Diferència entre les revisions de "De regionalisme i valentinicultura"

(No se mostren 4 edicions intermiges del mateix usuari)

Llínea 5:

En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del [[Valencians|poble valencià]], l'autogovern per al [[Regne de Valéncia]], i l'ensenyança i un major us social de la [[llengua valenciana]], al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la [[Restauració borbònica]].<ref name="Bellido" />

{{Cita|En el text ''De Regionalisme i Valentinicultura'' s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|'De regionalisme i valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}}

== Ficha del llibre ==

Títul: ''De regionalisme i valentinicultura''

Autor: [[Faustí Barberà]]

Editorial: [[Lo Rat Penat]]

Lloc i any: [[Valéncia]], [[1910]]

Idioma: [[Valencià]]

ISBN: 978-84-89737-426.

== Sinopsis ==

El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, [[1910]]) està considerat com el primer cos teòric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a llegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]].

El doctor Barberà coneixia de primera mà alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.

En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà és util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm és que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. És una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.''

{{Cita|En el text ''De Regionalisme i Valentinicultura'' s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}}

== Cites ==

{{Cita|Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que'l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera...|''De regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, 1902), per [[Faustí Barberà]]}}

{{Cita|En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|''De regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, 1902), per [[Fausti Barberà]]}}

Llínea 23:

Llínea 38:

==Bibliografia==

* ''De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous''; Barberà, ~~Fausti~~; Atienza i ~~Peñarrocha~~, Antoni (ed.). (2003); Valéncia: [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]] [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp. ISBN: 84-89737-42-8; Depòsit llegal V-4411-2002.

* ''De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous''; Barberà, Faustí; [[Antoni Atienza|Atienza i Peñarroja, Antoni]] (ed.). (2003); Valéncia: [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]] [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp. ISBN: 84-89737-42-8; Depòsit llegal V-4411-2002.

== Vore també ==

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 En el discurs, el doctor Barberà reivindicava els trets culturals del [[Valencians|poble valencià]], l'autogovern per al [[Regne de Valéncia]], i l'ensenyança i un major us social de la [[llengua valenciana]], al mateix temps que denunciava el sistema polític sorgit de la [[Restauració borbònica]].<ref name="Bellido" />
-{{Cita|En el text ''De Regionalisme i Valentinicultura'' s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|'De regionalisme i valentinicultura' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}}
+== Ficha del llibre ==
+Títul: ''De regionalisme i valentinicultura''<br>
+Autor: [[Faustí Barberà]]<br>
+Editorial: [[Lo Rat Penat]]<br>
+Lloc i any: [[Valéncia]], [[1910]]<br>
+Idioma: [[Valencià]]<br>
+ISBN: 978-84-89737-426.<br>
+== Sinopsis ==
+El seu llibre ''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, [[1910]]) està considerat com el primer cos teòric del [[valencianisme]] i del [[nacionalisme valencià]] mordern. El llibre conte el discurs que Fausti Barberà pronuncià la nit del [[7 de decembre]] de [[1902]], fa més de cent anys. '''Fausti Barberà i Martí''', prenia la paraula per a llegir el discurs que inaugurava les sessions de la societat valencianista [[Lo Rat Penat]].
+El doctor Barberà coneixia de primera mà alguns dels incipients nacionalismes [[Europa|europeus]] pels seus constants viages professionals. S'ajuda d'este coneiximent per a teorisar un [[nacionalisme valencià]] que preten estar en sintonia en els atres nacionalismes peninsulars en l'objectiu de redefinir [[Espanya]] com un estat plurinacional a on es respecten i valoren les distintes identitats.
+En paraules de l'historiador valencià [[Antoni Atienza]]: ''“El document historic de Barberà és util sobre tot per a ser capaços de valorar cóm és que el nacionalisme valencià porta més de cent anys topetant-se en els mateixos problemes que el paralisen sense remei. És una lliçó que nos ve des dels origens del valencianisme modern per a que sigam capaços de compredre-la a l'hora de mirar al futur del nacionalisme valencià”.''
+{{Cita|En el text ''De Regionalisme i Valentinicultura'' s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|''[[De regionalisme i valentinicultura]]'' (Valéncia, 1902), per Faustí Barberà}}
 == Cites ==
-{{Cita|Alerta, fills de Valentinia, fills del Regne Valencià, alerta! Alerta que'l modern instrument de conquista es la llengua. A defendre els drets de preeminencia que sus les demés llengües te dins de nostra Patria la nostra llengua valenciana, la llengua de les nostres mares. A repelir la invasió, la odiosa invasió de qualsevol llengua forastera...|''De regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, 1902), per [[Faustí Barberà]]}}
 {{Cita|En el text “De regionalisme i valentinicultura” s'albiren ya, no obstant, moltes de les dificultats i conflictes que acompanyaran al valencianisme a lo llarc de tot el segle XX: les discrepancies en torn a la llengua, el naiximent del pancatalanisme, les complexes relacions entre els valencianistes, el paper jugat per la burguesia espanyolista. Tota una serie de qüestions que hui en dia, son del tot actuals.|''De regionalisme i Valentinicultura'' (Valéncia, 1902), per [[Fausti Barberà]]}}
@@ Llínea 23: / Llínea 38: @@
 ==Bibliografia==
-* ''De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous''; Barberà, Fausti; Atienza i Peñarrocha, Antoni (ed.). (2003); Valéncia: [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]] [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp. ISBN: 84-89737-42-8; Depòsit llegal V-4411-2002.
+* ''De regionalisme i valentinicultura (1902). Discurs vell i comentaris nous''; Barberà, Faustí; [[Antoni Atienza|Atienza i Peñarroja, Antoni]] (ed.). (2003); Valéncia: [[Editorial L'Oronella|L'Oronella]] [Els Fanals de la Terra, 7], 145 pp. ISBN: 84-89737-42-8; Depòsit llegal V-4411-2002.
 == Vore també ==