Diferència entre les revisions de "Gat" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No se mostren 10 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 1:

[[Image:Collage of Six Cats-02.jpg|thumb|right|~~300pp~~|<center>Gats de diferents races</center>]]

[[Image:Collage of Six Cats-02.jpg|thumb|right|320pp|<center>Gats de diferents races</center>]]

El '''gat''' o '''gat domèstic''' (del [[llatí]] cattus)<ref>{{DGLV|Gat}} "Gat"]</ref> ('''''Felis catus''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[Carnívora|carnívor]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[fèlits]].<ref name = MSW3>[http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14000031 ''Felis catus''] Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and GeographicReference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref>

Llínea 5:

== Característiques ==

Té [[ungla|ungles]] retràctils, el [[cap]] redó, [[llengua]] aspra i pèl espés i suau.

Llínea 20:

Llínea 21:

=== Pelage ===

[[File:Cat November 2010-1a.jpg|thumb|250px|Gat en pelage atigrat]]

La seua capa és molt variada: poden ser d'un sol color, de dos colors, com a [[blanc]] i [[negre]], blanc i [[Taronja (color)|taronja]], pardo i blanc o [[gris]] i blanc. Poden tindre un patró de colors atigrat (gats romans). També poden tindre un patró de color siamés en colors més obscurs en la cara, coa, pates i orelles. Poden tindre un mant, sent de color negre casi tot el cos en motetes chicotetes o en algunes taques més grans en algunes zones de color taronja o mel. O be poden tindre tres colors combinats, com, per eixemple, blanc, negre i taronja.

Llínea 39:

Llínea 41:

Diferents anàlisis indiquen que la seua visió és superior durant la nit a la dels humans, i inferior a la d'estos durant el dia. El gat té la capacitat d'utilisar al màxim la tènue llum visible i ademés existix la certea de que poden vore en l'infrarroig propenc.

Posseïxen una tercera parpalla, la membrana nictitant: una prima làmina opaca que actua com a protecció adicional. Esta membrana es tanca parcialment si està malalt; no obstant, quan està somnolient també pot ser visible. Si l'animal crónicament mostra la seua tercera parpalla, deuria ser dut a un veterinari per a la seua revisió. La seua posició és oblicua i part des del llagrimal, pero sense aplegar a tancar el globo ocular per complet.

=== Oïment ===

Els gats poden percebre sons de tonalitat superior en dos octaves als que pot percebre el ser humà, i una octava i mija més elevada que els que senten els gossos. Poden rotar les orelles de forma independent per a precisar l'orige del sò.

=== Olfat ===

El sentit de l'olfat en el gat domèstic està ben desenrollat. Posseïxen un orgue de Jacobson o orgue vomeronasal, situat sobre el paladar, que els servix per a detectar feromones. Utilisa un moviment facial característic cridat reflex de Flehmen per a enviar composts químics a este orgue.

En analisar el genoma dels gats en comparació als gossos s'ha observat que els gats es comuniquen quimiosensorialment per mig de feromones avalat per un aument del repertori de gens de la família V1r (receptors vomeronasales). Pel contrari, en analisar el repertori de gens complets de la família Or (receptors olfatoris) ilustra repertoris funcionals més chicotets en gats que en gossos, explicant en gran partix el menor us dels gats de l'olfat per a caçar i localisar als seus assuts que els gossos.

== Sociabilitat, comportament i costums ==

Al contrari de lo que se sol supondre, en estat salvage el gat és un animal molt social, que aplega a establir colónies més o menys jerarquizades. És un animal caçador i els mascles marquen el territori orinant.

Poden sofrir malalties sicològiques tals com l'estrés. De la mateixa manera que un humà estressat, tendirà a desenrollar un comportament neuròtic.

La seua vellea no és gradual, com la humana, sino abrupta. Dura aproximadament un any i desemboca en la mort. Un eixemplar vell desenrolla catarates i es torna més llent. També pert l'olfat. Generalment dorm tot el dia, sense desenrollar cap atra activitat, mostra del seu extrem cansanci.

== Vore també ==

Llínea 45:

Llínea 65:

== Referències ==

* Kitchener, A.C., Breitenmoser-Würsten, Ch., Eizirik, E., Gentry, A., Werdelin, L., Wilting, A., Yamaguchi, N., Abramov, A.V., Christiansen, P., Driscoll, C., Duckworth, J.W., Johnson, W., Luo, S.-J., Meijaard, E., O’Donoghue, P., Sanderson, J., Seymour, K., Bruford, M., Groves, C., Hoffmann, M., Nowell, K., Timmons, Z. & Tobe, S. 2017. A revised taxonomy of the Felidae. The final report of the Cat Classification Task Force of the IUCN/ SSC Cat Specialist Group. Cat News Special Issue 11: 80 pp

* [https://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14000031 «Felis catus Linnaeus, 1758». www.gbif.org (en [[anglés]])]

== Bibliografia ==

* Enciclopedia del gato. Aniwa Publishing. París, 2002

* Frédéric Vitoux, de la Academia Francesa - Dictionnaire amoureux des Chats (diccionario enamorado de los gatos). Plon/Fayard. París, 2008. ISBN 978-2-259-20686-0

* Ollivier, F. J.; Samuelson, D. A.; Brooks, D. E.; Lewis, P. A.; Kallberg, M. E.; Komaromy, A. M. (2004). «Comparative Morphology of the Tapetum Lucidum (among Selected Species)». Veterinary Ophthalmology 7 (1): 11-22. PMID 14738502. doi:10.1111/j.1463-5224.2004.00318.x

== Enllaços externs ==

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[Image:Collage of Six Cats-02.jpg|thumb|right|300pp|<center>Gats de diferents races</center>]]
+[[Image:Collage of Six Cats-02.jpg|thumb|right|320pp|<center>Gats de diferents races</center>]]
 El '''gat''' o '''gat domèstic''' (del [[llatí]] cattus)<ref>{{DGLV|Gat}} "Gat"]</ref> ('''''Felis catus''''') és una [[espècie]] de [[mamífer]] [[Carnívora|carnívor]] de la [[família (biologia)|família]] dels [[fèlits]].<ref name = MSW3>[http://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14000031 ''Felis catus'']  Don E.; Reeder, Dee Ann M. (eds.): "Mammal Species of the World: A Taxonomic and GeographicReference". 3ª ed. Johns Hopkins University Press. Baltimore. 2005. ISBN 978-0-8018-8221-0.</ref>
@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 == Característiques ==
 Té [[ungla|ungles]] retràctils, el [[cap]] redó, [[llengua]] aspra i pèl espés i suau.
@@ Llínea 20: / Llínea 21: @@
 === Pelage ===
+[[File:Cat November 2010-1a.jpg|thumb|250px|Gat en pelage atigrat]]
 La seua capa és molt variada: poden ser d'un sol color, de dos colors, com a [[blanc]] i [[negre]], blanc i [[Taronja (color)|taronja]], pardo i blanc o [[gris]] i blanc. Poden tindre un patró de colors atigrat (gats romans). També poden tindre un patró de color siamés en colors més obscurs en la cara, coa, pates i orelles. Poden tindre un mant, sent de color negre casi tot el cos en motetes chicotetes o en algunes taques més grans en algunes zones de color taronja o mel. O be poden tindre tres colors combinats, com, per eixemple, blanc, negre i taronja.
@@ Llínea 39: / Llínea 41: @@
 Diferents anàlisis indiquen que la seua visió és superior durant la nit a la dels humans, i inferior a la d'estos durant el dia. El gat té la capacitat d'utilisar al màxim la tènue llum visible i ademés existix la certea de que poden vore en l'infrarroig propenc.
+Posseïxen una tercera parpalla, la membrana nictitant: una prima làmina opaca que actua com a protecció adicional. Esta membrana es tanca parcialment si està malalt; no obstant, quan està somnolient també pot ser visible. Si l'animal crónicament mostra la seua tercera parpalla, deuria ser dut a un veterinari per a la seua revisió. La seua posició és oblicua i part des del llagrimal, pero sense aplegar a tancar el globo ocular per complet.
+=== Oïment ===
+Els gats poden percebre sons de tonalitat superior en dos octaves als que pot percebre el ser humà, i una octava i mija més elevada que els que senten els gossos. Poden rotar les orelles de forma independent per a precisar l'orige del sò.
+=== Olfat ===
+El sentit de l'olfat en el gat domèstic està ben desenrollat. Posseïxen un orgue de Jacobson o orgue vomeronasal, situat sobre el paladar, que els servix per a detectar feromones. Utilisa un moviment facial característic cridat reflex de Flehmen per a enviar composts químics a este orgue.
+En analisar el genoma dels gats en comparació als gossos s'ha observat que els gats es comuniquen quimiosensorialment per mig de feromones avalat per un aument del repertori de gens de la família V1r (receptors vomeronasales). Pel contrari, en analisar el repertori de gens complets de la família Or (receptors olfatoris) ilustra repertoris funcionals més chicotets en gats que en gossos, explicant en gran partix el menor us dels gats de l'olfat per a caçar i localisar als seus assuts que els gossos.
+== Sociabilitat, comportament i costums ==
+Al contrari de lo que se sol supondre, en estat salvage el gat és un animal molt social, que aplega a establir colónies més o menys jerarquizades. És un animal caçador i els mascles marquen el territori orinant.
+Poden sofrir malalties sicològiques tals com l'estrés. De la mateixa manera que un humà estressat, tendirà a desenrollar un comportament neuròtic.
+La seua vellea no és gradual, com la humana, sino abrupta. Dura aproximadament un any i desemboca en la mort. Un eixemplar vell desenrolla catarates i es torna més llent. També pert l'olfat. Generalment dorm tot el dia, sense desenrollar cap atra activitat, mostra del seu extrem cansanci.
 == Vore també ==
@@ Llínea 45: / Llínea 65: @@
 == Referències ==
 <references />
+* Kitchener, A.C., Breitenmoser-Würsten, Ch., Eizirik, E., Gentry, A., Werdelin, L., Wilting, A., Yamaguchi, N., Abramov, A.V., Christiansen, P., Driscoll, C., Duckworth, J.W., Johnson, W., Luo, S.-J., Meijaard, E., O’Donoghue, P., Sanderson, J., Seymour, K., Bruford, M., Groves, C., Hoffmann, M., Nowell, K., Timmons, Z. & Tobe, S. 2017. A revised taxonomy of the Felidae. The final report of the Cat Classification Task Force of the IUCN/ SSC Cat Specialist Group. Cat News Special Issue 11: 80 pp
+* [https://www.departments.bucknell.edu/biology/resources/msw3/browse.asp?id=14000031 «Felis catus Linnaeus, 1758». www.gbif.org (en [[anglés]])]
+== Bibliografia ==
+* Enciclopedia del gato. Aniwa Publishing. París, 2002
+* Frédéric Vitoux, de la Academia Francesa - Dictionnaire amoureux des Chats (diccionario enamorado de los gatos). Plon/Fayard. París, 2008. ISBN 978-2-259-20686-0
+* Ollivier, F. J.; Samuelson, D. A.; Brooks, D. E.; Lewis, P. A.; Kallberg, M. E.; Komaromy, A. M. (2004). «Comparative Morphology of the Tapetum Lucidum (among Selected Species)». Veterinary Ophthalmology 7 (1): 11-22. PMID 14738502. doi:10.1111/j.1463-5224.2004.00318.x
 == Enllaços externs ==