Diferència entre les revisions de "Pietro Badoglio"

| peu =  

| nacionalitat = [[Italia|Italiana]]

'''Pietro Badoglio''' ([[Grazzano Badoglio|Grazzano Monferrato]], [[28 de setembre]] de [[1871]]-[[Grazzano Badoglio]], [[1 de novembre]] de [[1956]]) va ser un destacat [[polític]] i [[militar]] [[italians|italià]]. [[Mariscal de camp (ranc militar)|Mariscal]] del [[Eixèrcit Italià|eixèrcit]], va substituir a [[Benito Mussolini]] com [[President del Consell de Ministres d'Itàlia]] despuix del colp d'estat del 25 de juliol de 1943 i va conduir a Itàlia a l'eixida de la Segona Guerra Mundial.  

Naixqué en Grazzano Monferrato, un menut poble de la regió de [[Piemont]], de pare terratinent i mare burguesa. Despuix d'estudiar en la [[Acadèmia Militar]] de [[Torí]], va servir en el [[Eixèrcit Italià|Eixèrcit]] des de 1892, primer com [[tinent]] de [[artilleria]] durant les campanyes de [[Primera guerra ítalo-etíop|Eritrea]] (1896) i [[Guerra ítalo-turca|Líbia]] (1912), on es va distinguir en la [[batalla de Zanzur]].  

En començar la participació del Regne en la [[Primera Guerra Mundial]], tenia el grau de [[tinent coronel]], ascendint despuix al de [[general]] pels seus servicis en la presa del Mont Sabotino en maig de 1916. En 1918 ya era ajudant del Comandant en Cap, a pesar d'haver segut parcialment responsable del desastre en [[Batalla de Caporetto|Caporetto]] del [[24 d'octubre]] de [[1917]].

Durant la posguerra fon elegit [[senador]], encara conservant el seu grau militar, lo que li va permetre eixercitar càrrecs especials en [[Romania]] i [[Estats Units]] en 1920 i 1921. Va ser en un primer moment opositor al règim de [[Benito Mussolini]], per a després recolzar-ho. En este moment va ser designat [[embaixador]] en [[Brasil]]. Des d'ahí va retornar a Itàlia, per a ocupar el càrrec de Cap del [[Estat Major]] de l'Eixèrcit des del 4 de maig de 1924. Entre 1929 i 1933 va ser destinat com [[governador]] de [[*Tripolitania]]. En 1936 va reemplaçar al general [[Emilio de Bono]] al front de la [[Segona guerra ítalo-etíop|invasió d'Etiopia]]. Va autorisar l'utilisació de [[gas mostaça]] contra l'enemic, i finalment va conquistar [[Adis Abeba]], la qual cosa va posar fi a la guerra. Pel seu guany va ser nomenat [[duc]] d'[[Adis Abeba]], des d'on va eixercir com [[Virrei]].

Es va opondre a la firma del [[Pacte d'Acer]] en la [[Alemània nazi]], ya que considerava improvable la possibilitat d'eixir victoriós en cas de guerra. Una volta començada la guerra, va renunciar en decembre de 1940 al seu càrrec, com a resultat del pobre paper eixercitat per les tropes italianes en l'invasió de [[Grècia]]. Jerarcas fascistes li havien acusat de ser el responsable del fracàs de la [[Guerra greco-italiana|ofensiva italiana en Grècia]] i, despuix de tractar de recaptar en va el respal del rei per mig d'una senyal de dimissió el 27 de novembre de 1940, va cessar com a cap de l'Estat Major italià pocs dies més tart. Li va substituir en el càrrec el general [[Ugo Cavallero]].

Despuix del [[Operació Husky|desembarc angloamericà]] en [[Sicília]] del 9 de juliol de 1943, el país es va vore commocionat per la notícia. Açò va provocar la crisis del govern fasciste que desembocaria el 25 de juliol, despuix d'una reunió del [[Gran Consell Fasciste]], en la destitució de [[Benito Mussolini|Mussolini]] com a president del govern per part del rei [[Víctor Manuel III d'Itàlia|Víctor Manuel III]], que va nomenar en el seu lloc a Badoglio. Les seues primeres mesures varen ser declarar la [[llei marcial]], ademés d'iniciar negociacions directes i secretes en els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] que es varen portar a terme en [[Lisboa]] en la finalitat d'aplegar a un [[armistici]].

El 8 de setembre, Estats Units va fer públic (obviant les súpliques de Badoglio) el [[Armistici entre Itàlia i les forces armades aliades|armistici]] firmat en secret per Itàlia cinc dies abans. L'oposició de *Badoglio es devia a la perillosa situació en la que es trobava el país, ya que era conscient de que les rodalies de Roma i les afores de llocs estratègics de la part d'Itàlia encara no ocupada pels Aliats (Itàlia central i septentrional) estaven controlats per tropes alemanes.

Eixe mateix dia, a les 19:45, Badoglio es va dirigir per radi a la nació per a donar a conéixer l'armistici. A boqueta nit, la família real i part del govern varen decidir fugir a [[Peixcara]] per temor a la reacció alemana. Des d'allí la Marina els va transportar a [[Brindisi]] en la fragata ''Baionetta'', on es va establir una nova sèu baix protecció aliada. En juny de 1944, despuix de la lliberació de Roma, el [[Comité de Lliberació Nacional]] va solicitar la substitució de Badoglio com a president del govern per haver estat íntimament lligat en el règim fasciste. Va ser reemplaçat al front del govern per [[Ivanoe Bonomi]], que ya havia ocupat dit càrrec entre 1921 i 1922.  

Despuix de la seua substitució com a president del govern, Badoglio es va retirar de la vida pública, i va fallir en 1956 en la seua localitat natal, Grazzano Monferrato, que en 1939 havia segut rebatejada [[Grazzano Badoglio]] en el seu honor.