Valencianofòbia

Valencianofòbia

La valencianofòbia és un odi a tot lo valencià, conforme ho definix el Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).

Una fòbia és un tipo de trastorn d'ansietat. És un temor fort i irracional d'alguna cosa que representa poc o cap perill real. Existixen molts tipos de fòbies.

Classes de valencianofòbia

Existixen diferents casos de valencianofòbia, els podem classificar en externs i interns.

Externs

En els casos externs, són per part del catalanisme, be per personages, institucions o partits polítics fòra del Regne de Valéncia, que intenten assimilar per ad ells tot lo valencià, cultura i llengua valencianes.

Interns

En els casos interns, són per part del pancatalanisme, be per personages, institucions o partits polítics dins del Regne de Valéncia que demostren el seu rebuig a tot allò que siga valencià. Tenim clars eixemples en personages com: Manuel Sanchis Guarner, Joan Fuster, Germà Colón o Eliseu Climent, entre atres. En quan a institucions, una mostra molt clara i evident és l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). En quan als partits polítics, entre atres, tenim a la Coalició Compromís.

Valencianofòbia de Manuel Sanchis Guarner

Artícul principal → Manuel Sanchis Guarner.

Fotocòpia de la transcripció de la Biblia Valenciana per Sanchis Guarner, on pot vore's entre les llínees huit i dèu que diu: "fon arromançada, en lo Monestir de Portaceli, per lo molt reverend micer Bonifaci Ferrer". Quan en el text original lo que diu és: "fon arromançada en lo monestir de portaceli de lengua latina en la nostra valenciana per lo molt reuerend micer bonifaci ferrer" (el fragment omés s'ha senyalat en negreta) (Revista Valenciana de Filologia, Tom VI, nº 2-3)

Sanchis Guarner fon u dels promotors crucials del conflicte llingüístic valencià, al dedicar tota la seua obra a fomentar el pancatalanisme entre els valencians, arribant inclús a la manipulació i ocultació de fets i documents que contradien les tesis que ell propugnava. Per eixemple, en la seua obra més publicada, La llengua dels valencians, Guarner tergiversà l'us panoccitaniste que feen alguns escritors valencians del terme llemosí, omití que tradicionalment el català fon considerat un dialecte de l'occità pels propis catalans, i defengué que, prenent com a base el paregut i l'inteligibilitat mútua, el català i el valencià eren una sola llengua; omitint que, pel mateix criteri, l'occità deuria formar part d'eixa suposta sola llengua, i que aixina i tot és universalment considerat una llengua independent del català.

Per una atra banda, en l'any 1964, Guarner publicà un artícul en la Revista Valenciana de Filologia (Tom VI, nº 2-3) sobre la Biblia Valenciana de Bonifaci Ferrer, en el qual Guarner transcriví el text original omitint intencionadament la frase "de lengua latina en la nostra valenciana" ; lo que denota la mala fe i la nula objectivitat de Guarner com a investigador.

Valencianofòbia de Joan Fuster

Artícul principal → Joan Fuster.

• En un artícul de Josefina Lázaro, publicat en el periòdic Las Provincias en l'any 1988. L'artícul comenta que el senyor Císcar en el vot majoritari del Consell Valencià de Cultura (CVC) l'havia propost, a Joan Fuster, per a la Medalla al Mèrit Cultural de la Generalitat Valenciana. Açò és lo que digué el susdit personage sobre la cultura valenciana:

Del siglo XV datan nuestros escasos pintores destacables. (El país valenciano, Pag. 34, Ed. Destino, 1962).

La cocina valenciana es en su origen, cocina de país pobre o de país donde abundan los pobres. (El país valenciano, Pag. 79, Ed. Destino, 1962).

Tienen mucha mixtura de cursilería inmigrada (sobre les Falles). (El país valenciano, Pag. 426, Ed. Destino, 1962).

Un dia serà suficient dir català per al.ludir a la nostra condició de poble únic... [...] No som pocs els catalans que ens ho hem proposat i marxem ja en eixa línia. (Qüestió de noms, Ed. d'Aportació Català, Barcelona, 1962).

Com a figura històrica amb alguna projecció viva, ha caducat... [...] de fet Sant Vicent era un 'Catalanista' de dretes, és clar, i molt de dretes, una pura mala bestia... (sobre Sant Vicent Ferrer). (¿Qué y dónde?, nº 168, 1 al 7 de juny de 1981).

Fa una campanya contra la Real Senyera plena d'inexactituts, sent president d'Acció Cultural, en el seu llibre El blau de la Senyera i sobre l'Himne, diu: ... es una merdeta musical.

"Joan Fuster: 'Català de Sueca'", per Josefina Lázaro (Las Provincias, 17.7.1988)

• Joan Fuster, apart de dir que ell era "un català de Sueca", també atacà tot lo referent a la cultura i tradicions valencianes:

L'escritor Joan Fuster (Sueca, 1922-1992) és el principal gurú del pancatalanisme antivalencià. Va defendre que els valencians no tenim llengua ni cultura pròpies, que som catalans i pertanyem als països catalans. De la Real Senyera va dir que era la bandera «només de la ciutat de Valéncia», de l'Himne Valencià que era «una merdeta», de la paella que era «un menjar de pobres», de les falleres que són «una miqueta pendons» i de la seua pròpia ciutat, Sueca, que lo millor que es podia fer en ella «era passar de llarc». En el seu funeral el seu ataüt va ser envolt en la màrfega catalana i es varen sentir varis «¡Viva Catalunya!». La seua valencianofòbia va rebre molts premis i honors per part del catalanisme oficial.

Resistència Valenciana, 30.12.2022

Valencianofòbia de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua

Artícul principal → Acadèmia Valenciana de la Llengua.

L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que naixqué d'un pacte polític (CiU-PP), va emetre un dictamen el 9 de febrer de l'any 2005 en el qual negava a la llengua valenciana la seua autoctonia i independència:

... la llengua pròpia i històrica dels valencians, des del punt de vista de la filologia, és també la que compartixen les comunitats autónomes de Catalunya i de les Illes Balears i el Principat d'Andorra. Així mateix és la llengua històrica i pròpia d'altres territoris de l'antiga Corona d'Aragó (la franja oriental aragonesa, la ciutat sarda de l'Alguer i el departament francés dels Pirineus Orientals)...

... és un fet que a Espanya hi ha dos denominacions igualment legals per a designar esta llengua: la de valencià, establida en l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, i la de català, reconeguda en els estatuts d'autonomia de Catalunya i les Illes Balears...

Cites

¿Parlem de valencianofòbia?

Vivim en el temps de les fòbies. Xenofòbia. Gitanofòbia. Islamofòbia. Homofòbia. Transfòbia. LGTBIfòbia. Etcétera. ¿I qué tal si parlem de la valencianofòbia? Segons el Diccionari General de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV) valencianofòbia és “Odi a tot lo valencià”. El Diccionari Normatiu de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua [Catalana] (AVL) la definix com “Animadversió a la Comunitat Valenciana, als valencians o a tot allò que siga valencià”. El Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola (RAE) no arreplega la veu “valencianofòbia” pero, en canvi, sí que arreplega “hispanofòbia”.

¿Pero qué és valencianofòbia? Valencianofòbia és dir-li “Levante” a la nostra terra perque ni mosatros som “Levante” ni Portugal és “Poniente”.

Valencianofòbia és retratar-mos als valencians com lladres i corruptes quan no som, ni de bon tros, l'autonomia més corrupta d'Espanya. Valencianofòbia és que la policia multe a un ciutadà en Benidorm per expressar-se en valencià, que és una llengua cooficial. Valencianofòbia és que un funcionari t'exigixca que li parles en castellà perque ell és andalús i com que només fa trenta anys que viu en Valéncia el pobret “no entiende el valenciano”.

Valencianofòbia és que la Diputació de Valéncia li negue el Teatre Principal a Lo Rat Penat per a que puga celebrar els seus Jocs Florals. Valencianofòbia és afirmar que la primera llengua neollatina en tindre un Sigle d'Or és un simple dialecte. Valenciafòbia és rentar-li el cervell als escolars valencians dient-los que la llengua, la cultura i l'història de Catalunya són molt superiors a les de Valéncia quan la realitat és l'inversa. Valencianofòbia és afirmar que les Falles són una festa catalana i la paella gastronomia catalana. Valencianofòbia és lo que publica Eliseu Climent. Valencianofòbia és "països catalans".

El Diccionari de la RACV cataloga la paraula “valencianofòbia” com a “inusual”. I és veritat. Pero no perque els fets denunciats en els paràgrafs anteriors siguen casos aïllats sino perque la valencianofòbia està tan assimilada per la societat valenciana que ni tan sols és conscient d'estar patint-la, d'igual manera que en el sigle XIX els judeus veyen tan normal ser perseguits que ni se'ls passava pel cap que això poguera ser judeofòbia. Discriminar a un valenciaparlant per sa llengua és com discriminar a un judeu per sa religió o a un negre per sa raça. Els valencians som persones. Tenim drets. Mereixem respecte.

Carlos Cortina Ferrer (Facebook, 7 de maig de 2025)

Vore també

• Fòbia
• Joan Fuster
• Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL)

Enllaços externs

• «Valencianofòbia». Diccionari General de la Llengua Valenciana . Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV).