Canvis

Segons la tradició, l'història de l'[[Iglésia catòlica]] comença en [[Jesucristo]] i les seues ensenyances (c. [[4 a. C.]] - c. [[30]] d. C.) i l'Iglésia és una continuació de la comunitat cristiana primitiva establida pels discípuls de Jesús.​ L'Iglésia considera que els seus bisbes són els successors dels apòstols de Jesús i el líder de l'Iglésia, el [[Bisbe de Roma]] (també conegut com el Papa), l'únic successor de Sant Pedro​ qui va ministrar en Roma en el [[sigle I]] d. C. despuix del seu nomenament per Jesús com a cap de l'Iglésia. A finals del [[Sigle II|sigle segon]], els bisbes varen començar a congregar-se en sínodos regionals per a resoldre qüestions doctrinals i polítiques. En el [[Sigle III|sigle tercer]], el bisbe de Roma va començar a actuar com un tribunal d'apelacions per als problemes que atres bisbes no podien resoldre.

Segons la tradició, l'història de l'[[Iglésia catòlica]] comença en [[Jesucristo]] i les seues ensenyances (c. [[4 a. C.]] - c. [[30]] d. C.) i l'Iglésia és una continuació de la comunitat cristiana primitiva establida pels discípuls de Jesús.​ L'Iglésia considera que els seus bisbes són els successors dels apòstols de Jesús i el líder de l'Iglésia, el [[Papa|Bisbe de Roma]] (també conegut com el [[Papa]]), l'únic successor de Sant Pedro​ qui va ministrar en Roma en el [[sigle I]] d. C. despuix del seu nomenament per Jesús com a cap de l'Iglésia. A finals del [[Sigle II|sigle segon]], els bisbes varen començar a congregar-se en sínodos regionals per a resoldre qüestions doctrinals i polítiques. En el [[Sigle III|sigle tercer]], el bisbe de Roma va començar a actuar com un tribunal d'apelacions per als problemes que atres bisbes no podien resoldre.

El [[cristianisme]] es va estendre per tot l'imperi romà primerenc, a pesar de les persecucions per conflictes en la religió de l'estat pagà. En l'any [[313]], les persecucions varen ser disminuïdes per la llegalisació del cristianisme per l'emperador Constantí I. En l'any [[380]], baixe l'emperador Teodosi I, el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'[[Imperi romà]] pel decret de l'[[Emperador (Títul)|emperador]], que persistiria fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident, i més tart, en l'Imperi romà d'Orient, fins a la caiguda de Costantinoble. Durant este temps (el periodo dels Sèt Concilis Ecumènics) es varen considerar cinc patriarcats (jurisdiccions dins de l'Iglésia catòlica) segons Eusebio: Roma, Costantinoble, Antioquía, Jerusalem i Aleixandria, conegut com la Pentarquía.

El [[cristianisme]] es va estendre per tot l'imperi romà primerenc, a pesar de les persecucions per conflictes en la religió de l'estat pagà. En l'any [[313]], les persecucions varen ser disminuïdes per la llegalisació del cristianisme per l'emperador Constantí I. En l'any [[380]], baixe l'emperador Teodosi I, el cristianisme es va convertir en la religió oficial de l'[[Imperi romà]] pel decret de l'[[Emperador (Títul)|emperador]], que persistiria fins a la caiguda de l'Imperi d'Occident, i més tart, en l'Imperi romà d'Orient, fins a la caiguda de Costantinoble. Durant este temps (el periodo dels Sèt Concilis Ecumènics) es varen considerar cinc patriarcats (jurisdiccions dins de l'Iglésia catòlica) segons Eusebio: Roma, Costantinoble, Antioquía, Jerusalem i Aleixandria, conegut com la Pentarquía.

En el [[sigle XVI]], en resposta a la Reforma protestant, l'Iglésia participa en un procés de reforma substancial i renovació coneguda com la Contrarreforma.​ En sigles posteriors, el catolicisme es va estendre àmpliament en tot lo món a pesar d'experimentar una reducció del seu control sobre les poblacions europees, pel creiximent del protestantisme i també a causa d'escepticisme religiós durant i despuix de l'Ilustració. El Concilie Vaticà II en la [[década de 1960]] va introduir els canvis més significatius en les pràctiques catòliques des del Concilie de Trento quatre sigles abans.

En el [[sigle XVI]], en resposta a la Reforma protestant, l'Iglésia participa en un procés de reforma substancial i renovació coneguda com la Contrarreforma.​ En sigles posteriors, el catolicisme es va estendre àmpliament en tot lo món a pesar d'experimentar una reducció del seu control sobre les poblacions europees, pel creiximent del protestantisme i també a causa d'escepticisme religiós durant i despuix de l'Ilustració. El Concilie Vaticà II en la [[década de 1960]] va introduir els canvis més significatius en les pràctiques catòliques des del Concilie de Trento quatre sigles abans.

 

[[Categoria:Història de l'Iglésia catòlica]]

[[Categoria:Història de l'Iglésia catòlica]]