Canvis

[[File:Sembrado de soja en argentina.jpg|thumb|right|Una plantació de [[soja]] en [[Argentina]]]]

[[Archiu:Sembrado de soja en argentina.jpg|thumb|right|Una plantació de [[soja]] en [[Argentina]]]]

L''''Agricultura''' és l'art de cultivar la [[terra]]; són els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis.

L''''Agricultura''' és l'art de cultivar la [[terra]]; són els diferents treballs de tratament de la terra i el cultiu de vegetals, normalment en fins alimenticis.

És una activitat de gran importància estratégica com pas fundamental per al desenroll autosuficient i riquea de les nacions.  

És una activitat de gran importància estratégica com pas fundamental per al desenroll autosuficient i riquea de les nacions.  

La ciència que estudia la pràctica de l'agricultura és l'agronomia.

La ciència que estudia la pràctica de l'agricultura és l'agronomia.

== Història ==

== Història ==

=== El naiximent de l'agricultura ===

=== El naiximent de l'agricultura ===

[[File:Tomb of Nakht (2).jpg|thumb|right|Diverses llabors agricoles en l'[[Antic Egipte]]]]

[[Archiu:Tomb of Nakht (2).jpg|thumb|right|Diverses llabors agrícoles en l'[[Antic Egipte]]]]

El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc.

El començament de l'agricultura es troba en el periodo [[Neolític]], quan l'economia de les societats humanes evolucionà des de la recolecció, la caça i la peixca a la agricultura i la ganaderia. Les primeres plantes cultivades foren el [[blat]] i l'[[ordi]]. Els seus origens es perguen en la prehistòria i el seu desenroll es gestà en vàries cultures que le practicaren de forma independent, com els que sorgiren en el denominat [[Creixent Fèrtil]] (zona de [[Orient Pròxim]] des de [[Mesopotàmia]] el [[Antic Egipte]]), les cultures precolombines d'[[Amèrica Central]], la cultura desenrollada pels [[china|chinesos]] al est d'[[Asia]], etc.

=== Edat Mija ===

=== Edat Mija ===

[[File:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg|thumb|right|Llabors agricoles, [[818]] d. C., Salzburgo]]

[[Archiu:Monatsbilder Salzburger Handschrift 818.jpg|thumb|right|Llabors agrícoles, [[818]] d. C., Salzburc]]

A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

A lo llarc de l'[[Edat Mija]] sorgixen importants innovacions tecnològiques que aportaràn alguns elements positius al treball dels llauradors. El llaurat de rodes i vertedera s'incorporà a lo llarc del [[sigle XI]] en les regions del nort dels [[Alpes]], mentres que la zona mediterrànea seguia vinculada al llaurat romà. Atra novetat serà el yugo frontal i els ferrages als animals, destacant el paper del [[cavall]] en numeroses regions. Els molins de vent e hidràulics evitaràn molts esforços als llauradors, a l'igual que els progresos en el rastrilleu o trill i l'incorporació d'un nou tipo de corbella. La rotació trienal serà un importat novetat. La terra es dividix en tres zones que se dediquen respectivament a cultius d'hivern, de primavera i de barbeig, lo que aumentarà la producció i la farà més diversificada. La cria de guanyat també tindrà un important paper en la vida llauradora. A pesar dels progresos, l'agricultura migeval manifestà sempre signes de precarietat degut al seu baix rendiment i la seua estreta dependència a les condicions naturals.

=== Actualitat ===

=== Actualitat ===

[[Image:Agriculturaactual.jpg|thumb|right|<center>Maquinària agrícola moderna.</center>]]

[[Archiu:Agricultural machinery.jpg|thumb|right|<center>Maquinària agrícola moderna</center>]]

[[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en [[USA|EE.UU.]] es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les varietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòssils.

[[Sigle XX]], especialment en la aparició del tractor, les exigents tasques de sembrar, collir i trillar poden realisar-se de forma ràpida i a una escala ans inimaginable. Segon l'Acadèmia Internacional de Ingenieria de [[EE.UU.]], la mecanisació agraria es u dels 20 majors logros de la ingenieria del sigle XX. A principis del sigle XX, en [[USA|EE.UU.]] es necesitava un granger per a alimentar de 2 a 5 persones, mentres que hui, gràcies a la tecnologia, els agroquímics i les varietats actuals, un granger pot alimentar a 130 persones. El cost d'esta productivitat és ung ran consum energètic, generalment de combustibles fòssils.

== Tipos d'agricultura ==

== Tipos d'agricultura ==

Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació:

Els tipos d'agricultura pot dividir-se segon molts distints criteris de classificació:

Segón la seua dependència del aigua:

Segón la seua dependència del aigua:

*De secà: és l'agricultura prdouida sense aport d'aigua per part del mateix llaurador, nutrint-se la [[terra]] de la pluja i/o aigües subterrànees.

* De secà: és l'agricultura prdouida sense aport d'aigua per part del mateix llaurador, nutrint-se la [[terra]] de la pluja i/o aigües subterrànees.

*De regadiu; se produïx en el aport d'[[aigua]] per part del llaurador, per mig del suministre que es capta de caixers superficials naturals o artificials, o per mig de l'extracció d'aigües subterrànees dels pòus.

* De regadiu; se produïx en el aport d'[[aigua]] per part del llaurador, per mig del suministre que es capta de caixers superficials naturals o artificials, o per mig de l'extracció d'aigües subterrànees dels pòus.

Segón la magnitut de la producció i la seua relació en el mercat:

Segón la magnitut de la producció i la seua relació en el mercat:

*Agricultura de substència: Consistix en la producció de la cantitat mínima de menjar necesàri per a cobrir les necesitats del llaurador i la seua familia, sense apenes excedents de comercialiçar. El nivell tècnic és primitiu.

* Agricultura de substència: Consistix en la producció de la cantitat mínima de menjar necesàri per a cobrir les necesitats del llaurador i la seua familia, sense apenes excedents de comercialiçar. El nivell tècnic és primitiu.

*Agricultura industrial: Se produïxen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat.

* Agricultura industrial: Se produïxen grans cantitats, utilisant costosos mijos de producció, per a obtindre excedents i comercialisa-los. Típica de països industrialisats, dels països en vies de desenroll i del sector internaionalisat dels països més pobres. El nivell tècnic es d'orde tecnològic, També pot definir-se com Agricultura de mercat.

Segón se pretenga obtindre el màxim rendiment o la mínima utilisació d'atres mijos de producció, lo que determinarà una major o menor senya ecològica:

Segón se pretenga obtindre el màxim rendiment o la mínima utilisació d'atres mijos de producció, lo que determinarà una major o menor senya ecològica:

*Agricultura intensiva: busca una producció gran en poc espai. Porta un major desgast del lloc. Pròpia dels països industralisats.

* Agricultura intensiva: busca una producció gran en poc espai. Porta un major desgast del lloc. Pròpia dels països industralisats.

*Agricultura extensiva: depén d'una major superfície, és dir, provoca menor pressió sobre el lloc i les seues relacions ecològiques, encara que els seus beneficis comercials solen ser menors.

* Agricultura extensiva: depén d'una major superfície, és dir, provoca menor pressió sobre el lloc i les seues relacions ecològiques, encara que els seus beneficis comercials solen ser menors.

Segón el método i objectius:

Segón el método i objectius:

*Agricultura tradicional: utilisa els sistemes típics d'un lloc, que han configurat la cultura del mateix, en periodos més o manco prolongats.

* Agricultura tradicional: utilisa els sistemes típics d'un lloc, que han configurat la cultura del mateix, en periodos més o manco prolongats.

*Agrcultura industrial: basada sobre tot en sistemes intensius, està enfocada en produïr grans cantitats d'aliments en menos temps i espai -pero en major desgast ecològic-, dirigida a moure grans beneficis comercials.

* Agrcultura industrial: basada sobre tot en sistemes intensius, està enfocada en produïr grans cantitats d'aliments en menos temps i espai -pero en major desgast ecològic-, dirigida a moure grans beneficis comercials.

*Agricultura ecològica i Agricultura biològica: creen diversos sistemes de producción que respeten les caracteristiques ecològiques dels llocs i geobiològiques de les terres, procurant respetar les estacions i les distribucions naturals de les espècies vegetals.

* Agricultura ecològica i Agricultura biològica: creen diversos sistemes de producción que respeten les caracteristiques ecològiques dels llocs i geobiològiques de les terres, procurant respetar les estacions i les distribucions naturals de les espècies vegetals.

*Agricultura natural.

* Agricultura natural.

== Agricultura i Mig ambient ==

== Agricultura i Mig ambient ==

== Maquinària agrícola ==

== Maquinària agrícola ==

[[Image:Tractor Lamborghini.jpg|thumb|right|<center>Tractor Lamborghini</center>]]

[[Archiu:Tractor Lamborghini 2008.jpg|thumb|right|<center>Tractor Lamborghini</center>]]

Les maquinàries són elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen:

Les maquinàries són elements que s'utilisen per a dirigir l'acció de forces de treball a bas d'energia; per la seua part en el camp agrícola, els mecanismes a motor que s'empleen en estes labors allaugeren la producció i milloren les tècniques de cultiu. Entre les màquines agrícoles més utilisades en les tasques del camp es mencionen:

== Polítiques agràries ==

== Polítiques agràries ==

[[Image:Un hombre trabajando en Barquisimeto Venezuela.jpg|thumb|right|Un home treballant en Barquisiment, Veneçola.]]

[[Archiu:Agricultores chirgüeños.jpg|thumb|right|Dos hòmens treballant en un camp en Veneçuela]]

La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp.

La política agrària es molt complexa degut a la necesitat deequilibrar la ecologia, les necesitats del país i els problemes socials de quins viuen del camp.

Les patents otorgades a les companyies que desenrollen nous tipos de sementes per ingenieria genètica han permés que se llicencien als agricultors les sementes de forma molt similar a la utilisada per a llicenciar software. Açò ha canviat la balança de poder en favor dels fabricants de sementes, que poden ara dictar térmens i condicions ans impossibles.

Les patents otorgades a les companyies que desenrollen nous tipos de sementes per ingenieria genètica han permés que se llicencien als agricultors les sementes de forma molt similar a la utilisada per a llicenciar software. Açò ha canviat la balança de poder en favor dels fabricants de sementes, que poden ara dictar térmens i condicions ans impossibles.

Degut a que si el agricultor no acceïx a les demandes de la companyia, esta no li vén la sement. Açò ha fet que molts els acusen de biopirateria, ya que moltes d'estes empreses es dediquen a investigar les propietats de les plantes, partint de coneiximents milenaris. Donant-se la paradoja de que al patentar estos coneiximents, obligant als pobles dels que han deprés dit coneiximent, a pagar-lis pel seu us.

Degut a que si el agricultor no acceïx a les demandes de la companyia, esta no li vén la sement. Açò ha fet que molts els acusen de biopirateria, ya que moltes d'estes empreses es dediquen a investigar les propietats de les plantes, partint de coneiximents milenaris. Donant-se la paradoja de que al patentar estos coneiximents, obligant als pobles dels que han deprés dit coneiximent, a pagar-lis pel seu us.

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==

{{traduït de|es|Agricultura}}

{{traduït de|es|Agricultura}}

[[Categoria:Agricultura]]

[[Categoria:Agricultura]]