Canvis

743 bytes afegits ,  18:59 26 nov 2025
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1:  +
[[Archiu:AndresCabrelles.jpg|thumb|250px|Ramón Andrés Cabrelles]]
 +
 
Artiste plastic i escritor ([[Campanar]], [[Valéncia]], [[1869]] - † Valéncia, [[29 de giner]] de [[1957]]). Se casà en Maria Hernández, en qui tingué una filla: Vicenta.
 
Artiste plastic i escritor ([[Campanar]], [[Valéncia]], [[1869]] - † Valéncia, [[29 de giner]] de [[1957]]). Se casà en Maria Hernández, en qui tingué una filla: Vicenta.
 +
 +
== Biografia ==
    
Fill de llauradors, ocupació que eixerci durant la seua chiquea, naixqué en la partida del Pouet, del llavors municipi de [[Campanar]], quan aquell parage encara era horta que rodejava la ciutat de Valéncia.
 
Fill de llauradors, ocupació que eixerci durant la seua chiquea, naixqué en la partida del Pouet, del llavors municipi de [[Campanar]], quan aquell parage encara era horta que rodejava la ciutat de Valéncia.
Llínea 7: Llínea 11:  
Des de molt chicotet demostrà un gran interes per les belles arts, estudiant en l'Escola d'Arts i Oficis.
 
Des de molt chicotet demostrà un gran interes per les belles arts, estudiant en l'Escola d'Arts i Oficis.
   −
D'este aprenentage aplegà a consolidar-se, junt a [[Marià Benlliure]], com un dels escultors que reberen la major part de les comandes publiques de la ciutat de Valéncia durant les tres primeres decades del s[[igle XX]].
+
D'este aprenentage aplegà a consolidar-se, junt a [[Marià Benlliure]], com un dels escultors que reberen la major part de les comandes publiques de la ciutat de Valéncia durant les tres primeres decades del [[sigle XX]].
    
Havent superat els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles arts de Sant Carles i a l'aprenentage de l'ofici de joyer en un taller d'orfebreria.
 
Havent superat els seus estudis en l'Escola d'Arts i Oficis passà a la de Belles arts de Sant Carles i a l'aprenentage de l'ofici de joyer en un taller d'orfebreria.
Llínea 15: Llínea 19:  
La seua major produccioó poetica la feu en llengua vernacula.
 
La seua major produccioó poetica la feu en llengua vernacula.
    +
== Obra ==
 
Entre les seues obres destaquen Mariola en [[1897]], Flors del Xúquer en [[1899]]; la colecció de llegendes i tradicions valencianes, Rondalles del Poble, que escrigue en l'any [[1899]].
 
Entre les seues obres destaquen Mariola en [[1897]], Flors del Xúquer en [[1899]]; la colecció de llegendes i tradicions valencianes, Rondalles del Poble, que escrigue en l'any [[1899]].
   Llínea 26: Llínea 31:     
També feu un retrato de [[Constantí Llombart]] inspirat en el d'[[Ignaci Pinazo i Camarlench]] de [[1885]].
 
També feu un retrato de [[Constantí Llombart]] inspirat en el d'[[Ignaci Pinazo i Camarlench]] de [[1885]].
Pero ademés de l'escultura i de la pintura (segons el seu net Fornés són preferentment bodegons i pintura de flors), s'adinsà en l'art popular, com [[artiste faller]] complet: escrivia [[llibrets]] des de l'any [[1942]] i fea [[Falla|falles]].
+
Pero ademés de l'escultura i de la pintura (segons el seu net Fornés són preferentment bodegons i pintura de flors), s'adinsà en l'art popular, com [[artiste faller]] complet: escrivia [[llibrets]] des de l'any [[1942]] i fea [[Falla|falles]].  
 +
 
 +
== Referències ==
 +
* Alcolea Campos, Maria Àngels. «Ramon Andrés i Cabrelles». Memòriavalencianista. Fundació Josep Irla
 +
* Fornés i Andrés, Antoni «Un home del poble valencià». Revista de l'Associació de veïna de Campanar
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
*  Ballester Roca, Josep. Temps de quarantena: cultura i societat durant la postguerra al País Valencià (1939 - 1959). València: Universitat de València, 2006
 +
* Baydal i Sala, Vicent. «Llombart i Blasco Ibáñez, una oportunitat perduda per al valencianisme». A: Vent de Cabylia. Històries de la història dels valencians. Llibres de la Drassana, p. 74-79. ISBN 978-84-943885-4-5
    
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
40 333

edicions