controlant l'indústria petrolífera en esta última regió durant més de sis décades despuix del seu decés.
== Fundació Rockefeller ==
En l'any [[1913]] fundà la [[Fundació Rockefeller]] i lo que conseguí fon extraordinari. La seua fundació finançà l'investigació que duria al descobriment de la [[penicilina]], que ha salvat millons de vides. Recolzà universitats, alvanços mèdics i programes de salut pública que varen transformar el món.
== Vore també ==
* [[Fundació Rockefeller]]
== Referències ==
* Fosdick, Raymond Blaine (1989). The story of the Rockefeller Foundation. Transaction Publishers.ISBN 0-88738-248-7
* [https://www.britannica.com/money/John-D-Rockefeller «John D. Rockefeller; american industrialist». Encyclopedia Britannica (en [[anglés]])]
* [http://www.xtimeline.com/evt/view.aspx?id=50560 «Laura Spelman Rockefeller Memorial Foundation»]
* [https://archive.nytimes.com/www.nytimes.com/ref/business/20070715_GILDED_GRAPHIC.html New York Times (2007). «The Wealthiest Americans Ever»]
== Bibliografia ==
* Collier, Peter, and David Horowitz. The Rockefellers: An American Dynasty. New York: Holt, Rinehart and Winston, 1976
* Ernst, Joseph W., editor. "Dear Father"/"Dear Son:" Correspondence of John D. Rockefeller and John D. Rockefeller, Jr. New York: Fordham University Press, with the Rockefeller Archive Center, 1994
* Harr, John Ensor, and Peter J. Johnson. The Rockefeller Century: Three Generations of America's Greatest Family. New York: Charles Scribner's Sons, 1988
* Morris, Charles R. The Tycoons: How Andrew Carnegie, John D. Rockefeller, Jay Gould, and J. P. Morgan Invented the American Supereconomy . New York: Owl Books, Reprint, 2006
* Nevins, Allan. John D. Rockefeller: The Heroic Age of American Enterprise. 2 vols. New York: Charles Scribner's Sons, 1940
* Rose, Kenneth W. and Stapleton, Darwin H. "Toward a "Universal Heritage": Education and the Development of Rockefeller Philanthropy, 1884; 1913 " Teachers College Record" 1992/93(3): 536–555. ISSN
== Enllaços externs ==
{{Commonscat|John D. Rockefeller}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/John_D._Rockefeller John D. Rockefeller en Wikipedia]
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Empresaris]]
[[Categoria:Estatunidencs]]
[[Categoria:Sigle XIX]]
[[Categoria:Sigle XX]]