71 538
edicions
Canvis
sense resum d'edició
{{AP|Època arcaica}}
{{AP|Època arcaica}}
Durant el sigle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, varen adaptar l'alfabet fenici al grec i varen començar a realisar escrits des de l'any 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península a on cada illa, vall i plana està separada dels seus veïns per aigua o montanyes.
Durant el sigle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, varen adaptar l'alfabet fenici al grec i varen escomençar a realisar escrits des de l'any 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península a on cada illa, vall i plana està separada dels seus veïns per aigua o montanyes.
Al progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs varen establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; despuix seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sur del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sur de la península itàlica varen ser colonisades, aixina com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sur es varen fundar colònies en [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] varen tindre llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci|Bizantium]].
Al progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs varen establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; despuix seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sur del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sur de la península itàlica varen ser colonisades, aixina com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sur es varen fundar colònies en [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] varen tindre llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci|Bizantium]].
Les ciutats gregues eren, originalment, [[monarquia|monarquies]], encara que moltes d'elles eren massa chicotetes i el terme [[rei]] (''basileus'') dels seus governants pot ser confús. Sent una regió en escassea de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocràcia guerrera involucrant-se en chicotetes guerres internes i aixina, varen eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps el naiximent d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'us de la [[moneda]], el 680 aC) va produir un conflicte de classes en les grans ciutats. Des de l'any 650 aC les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars llavors nomenats [[tirà|tirans]] (''tyranoi''), una paraula sense el significat actual d'opressió dictatorial.
Les ciutats gregues eren, originalment, [[monarquia|monarquies]], encara que moltes d'elles eren massa chicotetes i el terme [[rei]] (''basileus'') dels seus governants pot ser confús. Sent una regió en escassea de terra per a llaurar, eren els terratinents els que tenien el poder i els que formaven una aristocràcia guerrera involucrant-se en chicotetes guerres internes i aixina, varen eliminar ràpidament la monarquia. Al mateix temps el naiximent d'una classe comerciant o mercantil (fita representada per la introducció de l'us de la [[moneda]], el 680 aC) va produir un conflicte de classes en les grans ciutats. Des de l'any 650 aC les aristocràcies havien de lluitar per no ser enderrocades i reemplaçades per líders populars llavors nomenats [[tirà|tirans]] (''tyranoi''), una paraula sense el significat actual d'opressió dictatorial.
Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig de aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] i [[Acaia]].
Per al sigle VI a. C. diverses ciutats ya havien emergit com a centres dominants dels assunts grecs: [[Atenes]], [[Esparta]], [[Corint]] i [[Tebes (Grècia)|Tebes]]. Cadascuna d'estes havia controlat les àrees rurals que les rodejaven; Atenes i Corint se convertirien potències marítimes i comercials. Atenes i Esparta varen tindre una rivalitat tal que dominarien tota l'antiga Grècia per mig d'aliances en atres [[polis]] per a conseguir l'hegemonia política i comercial. En Esparta, l'aristocràcia terratinent encara conservava el poder, i la constitució de [[Licurg (llegislador)|Licurg]], al voltant de l'any 650 aC, va afermar el seu poder i va donar a Esparta un règim militarista baix una monarquia dual. Esparta va dominar les atres ciutats del [[Peloponès]], llevat d'[[Argos (Argòlida)|Argos]] i [[Acaia]].
En Atenes, per contra, la monarquia havia segut abolida en l'any 685 aC i les reformes de [[Soló]] varen establir un sistema moderat de govern aristócrata. Els aristócrates varen ser succeïts per la tirania de [[Pisístrat]] i els seus fills, que farien de la ciutat una potència naval i comercial. Quan els pisiatrides varen ser enderrocats, [[Clístenes]] va establir la primera [[democràcia]] del món (500 aC) en el poder compartit per una assamblea formada per tots els ciutadans varons. Pero, cal esmenar que a soles una minoria dels habitants eren ciutadans de ple dret, s'excloïen els esclaus, els hòmens lliures i els no atenesos.
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Història]]
[[Categoria:Antiga Grècia]]
[[Categoria:Antiga Grècia]]