Canvis

[[File:Hundred years war.gif|thumb|250px|right|Evolució de la Guerra dels cent anys: <br />Groc: Territori francès<br />Gris: Territori anglès<br />Gris fosc: Territori de borgonya]]

[[File:Hundred years war.gif|thumb|250px|right|Evolució de la Guerra dels cent anys: <br />Groc: Territori francès<br />Gris: Territori anglès<br />Gris fosc: Territori de borgonya]]

La '''guerra dels cent anys''' representa el periode d'enfrontaments que sostingueren [[França]] i [[Anglaterra]] durant la nomenada [[Edat mija|Baixa Edat mija]].

La '''guerra dels cent anys''' representa el periodo d'enfrontaments que sostingueren [[França]] i [[Anglaterra]] durant la nomenada [[Edat mija|Baixa Edat mija]].

Com en qualsevol conflicte les causes són variades i a vegades confuses pero en este cas te dos protagonistes clau per a entendre la situació de tensió que se fon creant entre les dos potencies europees: per un costat el rei [[Felip IV]] en [[França]] i per atre [[Eduart I]] en [[Anglaterra]]. Abdós intentaren incrementar el seu domini real i especialment realisar maniobres diplomatiques i despuix intervencions armades en espais pròxims (els [[Països Baixos]] en el cas dels francesos, [[Gales]] i [[Escocia]] en els britanics).

Com en qualsevol conflicte les causes són variades i a vegades confuses pero en este cas te dos protagonistes clau per a entendre la situació de tensió que se fon creant entre les dos potencies europees: per un costat el rei [[Felip IV]] en [[França]] i per atre [[Eduart I]] en [[Anglaterra]]. Abdós intentaren incrementar el seu domini real i especialment realisar maniobres diplomatiques i despuix intervencions armades en espais pròxims (els [[Països Baixos]] en el cas dels francesos, [[Gales]] i [[Escocia]] en els britanics).

Entre els anys [[1399]] i [[1422]] se produïx un nou periodo de batalles, en lo que supon atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en [[1415]] [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran cantitat de nobles. Ademés hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germà del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmarà en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei francés.

Entre els anys [[1399]] i [[1422]] se produïx un nou periodo de batalles, en lo que supon atra etapa del conflicte. Comença de manera sanguinosa en l'assessinat de [[Ricart II]] i finalisa en la mort d'[[Enric V]] d'[[Anglaterra]] i [[Carles VI]] de [[França]]. De nou en [[1415]] [[França]] patix una severa derrota en [[Azincourt]], en [[Somme]], a on moriren una gran cantitat de nobles. Ademés hi ha una gran desorganizació interna en conflictes continus, el més important entre [[Lluïs d'Orleans]], germà del rei, i el duc de [[Borgonya]]. Finalment este firmarà en [[Enric V]] el [[tractat de Troyes]] entregant [[França]] als anglesos a canvi d'ajuda per a destronar al rei francés.

En 1422 [[Enric VI]] controla abdós països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estarpa dirigit per [[Carles VII]], figura que se vorà totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la pressió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Pari­s]] en [[1436]], [[Normandi­a]] en [[1449]], Bayona i Burdeos en [[1451]], i tot el paï­s dos anys despuix, excepte [[Calais]]. La guerra havi­a terminat.

En l'any 1422 [[Enric VI]] controla abdós països. França estava dividida en tres parts i en este últim periodo de batalles estarpa dirigit per [[Carles VII]], figura que se vorà totalment eclipsada pel mit de [[Joana d'Arc]], que va conseguir alçar el sitiament d'Orleans. Pese a la seua mort en la fogata, l'impuls nacionaliste que generà no se apagà i les sublevacions en els territoris ocupats pels anglesos foren constants, en part tambie per la pressió fiscal que tenien que soportar els habitants. Aixina les tropes de [[Carles VII]] recuperaren [[Pari­s]] en [[1436]], [[Normandi­a]] en [[1449]], Bayona i Burdeos en [[1451]], i tot el paï­s dos anys despuix, excepte [[Calais]]. La guerra havi­a terminat.

A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleri­a i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra són menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendia, lo que provocà el descens de preus. En el terreny polí­tic derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarqui­a.

A partir d'eixe moment [[França]] va procedre a una restauració estatal prenent com centre principal el rei i la seua administració, organisant una unica cancilleri­a i controlant les assamblees locals. A finals del [[sigle XV]] haura una clara recuperació demogràfica. Per atre costat, en [[Anglaterra]], les conseqüencies de la guerra són menys tangibles, encara que sobre tot se notà en l'economia, el comerç exterior descendia, lo que provocà el descens de preus. En el terreny polí­tic derivà en una rivalitat que se prolongà varis anys entre els [[Lancaster]] i els [[York]], lo que debilità de manera important la moralitat de la monarqui­a.

[[Categoria: Història]]

[[Categoria: Història]]

[[Categoria:Edat Mija]]

[[Categoria:Edat Mija]]