| Llínea 19: |
Llínea 19: |
| | | | |
| | === Entreguerres === | | === Entreguerres === |
| − | Durant la posguerra fon elegit [[senador]], encara conservant el seu grau militar, lo que li va permetre eixercitar càrrecs especials en [[Romania]] i [[Estats Units]] en [[1920]] i [[1921]]. Va ser en un primer moment opositor al règim de [[Benito Mussolini]], per a despuix recolzar-ho. En este moment va ser designat [[embaixador]] en [[Brasil]]. Des d'ahí va retornar a Itàlia, per a ocupar el càrrec de Cap de l'[[Estat Major]] de l'Eixèrcit des del [[4 de maig]] de [[1924]]. Entre els anys [[1929]] i [[1933]] va ser destinat com [[governador]] de [[Tripolitania]]. En [[1936]] va reemplaçar al general [[Emilio de Bono]] al front de la [[Segona guerra ítalo-etíop|invasió d'Etiopia]]. Va autorisar l'utilisació de [[gas mostaça]] contra l'enemic, i finalment va conquistar [[Adis Abeba]], lo que va ficar fi a la guerra. Pel seu guany va ser nomenat [[duc]] d'[[Adis Abeba]], des d'a on va eixercir com [[Virrei]]. | + | Durant la posguerra fon elegit [[senador]], encara conservant el seu grau militar, lo que li va permetre eixercitar càrrecs especials en [[Romania]] i [[Estats Units]] en [[1920]] i [[1921]]. Va ser en un primer moment opositor al règim de [[Benito Mussolini]], per a despuix recolzar-ho. En este moment va ser designat [[embaixador]] en [[Brasil]]. Des d'ahí va retornar a Itàlia, per a ocupar el càrrec de Cap de l'[[Estat Major]] de l'Eixèrcit des del [[4 de maig]] de [[1924]]. Entre els anys [[1929]] i [[1933]] va ser destinat com [[governador]] de [[Tripolitania]]. En l'any [[1936]] va reemplaçar al general [[Emilio de Bono]] al front de la [[Segona guerra ítalo-etíop|invasió d'Etiopia]]. Va autorisar l'utilisació de [[gas mostaça]] contra l'enemic, i finalment va conquistar [[Adis Abeba]], lo que va ficar fi a la guerra. Pel seu guany va ser nomenat [[duc]] d'[[Adis Abeba]], des d'a on va eixercir com [[Virrei]]. |
| | | | |
| | === Segona Guerra Mundial === | | === Segona Guerra Mundial === |
| Llínea 33: |
Llínea 33: |
| | === Últims anys === | | === Últims anys === |
| | Despuix de la seua substitució com a president del govern, Badoglio es va retirar de la vida pública, i va fallir en l'any 1956 en la seua localitat natal, Grazzano Monferrato, que en l'any [[1939]] havia segut rebatejada [[Grazzano Badoglio]] en el seu honor. | | Despuix de la seua substitució com a president del govern, Badoglio es va retirar de la vida pública, i va fallir en l'any 1956 en la seua localitat natal, Grazzano Monferrato, que en l'any [[1939]] havia segut rebatejada [[Grazzano Badoglio]] en el seu honor. |
| | + | |
| | + | == Referències == |
| | + | * Atkinson, Rick (2007), pp. 192-197 |
| | + | * Finkelstein, Monte S. Separatism, the Allies and the Mafia: The Struggle for Sicilian Independence, 1943-1948 (en anglès). Lehigh University Press, 1998, p. 32. ISBN Lehigh University Press. |
| | + | |
| | + | == Bibliografia == |
| | + | * Atkinson, Rick (2007). The Day of Battle:The War in Sicily and Italy, 1943-1944. New York: Henry Holt and Co |
| | + | * Cervi, Mario (1972). The hollow legions: Mussolini's Blunder in Greece, 1940-1941 (en [[anglés]]). Chatto & Windus. pp. 336. ISBN 9780701113513 |
| | + | * Quirico, Domenico. «I vinti». A: Generali. Mondadori, 2006 |
| | | | |
| | [[Categoria:Biografies]] | | [[Categoria:Biografies]] |