Canvis

[[Image:Guerra dels cent anys.gif|thumb|250px|right|Evolució de la Guerra dels cent anys: <br />Groc: Territori francès<br />Gris: Territori anglès<br />Gris fosc: Territori de borgonya]]

[[File:Hundred years war collage.jpg|thumb|250px|Colage de la Guerra dels cent anys]]

 

[[File:Hundred years war.gif|thumb|250px|right|Evolució de la Guerra dels cent anys: <br />Groc: Territori francès<br />Gris: Territori anglès<br />Gris fosc: Territori de borgonya]]

La '''guerra dels cent anys''' representa el periodo d'enfrontaments que sostingueren [[França]] i [[Anglaterra]] durant la nomenada [[Edat mija|Baixa Edat mija]].

La '''guerra dels cent anys''' representa el periodo d'enfrontaments que sostingueren [[França]] i [[Anglaterra]] durant la nomenada [[Edat mija|Baixa Edat mija]].

== Causes ==

== Causes ==

Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en [[1290]], tingueren una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en [[1297]]. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir els seus drets com a soberà pels feus de [[Normandi­a]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingué com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i la germana del monarca francés en la cridada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats.

Les intencions franceses d'impulsar la sublevació escocesa en [[1290]], tingueren una rapida resposta anglesa en un apoyo interessat a la reacció antifrancesa que s'estava originant en [[Flandes]] en [[1297]]. L'estrategia pensada per [[Felip IV]] residia en exigir els seus drets com a soberà pels feus de [[Normandi­a]] i [[Aquitania]], lo que chocava en els plans d'[[Eduart I]] d'impondre la seua autoritat en les Illes, lo que tingué com resultat l'invasió francesa del ducat de Gascunya. La tensió es va apaciguar un tant en el matrimoni entre [[Eduart I]] i la germana del monarca francés en la nomenada firma de la pau de [[Paris]] (1303), encara que els problemes no estaven solucionats.

Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despuix de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despuix se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germana de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada al seu marit i acabà en el rei anglés vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys.

Els successors tampoc vixqueren tempss de pau, en [[França]] se convocaren [[Estats Generals]] que permeteren als [[Valois]] arribar al poder en [[Felip VI]] despuix de l'agotament dels [[Capetos]], i poc despuix se produi una rapida intervenció en [[Flandes]] en la [[batalla de Cassel]]. En [[Anglaterra]] [[Eduart II]] tingue que soportar les sublevacions escoceses i l'oposició de la regina Isabel, germana de [[Carles IV]] de [[França]], que a la seua volta estava enfrontada al seu marit i acabà en el rei anglés vigent per a colocar al seu fill [[Eduart III]] d'apenes quinze anys.

== Primera etapa ==

== Primera etapa ==

En la primera etapa, que dura fins a l'any[[1360]], [[Eduart III]] se sent pressionat pels francesos des d'[[Escocia]] per lo que decidix reclamar el titul de rei de [[França]] com hereu del seu ti­o Carles IV, buscant un clima d'inestabilitat en [[Flandes]]. Se produÍ una important batalla naval en Sluys que va supondre la primera derrota francesa i la destrucció de la seua flota, pero més sanguinosa encara fon la successió en el ducat de [[Bretanya]], lloc estrategic entre abdós paï­sos, i a on [[Anglaterra]] torna a donar un dur colp en la presa del port de Brest.

[[File:BattleofSluys.jpeg|thumb|250px|Batalla de l'Eclusa]]

En [[1346]] el rei anglés desembarà en [[Normandia]] acompanyat d'uns quinze mil hòmens en l'intenció d'arribar fins [[Pari­s]]. Abans se feren en la ciutat de [[Calais]], lo que facilitava el tràfic de tot tipo de mercancies des de Dover. La situació era cada vegada més favorable per als anglesos, fins i tot en [[Escocia]] el rei [[Davit II]] havia segut fet presoner, pero la [[pesta negra]] aplaçà un temps les intencions angleses, fins que el primogenit del rei, el Pri­ncep Negre tornà a la carrega i se anexionà [[Burdeus]], [[Toulouse]], [[Poitiers]], mentres el nou rei francés [[Joan II]] fon capturat i traslladat a la [[Torre de Londres]]. Esta primera etapa conclou en l'[[acort de Bretigny]], en el que se cedix una gran part de [[França]] ad [[Anglaterra]]: [[Aquitania]], [[Normandia]], [[Maine]], [[Turena]] i [[Anjou]] i tres millons de corones d'or per a lliberar al rei. Aixo si,­ Eduart III renuncià als seus drets sobre la corona francesa.

En [[1346]] el rei anglés desembarà en [[Normandia]] acompanyat d'uns quinze mil hòmens en l'intenció d'arribar fins [[Pari­s]]. Abans se feren en la ciutat de [[Calais]], lo que facilitava el tràfic de tot tipo de mercancies des de Dover. La situació era cada vegada més favorable per als anglesos, inclús en [[Escocia]] el rei [[Davit II]] havia segut fet presoner, pero la [[pesta negra]] aplaçà un temps les intencions angleses, fins que el primogenit del rei, el Pri­ncep Negre tornà a la carrega i se anexionà [[Burdeus]], [[Toulouse]], [[Poitiers]], mentres el nou rei francés [[Joan II]] fon capturat i traslladat a la [[Torre de Londres]]. Esta primera etapa conclou en l'[[acort de Bretigny]], en el que se cedix una gran part de [[França]] ad [[Anglaterra]]: [[Aquitania]], [[Normandia]], [[Maine]], [[Turena]] i [[Anjou]] i tres millons de corones d'or per a lliberar al rei. Aixo si,­ Eduart III renuncià als seus drets sobre la corona francesa.

En qualsevol cas [[França]] ix molt perjudicat en la primera part de la contienda. Despuix haurà un periodo de pau. En [[França]] pujara al tro [[Carles V]], que intentarà animar a la població per metodos propagandistics i reformar l'administració, mentres que en [[Anglaterra]] puja al poder [[Ricart II]], de deu anys, moment en que l'impuls triumfant s'anava apagant poc a poc, e inclús començaren a apareixer algunes derrotes importants en la mar, ajudades per l'aliança franc-castellana, que aniquilà als anglesos en [[La Rochela]] ([[1372]]).

En qualsevol cas [[França]] ix molt perjudicat en la primera part de la contienda. Despuix haurà un periodo de pau. En [[França]] pujara al tro [[Carles V]], que intentarà animar a la població per metodos propagandistics i reformar l'administració, mentres que en [[Anglaterra]] puja al poder [[Ricart II]], de deu anys, moment en que l'impuls triumfant s'anava apagant poc a poc, e inclús començaren a apareixer algunes derrotes importants en la mar, ajudades per l'aliança franc-castellana, que aniquilà als anglesos en [[La Rochela]] ([[1372]]).

== Segona etapa ==

== Segona etapa ==

Entre els anys [[1399]] i [[1422]] se produix un nou periodo de batalles, en lo que supon atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en [[1415]] [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran cantitat de nobles. Ademés hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germà del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmarà en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei francés.

Entre els anys [[1399]] i [[1422]] se produïx un nou periodo de batalles, en lo que supon atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en [[1415]] [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran cantitat de nobles. Ademés hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germà del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmarà en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei francés.

En 1422 [[Enric VI]] controla abdós països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estarpa dirigit per [[Carles VII]], figura que se vorà totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la pressió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Pari­s]] en [[1436]], [[Normandi­a]] en [[1449]], Bayona i Burdeos en [[1451]], i tot el paï­s dos anys despuix, excepte [[Calais]]. La guerra havi­a terminat.

En l'any 1422 [[Enric VI]] controla abdós països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estarpa dirigit per [[Carles VII]], figura que se vorà totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la pressió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Pari­s]] en [[1436]], [[Normandi­a]] en [[1449]], Bayona i Burdeos en [[1451]], i tot el paï­s dos anys despuix, excepte [[Calais]]. La guerra havi­a terminat.

A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleri­a i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra són menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendia, lo que provocà el descens de preus. En el terreny polí­tic derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarqui­a.

A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleri­a i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra són menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendia, lo que provocà el descens de preus. En el terreny polí­tic derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarqui­a.

[[Categoria: Història]]

[[Categoria: Història]]

[[Categoria:Edat Mija]]

[[Categoria:Edat Mija]]