Anar al contingut

Diferència entre les revisions de "Slavoj Žižek"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Edició següent →
desferAvenza (Discussió | contribucions)
Administradors
75 edicions
VisualWikitext
Creació de la pàgina
 
Millora de l'artícul
(No se mostren 3 edicions intermiges del mateix usuari)
Llínea 4: Llínea 4:


Žižek  és membre associat de l'Escola de Psicoanàlisis de Liubliana, un grup d'acadèmics eslovens que treballen sobre l'idealisme alemà, el psicoanàlisis lacanià, la crítica de l'ideologia i la crítica dels mijos. El seu primer llibre en anglés és ''The Sublim Object of Ideology'' (1989), que serví per a introduir el pensament de l'Escola de Liubliana al públic angloparlant. Ha escrit més de 50 llibres en múltiples idiomes i parla eslové, serbocroata,<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=05sI42yxupg ''Slavoj Žižek & Srećko Horvat: After Capitalism? | DiEM25''. 14] February 2022. Archived from the original on 24 November 2023. Consultat el 18 de juny de 2026 – via YouTube.</ref> anglés, alemà<ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=E1J1q0uaDt4 Willkommen in der Wüste des Realen Slavoj Zizek]''. 30 August 2015. Archived from the original on 24 November 2023. Consultat el 18 de juny de 2026 – via YouTube.</ref> i francés.<ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=buNLOXtJDwc Slavoj Zizek – Entretien (L'apocalypse selon Slavoj Zizek)]'', 8 June 2022, archived from the original on 24 November 2023, Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> L'estil idiosincràtic de les seues aparicions públiques, els seus freqüents artículs d'opinió en revistes i els seus treballs acadèmics —caracterisats per l'us de succeïts obscens i eixemples de la cultura popular, aixina com per provocacions políticament incorrectes— li han guanyat fama, controvèrsia i crítiques tant dins com fora de l'àmbit acadèmic.<ref>[https://ethics.org.au/big-thinker-slavoj-zizek/ "Big Thinker: Slavoj Žižek"]. ''The Ethics Centre''. 16 March 2022. Archived from the original on 28 March 2022. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref>
Žižek  és membre associat de l'Escola de Psicoanàlisis de Liubliana, un grup d'acadèmics eslovens que treballen sobre l'idealisme alemà, el psicoanàlisis lacanià, la crítica de l'ideologia i la crítica dels mijos. El seu primer llibre en anglés és ''The Sublim Object of Ideology'' (1989), que serví per a introduir el pensament de l'Escola de Liubliana al públic angloparlant. Ha escrit més de 50 llibres en múltiples idiomes i parla eslové, serbocroata,<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=05sI42yxupg ''Slavoj Žižek & Srećko Horvat: After Capitalism? | DiEM25''. 14] February 2022. Archived from the original on 24 November 2023. Consultat el 18 de juny de 2026 – via YouTube.</ref> anglés, alemà<ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=E1J1q0uaDt4 Willkommen in der Wüste des Realen Slavoj Zizek]''. 30 August 2015. Archived from the original on 24 November 2023. Consultat el 18 de juny de 2026 – via YouTube.</ref> i francés.<ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=buNLOXtJDwc Slavoj Zizek – Entretien (L'apocalypse selon Slavoj Zizek)]'', 8 June 2022, archived from the original on 24 November 2023, Consultat el 18 de juny de 2026.</ref> L'estil idiosincràtic de les seues aparicions públiques, els seus freqüents artículs d'opinió en revistes i els seus treballs acadèmics —caracterisats per l'us de succeïts obscens i eixemples de la cultura popular, aixina com per provocacions políticament incorrectes— li han guanyat fama, controvèrsia i crítiques tant dins com fora de l'àmbit acadèmic.<ref>[https://ethics.org.au/big-thinker-slavoj-zizek/ "Big Thinker: Slavoj Žižek"]. ''The Ethics Centre''. 16 March 2022. Archived from the original on 28 March 2022. Consultat el 18 de juny de 2026.</ref>
== Vida i carrera ==
=== Primers anys ===
Žižek naixqué en Liubliana, en la República Socialista d'Eslovènia, [[Yugoslàvia]], en el sí d'una família de classe mija.<ref>[https://web.archive.org/web/20081210034440/http://www.mladina.si/tednik/200442/clanek/nar-kdo_je_kdaj--ursa_matos/ "Kdo je kdaj: Slavoj Žižek. Tisti poslednji marksist, ki je iz filozofije naredil pop in iz popa filozofijo"] [Who's When: Slavoj Žižek. The Last of the Marxists who made Pop from Philosophy and Philosophy from Pop] (in Slovenian). Mladina. 24 October 2004. Archived from the original on 10 December 2008.</ref> El seu pare, Joži Žižek, era economista i funcionari de la regió de Prekmurje, en l'est d'[[Eslovènia]]. La seua mare, Vesna, originària dels tossals de Gorizia en el Llitoral eslové, era contable en una empresa estatal. Els seus pares eren ateus.<ref>''Slovenski biografski leksikon'' (Ljubljana: SAZU, 1991), XV. edition</ref> Passà la major part de la seua infància en la ciutat costera de Portorož, a on va estar expost al cine, la teoria i la cultura popular occidentals.<ref name=":0">[https://web.archive.org/web/20111003180230/http://www.slovenskapomlad.si/2?id=20 "Slovenska pomlad: Slavoj Žižek (Webpage run by the National Museum of Modern History in Ljubljana)"]. Slovenskapomlad.si. 29 September 1988. Archived from the original on 3 October 2011.</ref> Quan era adolescent, la seua família retornà a Liubliana, a on assistí a l'institut Bežigrad.<ref name=":0" /> Encara que inicialment volia convertir-se en cineaste, abandonà eixes aspiracions i decidí dedicar-se a la filosofia.<ref>[https://www.youtube.com/watch?v=Zm5tpQp6sT4 "Down with ideology"]. ''YouTube''. 18 January 2019. Archived from the original on 31 October 2021. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
=== Educació ===
En 1967, durant un periodo de lliberalisació en la Yugoslàvia de Tito, Žižek es matriculà en l'Universitat de Liubliana, a on estudià filosofia i sociologia.<ref name=":1">Tony Meyers [https://www.lacan.com/zizekchro1.htm Slavoj Zizek - His Life] Archived 13 May 2021 at the Wayback Machine lacan.com, from: Slavoj Zizek, London: Routledge, 2003. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
Žižek ya havia començat a llegir als [[Estructuralisme|estructuralistes]] francesos abans d'ingressar en l'universitat i, en 1967, publicà la primera traducció a l'eslové d'un text de [[Jacques Derrida]].<ref name=":2">[https://web.archive.org/web/20081210034440/http://www.mladina.si/tednik/200442/clanek/nar-kdo_je_kdaj--ursa_matos/ "Tednik, številka 42, Slavoj Žižek"]. Mladina.Si. 24 October 2004. Archived from the original on 10 December 2008.</ref> Freqüentà els círculs d'intelectuals dissidents, inclosos els filòsofs heideggerians [[Tine Hribar]] i [[Ivo Urbančič]],<ref name=":2" /> i publicà artículs en revistes alternatives com ''Praxis'', ''Tribuna'' i ''Problemi'', de la que també fon editor.<ref name=":0" /> En 1971 acceptà un lloc com a investigador assistent en la promesa d'obtindre una plaça fixa, pero fon despedit en acabant de que la seua tesis de màster fora denunciada per les autoritats per ser «no marxista».<ref>Žižek's response to the article "Če sem v kaj resnično zaljubljena, sem v življenje Sobotna priloga Dela, p. 37 (19.1. 2008)</ref> Es graduà en l'Universitat de Liubliana en 1981 en un doctorat en Filosofia per la seua tesis titulada ''The Theoretical and Practical Relevance of French Structuralism<ref name=":1" />'' («La rellevància teòrica i pràctica de l'estructuralisme francés»). Passà els anys següents en lo que s'ha descrit com un «desert professional», a l'hora que complia en la seua obligació llegal de realisar un any de servici nacional en l'Eixèrcit Popular Yugoslau en [[Karlovac]].<ref name=":1" />
=== Carrera acadèmica ===
Durant la década de 1980, Žižek edità i traduí a [[Jacques Lacan]], [[Sigmund Freud]] i [[Louis Althusser]].<ref>[https://web.archive.org/web/20120105042135/http://www.dskp-drustvo.si/prevajalci.php "Prevajalci – Društvo slovenskih književnih prevajalcev"]. Dskp-drustvo.si. Archived from the original on 5 January 2012.</ref> Utilisà l'obra de Lacan per a interpretar la filosofia [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|hegeliana]] i [[Marxisme|marxista]].
En 1986, Žižek completà un segon doctorat, un doctorat en Filosofia en psicoanàlisis, en l'Universitat de París VIII baix la direcció de [[Jacques-Alain Miller]], titulat ''La philosophie entre li symptôme et li fantasme'' («La filosofia entre el síntoma i el fantasma»).<ref>Žižek, Slavoj (1988). ''Le plus sublime des hystériques'' (in French). Paris: Distribution, Distique. p. 10.</ref>
Žižek escrigué l'introducció a les traduccions a l'eslové de les noveles policíaques de [[G. K. Chesterton]] i [[John le Carré|John]] [[John le Carré|le Carré]].<ref>Sean Sheehan (2012). ''[https://books.google.es/books?id=TsDgpEkMGdcC&pg=PA10&redir_esc=y#v=onepage&q&f=false Zizek: A Guide for the Perplexed]''. Continuum International Publishing Group. p. 10. ISBN <bdi>978-1441180872</bdi>.</ref> En 1988, publicà el seu primer llibre dedicat íntegrament a la teoria cinematogràfica, ''Pogled s strani''.<ref>[https://search.worldcat.org/es/title/440170467 "Pogled s strani | WorldCat.org"]. ''search.worldcat.org''.</ref> A l'any següent, alcançà reconeiximent internacional com a teòric social en la publicació, en 1989, del seu primer llibre en anglés, ''The Sublim Object of Ideology''.<ref name=":3">[https://www.britannica.com/biography/Slavoj-Zizek "Slavoj Zizek - Slovene philosopher and cultural theorist"]. 29 April 2023. Archived from the original on 16 March 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
Žižek ha publicat en revistes com ''Lacanian Ink'' i ''In These'' ''Times'' en [[Estats Units]], ''New Left Review'' i ''The London Review of Books'' en el [[Regne Unit]], aixina com en la revista eslovena d'esquerra lliberal ''Mladina'' i en els periòdics ''Dnevnik'' i ''Delo''. També colabora en la revista d'esquerra polaca ''Krytyka Polityczna'', en la revista regional d'esquerra del surest europeu ''Novi Plamen'', i forma part del consell editorial de la revista psicoanalítica ''Problemi''.<ref>[https://problemi.si/editorial-staff/ "Editorial Staff - Problemi International"]. Archived from the original on 25 October 2021. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Žižek és editor de la série ''Diaeresis'' de Northwestern University Press, que publica obres que «no solament aborden la filosofia, sino que també intervenen en els àmbits de la crítica de l'ideologia, la política i la teoria de l'art».<ref>[http://www.nupress.northwestern.edu/content/diaeresis "Diaeresis series page".] ''Northwestern University Press''. Archived from the original on 2 February 2017.</ref>
En 2012, la revista ''Foreign Policy'' inclogué a Žižek en la seua llista dels 100 principals pensadors globals, calificant-ho com un «filòsof celebritat»,<ref name=":4">[https://web.archive.org/web/20121130221322/http://www.foreignpolicy.com/articles/2012/11/26/the_fp_100_global_thinkers?page=0,33 "The FP Top 100 Global Thinkers"]. ''Foreign Policy''. 26 November 2012. Archived from the original on 30 November 2012.</ref> mentres que en atres contexts ha segut descrit com el «Elvis de la teoria cultural»<ref>[https://zizekstudies.org/index.php/ijzs/index "International Journal of Žižek Studies, home page"]. Archived from the original on 3 January 2018. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> i «el filòsof més perillós d'Occident».<ref>[https://www.vice.com/en/article/slavoj-zizek/ "Slavoj Zizek - VICE - United Kingdom"]. ''VICE''. 4 October 2013. Archived from the original on 4 March 2016. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Žižek ha segut considerat «el hegelià més destacat del nostre temps»<ref>Şahin, Tuna (27 December 2021). [https://web.archive.org/web/20220907031913/https://www.thenaszone.com/post/slavoj-%C5%BEi%C5%BEek-the-hegelian-of-our-time "Slavoj Žižek: The Hegelian of Our Time"]. Archived from the original on 7 September 2022.</ref> i «el principal exponent de la teoria lacaniana».<ref>McGowan, Todd (2013). "Hegel as Marxist: Žižek's Revision of German Idealism." In ''Žižek Now: Current Perspectives in Žižek Studies''. Cambridge: Polity Press. p. 42.</ref> Una revista, el ''International Journal of'' ''Žižek Studies'', fon fundada pels professors David J. Gunkel i Paul A. Taylor per a dedicar-se a l'estudi de la seua obra.<ref>[https://zizekstudies.org/index.php/IJZS/about/editorialPolicies#focusAndScope "About the Journal"]. Archived from the original on 20 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
=== Carrera política ===
A finals de la década de 1980, Žižek alcançà notorietat pública com a columniste de la revista jovenil alternativa ''Mladina'', que es mostrava crítica en les polítiques de Tito i en la política yugoslava, especialment en la [[militarisació]] de la societat. Fon membre de la Lliga dels Comunistes d'Eslovènia fins a octubre de 1988, когда la va abandonar en protesta pel juí JBTZ, junt en atres 32 intelectuals eslovens.<ref>[https://web.archive.org/web/20111003180147/http://www.slovenskapomlad.si/1?id=103 "Skupinski protestni izstop iz ZKS"] (in Slovenian). Slovenska Pomlad. 28 October 1998. Archived from the original on 3 October 2011.</ref> Entre 1988 i 1990, participà activament en varis moviments polítics i de la societat civil que lluitaven per la democratisació d'Eslovènia, en particular el Comité per a la Defensa dels Drets Humans.<ref>[https://web.archive.org/web/20111003180306/http://www.slovenskapomlad.si/1?id=31&aofs=3 "Odbor za varstvo človekovih pravic"]. ''Slovenska Pomlad'' (in Slovenian). 3 June 1998. Archived from the original on 3 October 2011.</ref> En les primeres eleccions lliures de 1990, es presentà com a candidat del Partit Lliberal Demócrata per a l'antiga presidència colectiva de quatre membres d'Eslovènia.<ref name=":3" />
Žižek és membre del Moviment per la Democràcia en Europa 2025 (DiEM25), fundat en 2016.<ref>[https://diem25.org/tag/slavoj-zizek/ "Posts Tagged: slavoj zizek | DiEM25"]. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
=== Vida pública ===
En 2003, Žižek escrigué el text que acompanyava les fotografies de Bruce Weber en un catàlec per a Abercrombie & Fitch. Quan se li preguntà sobre la conveniència de que un intelectual destacat redactara texts publicitaris, Žižek declarà al ''The Boston Globe'': «Si tinguera que elegir entre fer coses com estes per a guanyar diners i convertir-me en un acadèmic nortamericà a temps complet, adulant per a conseguir una plaça fixa, elegiria en gust escriure per a este tipo de publicacions».<ref>Glenn, Joshua. "The Examined Life: Enjoy Your Chinos!", ''The Boston Globe''. 6 July 2003. H2.</ref>
Žižek i el seu pensament han segut objecte de varis documentals. ''Liebe Dein Symptom wie Dich selbst!'' (1996) és un documental alemà sobre ell. En ''The Reality of the Virtual'' (2004), Žižek  pronuncià una conferència d'una hora sobre la seua interpretació de la tesis tripartita de Lacan —lo imaginari, lo simbòlic i lo real—.<ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=RnTQhIRcrno Slavoj Zizek: The Reality of the Virtual]'', 20 August 2012, archived from the original on 23 August 2022, consultat el 19 de juny de 2026.</ref> ''Zizek!'' (2005) és un documental de Astra Taylor sobre la seua filosofia. ''The Pervert’s Guide to Cinema'' (2006) i ''The Pervert’s Guide to Ideology'' (2012) també presenten les seues idees i la seua crítica cultural. ''Examined Life'' (2008) mostra aŽižek parlant sobre la seua concepció de l'ecologia en un abocador. També va aparéixer en ''Marx Reloaded'' (2011), dirigit per [[Jason Barker]].<ref>Schmitt, Peer (8 April 2011). [https://www.jungewelt.de/loginFailed.php?ref=/artikel/162082.falsche-freunde.html "Falsche Freunde"]. ''Junge Welt'' (in German). Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
''Foreign Policy'' inclogué a Žižek en la seua llista dels 100 principals pensadors globals de 2012 «per donar veu a una era de absurditat».<ref name=":4" />
En 2019, Žižek començà a presentar una minisérie titulada ''How to Watch the News with Slavoj'' ''Žižek'' en la cadena RT.<ref>[https://czaskultury.pl/czytanki/koniec-niewinnosci/ "Koniec niewinności"]. Archived from the original on 27 April 2021. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> En abril, Žižek va debatre en el professor de psicologia [[Jordan Peterson]] en el Sony Centre de [[Toronto]] ([[Canadà]]) sobre la felicitat baix el [[capitalisme]] front al [[marxisme]].<ref>Raju Mudhar; Brendan Kennedy (19 April 2019). [https://www.thestar.com/news/gta/jordan-peterson-slavoj-zizek-each-draw-fans-at-sold-out-debate/article_95fb01cf-dd4f-5e25-b72c-3d33ce81cdef.html "Jordan Peterson, Slavoj Zizek each draw fans at sold-out debate"]. ''Toronto Star''. Archived from the original on 20 April 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> <ref>Stephen Marche (20 April 2019). [https://www.theguardian.com/world/2019/apr/20/jordan-peterson-slavoj-zizek-happiness-capitalism-marxism "The 'debate of the century': what happened when Jordan Peterson debated Slavoj Žižek"]. ''The Guardian''. Archived from the original on 20 April 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
== Vida personal ==
Žižek s'ha casat quatre voltes i té dos fills adults, Tim i Kostja. La seua segona esposa fon la filòsofa i teòrica sociojurídica eslovena Renata Salecl, també membre de l'Escola de Psicoanàlisis de Liubliana.<ref>Myers, Tony (2003). ''Slavoj Žižek''. London: Routledge. p. 8. ISBN <bdi>1134504314</bdi>.</ref> La seua tercera esposa fon la model argentina Analia Hounie, en qui es casà en 2005.<ref>[https://www.rtvslo.si/zabava-in-slog/popkultura/druzabno/tajna-poroka-slavoja-zizka-s-30-let-mlajso-novinarko/312112 "Tajna poroka Slavoja Žižka s 30 let mlajšo novinarko ["]. RTVSLO. Archived from the original on 14 October 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.; Jeffries, Stuart (15 July 2011). [https://www.theguardian.com/culture/2011/jul/15/slavoj-zizek-interview-life-writing "A life in writing: Slavoj Žižek"]. ''Guardian''. Archived from the original on 14 October 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Actualment, està casat en la periodista, autora i filòsofa eslovena [[Jela Krečič]].<ref>[https://web.archive.org/web/20221014143844/https://www.peterowen.com/shop/jela-krecic/ "Jela Krečič"]. ''Peter Owen''. Archived from the original on 14 October 2022.</ref>
Al començament de 2018, Žižek sofrí una paràlisis de Bell en el costat dret de la cara. Continuà impartint vàries conferències i concedint entrevistes en esta afecció; el 9 de març d'eixe mateix any, durant una conferència sobre revolucions polítiques en Londres, comentà el tractament que estava rebent i utilisà la seua paràlisis com a metàfora de l'inactivitat política.<ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=0MWO-hZfZDQ&t=176s Slavoj Žižek - Like a Thief in the Night: A Question of Manners (Mar. 2018)]'', 13 March 2018, archived from the original on 4 April 2023, consultat el 19 de juny de 2026.</ref> <ref>''[https://www.youtube.com/watch?v=gzDu5P9M6F4 Chef Slavoj (Žižek) cooks some capitalism with a hint of failure of the left]'', 11 March 2018, archived from the original on 4 April 2023, consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
Ademés de la seua llengua materna, l'eslové, Žižek parla en fluïdea serbocroata, francés, alemà i anglés.<ref>Ippolit Belinski (30 June 2017). [https://www.youtube.com/watch?v=2OYSMWJafAI "Slavoj Žižek - A plea for bureaucratic socialism (June 2017)."] Archived 3 July 2017 at the Wayback Machine ''Youtube.com''. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
=== Gust ===
En l'enquesta de crítics de 2012 ''Sight & Sound'', Žižek enumerà les seues 10 películes favorites: ''3:10 to Yuma'', ''Dune'', ''The Fountainhead'', ''Hero'', ''Hitman'', ''Nightmare Alley'', ''On Dangerous Ground'', ''Opfergang'', ''The Sound of Music'' i ''We the Living''. Sobre esta llista, aclarí: «Vaig optar per la pura locada: la llista conté únicament “plaers culpables”».<ref>[https://web.archive.org/web/20160212204753/http://www.bfi.org.uk/films-tv-people/sightandsoundpoll2012/voter/94 "Slavoj Zizek"]. ''www2.bfi.org.uk''. Archived from the original on 12 February 2016.</ref> En la seua visita a l'armari de la ''Criterion Collection'', elegí ''Trouble in Paradise'', ''Sweet Smell of Success'', ''Picnic at Hanging Rock'', ''Murmur of the Heart'', ''The Joke'', ''The Isse Storm'', ''Great Expectations'', les películes històriques de [[Roberto Rossellini]], ''City Lights'', una colecció de películes de Carl Theodor Dreyer, ''Y tu mamá también'' i ''Antichrist''.<ref>Žižek, Slavoj (26 September 2014). [https://www.youtube.com/watch?v=OqpxT_iJ8Mc&t=2s "DVD Picks"]. ''YouTube''. Archived from the original on 17 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
En un artícul titulat «My Favourite Classics», Žižek afirma que ''Gurre-Lieder'' d'Arnold Schoenberg és la peça musical que es duria a una illa deserta. A continuació enumera atres favorites, entre elles ''Fidelio'' de Beethoven, ''Winterreise'' de Schubert, ''Khovanshchina'' de Mussorgsky i ''L'elisir d'amore'' de Donizetti. Expressa una especial admiració per Wagner, en particular per ''Das Rheingold'' i ''Parsifal''. Situa a Schoenberg per damunt de Stravinsky i insistix en l'importància d'''Eisler'' entre els seguidors de Schoenberg.<ref>Žižek, Slavoj (2017). [http://zizekstudies.org/index.php/IJZS/article/view/1034/1051 "My Favourite Classics"]. ''International Journal of Žižek Studies''. '''11''' (3). Archived from the original on 24 October 2023. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref>
Žižek sol mencionar a [[Franz Kafka]], [[Samuel Beckett]] i [[Andréi Platónov]] com els seus «tres mestres absoluts de la lliteratura del sigle XX».<ref name=":5">Žižek, Slavoj (8 October 2014). [https://www.theguardian.com/books/live/2014/oct/06/slavoj-zizek-webchat-absolute-recoil "Slavoj Žižek webchat – as it happened"]. ''Guardian''. Archived from the original on 17 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> Preferix a [[Varlam Shalámov]] front a [[Aleksandr Solzhenitsyn]], a [[Marina Tsvietáieva]] i [[Ósip Mandelstam]] front a [[Anna Ajmátova]],<ref>Žižek, Slavoj and Stephen Kotkin (28 November 2016). [https://www.youtube.com/watch?v=Lm7mb9eHg24&t=2760s "Stalin: Paradoxes of Power"]. ''YouTube''. Archived from the original on 17 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.</ref> a [[Daphne du Maurier]] front a [[Virginia Woolf]] i a [[Samuel Beckett]] front a [[James Joyce]].<ref name=":5" /> Les seues teories han segut aplicades a l'estudi d'una gran varietat d'obres lliteràries, inclosa ''Finnegans Wake''.<ref>Frazer, Michael (2015). [https://muse.jhu.edu/article/680416 "Closer to Consciousness: Waking as the Žižekian Event in Finnegans Wake"]. ''James Joyce Quarterly''. '''53''' (1–2): 95–110. doi:10.1353/jjq.2015.0058. ISSN 1938-6036.</ref>
== Referències ==

Revisió de 08:28 19 jun 2026

Slavoj Žižek (naixcut el 21 de març de 1949) és un filòsof neomarxiste eslové, teòric cultural i intelectual públic.[1] [2]

Žižek és professor distinguit global d'alemà en l'Universitat de Nova York, professor de filosofia i psicoanàlisis en la European Graduate School i investigador sénior en l'Institut de Sociologia i Filosofia de l'Universitat de Liubliana.[3] [4] Fon director internacional del Birkbeck Institute for the Humanities de l'Universitat de Londres des de 2004 fins a setembre de 2025. Treballa principalment en filosofia continental (especialment hegelianisme, psicoanàlisis i marxisme) i teoria política, aixina com en crítica cinematogràfica i teologia.

Žižek és membre associat de l'Escola de Psicoanàlisis de Liubliana, un grup d'acadèmics eslovens que treballen sobre l'idealisme alemà, el psicoanàlisis lacanià, la crítica de l'ideologia i la crítica dels mijos. El seu primer llibre en anglés és The Sublim Object of Ideology (1989), que serví per a introduir el pensament de l'Escola de Liubliana al públic angloparlant. Ha escrit més de 50 llibres en múltiples idiomes i parla eslové, serbocroata,[5] anglés, alemà[6] i francés.[7] L'estil idiosincràtic de les seues aparicions públiques, els seus freqüents artículs d'opinió en revistes i els seus treballs acadèmics —caracterisats per l'us de succeïts obscens i eixemples de la cultura popular, aixina com per provocacions políticament incorrectes— li han guanyat fama, controvèrsia i crítiques tant dins com fora de l'àmbit acadèmic.[8]

Vida i carrera

Primers anys

Žižek naixqué en Liubliana, en la República Socialista d'Eslovènia, Yugoslàvia, en el sí d'una família de classe mija.[9] El seu pare, Joži Žižek, era economista i funcionari de la regió de Prekmurje, en l'est d'Eslovènia. La seua mare, Vesna, originària dels tossals de Gorizia en el Llitoral eslové, era contable en una empresa estatal. Els seus pares eren ateus.[10] Passà la major part de la seua infància en la ciutat costera de Portorož, a on va estar expost al cine, la teoria i la cultura popular occidentals.[11] Quan era adolescent, la seua família retornà a Liubliana, a on assistí a l'institut Bežigrad.[11] Encara que inicialment volia convertir-se en cineaste, abandonà eixes aspiracions i decidí dedicar-se a la filosofia.[12]

Educació

En 1967, durant un periodo de lliberalisació en la Yugoslàvia de Tito, Žižek es matriculà en l'Universitat de Liubliana, a on estudià filosofia i sociologia.[13]

Žižek ya havia començat a llegir als estructuralistes francesos abans d'ingressar en l'universitat i, en 1967, publicà la primera traducció a l'eslové d'un text de Jacques Derrida.[14] Freqüentà els círculs d'intelectuals dissidents, inclosos els filòsofs heideggerians Tine Hribar i Ivo Urbančič,[14] i publicà artículs en revistes alternatives com Praxis, Tribuna i Problemi, de la que també fon editor.[11] En 1971 acceptà un lloc com a investigador assistent en la promesa d'obtindre una plaça fixa, pero fon despedit en acabant de que la seua tesis de màster fora denunciada per les autoritats per ser «no marxista».[15] Es graduà en l'Universitat de Liubliana en 1981 en un doctorat en Filosofia per la seua tesis titulada The Theoretical and Practical Relevance of French Structuralism[13] («La rellevància teòrica i pràctica de l'estructuralisme francés»). Passà els anys següents en lo que s'ha descrit com un «desert professional», a l'hora que complia en la seua obligació llegal de realisar un any de servici nacional en l'Eixèrcit Popular Yugoslau en Karlovac.[13]

Carrera acadèmica

Durant la década de 1980, Žižek edità i traduí a Jacques Lacan, Sigmund Freud i Louis Althusser.[16] Utilisà l'obra de Lacan per a interpretar la filosofia hegeliana i marxista.

En 1986, Žižek completà un segon doctorat, un doctorat en Filosofia en psicoanàlisis, en l'Universitat de París VIII baix la direcció de Jacques-Alain Miller, titulat La philosophie entre li symptôme et li fantasme («La filosofia entre el síntoma i el fantasma»).[17]

Žižek escrigué l'introducció a les traduccions a l'eslové de les noveles policíaques de G. K. Chesterton i John le Carré.[18] En 1988, publicà el seu primer llibre dedicat íntegrament a la teoria cinematogràfica, Pogled s strani.[19] A l'any següent, alcançà reconeiximent internacional com a teòric social en la publicació, en 1989, del seu primer llibre en anglés, The Sublim Object of Ideology.[20]

Žižek ha publicat en revistes com Lacanian Ink i In These Times en Estats Units, New Left Review i The London Review of Books en el Regne Unit, aixina com en la revista eslovena d'esquerra lliberal Mladina i en els periòdics Dnevnik i Delo. També colabora en la revista d'esquerra polaca Krytyka Polityczna, en la revista regional d'esquerra del surest europeu Novi Plamen, i forma part del consell editorial de la revista psicoanalítica Problemi.[21] Žižek és editor de la série Diaeresis de Northwestern University Press, que publica obres que «no solament aborden la filosofia, sino que també intervenen en els àmbits de la crítica de l'ideologia, la política i la teoria de l'art».[22]

En 2012, la revista Foreign Policy inclogué a Žižek en la seua llista dels 100 principals pensadors globals, calificant-ho com un «filòsof celebritat»,[23] mentres que en atres contexts ha segut descrit com el «Elvis de la teoria cultural»[24] i «el filòsof més perillós d'Occident».[25] Žižek ha segut considerat «el hegelià més destacat del nostre temps»[26] i «el principal exponent de la teoria lacaniana».[27] Una revista, el International Journal of Žižek Studies, fon fundada pels professors David J. Gunkel i Paul A. Taylor per a dedicar-se a l'estudi de la seua obra.[28]

Carrera política

A finals de la década de 1980, Žižek alcançà notorietat pública com a columniste de la revista jovenil alternativa Mladina, que es mostrava crítica en les polítiques de Tito i en la política yugoslava, especialment en la militarisació de la societat. Fon membre de la Lliga dels Comunistes d'Eslovènia fins a octubre de 1988, когда la va abandonar en protesta pel juí JBTZ, junt en atres 32 intelectuals eslovens.[29] Entre 1988 i 1990, participà activament en varis moviments polítics i de la societat civil que lluitaven per la democratisació d'Eslovènia, en particular el Comité per a la Defensa dels Drets Humans.[30] En les primeres eleccions lliures de 1990, es presentà com a candidat del Partit Lliberal Demócrata per a l'antiga presidència colectiva de quatre membres d'Eslovènia.[20]

Žižek és membre del Moviment per la Democràcia en Europa 2025 (DiEM25), fundat en 2016.[31]

Vida pública

En 2003, Žižek escrigué el text que acompanyava les fotografies de Bruce Weber en un catàlec per a Abercrombie & Fitch. Quan se li preguntà sobre la conveniència de que un intelectual destacat redactara texts publicitaris, Žižek declarà al The Boston Globe: «Si tinguera que elegir entre fer coses com estes per a guanyar diners i convertir-me en un acadèmic nortamericà a temps complet, adulant per a conseguir una plaça fixa, elegiria en gust escriure per a este tipo de publicacions».[32]

Žižek i el seu pensament han segut objecte de varis documentals. Liebe Dein Symptom wie Dich selbst! (1996) és un documental alemà sobre ell. En The Reality of the Virtual (2004), Žižek pronuncià una conferència d'una hora sobre la seua interpretació de la tesis tripartita de Lacan —lo imaginari, lo simbòlic i lo real—.[33] Zizek! (2005) és un documental de Astra Taylor sobre la seua filosofia. The Pervert’s Guide to Cinema (2006) i The Pervert’s Guide to Ideology (2012) també presenten les seues idees i la seua crítica cultural. Examined Life (2008) mostra aŽižek parlant sobre la seua concepció de l'ecologia en un abocador. També va aparéixer en Marx Reloaded (2011), dirigit per Jason Barker.[34]

Foreign Policy inclogué a Žižek en la seua llista dels 100 principals pensadors globals de 2012 «per donar veu a una era de absurditat».[23]

En 2019, Žižek començà a presentar una minisérie titulada How to Watch the News with Slavoj Žižek en la cadena RT.[35] En abril, Žižek va debatre en el professor de psicologia Jordan Peterson en el Sony Centre de Toronto (Canadà) sobre la felicitat baix el capitalisme front al marxisme.[36] [37]

Vida personal

Žižek s'ha casat quatre voltes i té dos fills adults, Tim i Kostja. La seua segona esposa fon la filòsofa i teòrica sociojurídica eslovena Renata Salecl, també membre de l'Escola de Psicoanàlisis de Liubliana.[38] La seua tercera esposa fon la model argentina Analia Hounie, en qui es casà en 2005.[39] Actualment, està casat en la periodista, autora i filòsofa eslovena Jela Krečič.[40]

Al començament de 2018, Žižek sofrí una paràlisis de Bell en el costat dret de la cara. Continuà impartint vàries conferències i concedint entrevistes en esta afecció; el 9 de març d'eixe mateix any, durant una conferència sobre revolucions polítiques en Londres, comentà el tractament que estava rebent i utilisà la seua paràlisis com a metàfora de l'inactivitat política.[41] [42]

Ademés de la seua llengua materna, l'eslové, Žižek parla en fluïdea serbocroata, francés, alemà i anglés.[43]

Gust

En l'enquesta de crítics de 2012 Sight & Sound, Žižek enumerà les seues 10 películes favorites: 3:10 to Yuma, Dune, The Fountainhead, Hero, Hitman, Nightmare Alley, On Dangerous Ground, Opfergang, The Sound of Music i We the Living. Sobre esta llista, aclarí: «Vaig optar per la pura locada: la llista conté únicament “plaers culpables”».[44] En la seua visita a l'armari de la Criterion Collection, elegí Trouble in Paradise, Sweet Smell of Success, Picnic at Hanging Rock, Murmur of the Heart, The Joke, The Isse Storm, Great Expectations, les películes històriques de Roberto Rossellini, City Lights, una colecció de películes de Carl Theodor Dreyer, Y tu mamá también i Antichrist.[45]

En un artícul titulat «My Favourite Classics», Žižek afirma que Gurre-Lieder d'Arnold Schoenberg és la peça musical que es duria a una illa deserta. A continuació enumera atres favorites, entre elles Fidelio de Beethoven, Winterreise de Schubert, Khovanshchina de Mussorgsky i L'elisir d'amore de Donizetti. Expressa una especial admiració per Wagner, en particular per Das Rheingold i Parsifal. Situa a Schoenberg per damunt de Stravinsky i insistix en l'importància d'Eisler entre els seguidors de Schoenberg.[46]

Žižek sol mencionar a Franz Kafka, Samuel Beckett i Andréi Platónov com els seus «tres mestres absoluts de la lliteratura del sigle XX».[47] Preferix a Varlam Shalámov front a Aleksandr Solzhenitsyn, a Marina Tsvietáieva i Ósip Mandelstam front a Anna Ajmátova,[48] a Daphne du Maurier front a Virginia Woolf i a Samuel Beckett front a James Joyce.[47] Les seues teories han segut aplicades a l'estudi d'una gran varietat d'obres lliteràries, inclosa Finnegans Wake.[49]

Referències

  1. ↑ "Slavoj Žižek". Encyclopædia Britannica. Archived from the original on 16 March 2022. Consultat el 18 de juny de 2026.
  2. ↑ "Professor Slavoj Zizek". Birkbeck. Archived from the original on 8 June 2022.
  3. ↑ "Faculty of the European Graduate School: Slavoj Žižek". The European Graduate School. Consultat el 18 de juny de 2026.
  4. ↑ "Slavoj Žižek". Bloomsbury. Archived from the original on 8 June 2022. Consultat el 18 de juny de 2026.
  5. ↑ Slavoj Žižek & Srećko Horvat: After Capitalism? | DiEM25. 14 February 2022. Archived from the original on 24 November 2023. Consultat el 18 de juny de 2026 – via YouTube.
  6. ↑ Willkommen in der Wüste des Realen Slavoj Zizek. 30 August 2015. Archived from the original on 24 November 2023. Consultat el 18 de juny de 2026 – via YouTube.
  7. ↑ Slavoj Zizek – Entretien (L'apocalypse selon Slavoj Zizek), 8 June 2022, archived from the original on 24 November 2023, Consultat el 18 de juny de 2026.
  8. ↑ "Big Thinker: Slavoj Žižek". The Ethics Centre. 16 March 2022. Archived from the original on 28 March 2022. Consultat el 18 de juny de 2026.
  9. ↑ "Kdo je kdaj: Slavoj Žižek. Tisti poslednji marksist, ki je iz filozofije naredil pop in iz popa filozofijo" [Who's When: Slavoj Žižek. The Last of the Marxists who made Pop from Philosophy and Philosophy from Pop] (in Slovenian). Mladina. 24 October 2004. Archived from the original on 10 December 2008.
  10. ↑ Slovenski biografski leksikon (Ljubljana: SAZU, 1991), XV. edition
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 "Slovenska pomlad: Slavoj Žižek (Webpage run by the National Museum of Modern History in Ljubljana)". Slovenskapomlad.si. 29 September 1988. Archived from the original on 3 October 2011.
  12. ↑ "Down with ideology". YouTube. 18 January 2019. Archived from the original on 31 October 2021. Consultat el 19 de juny de 2026.
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 Tony Meyers Slavoj Zizek - His Life Archived 13 May 2021 at the Wayback Machine lacan.com, from: Slavoj Zizek, London: Routledge, 2003. Consultat el 19 de juny de 2026.
  14. ↑ 14,0 14,1 "Tednik, številka 42, Slavoj Žižek". Mladina.Si. 24 October 2004. Archived from the original on 10 December 2008.
  15. ↑ Žižek's response to the article "Če sem v kaj resnično zaljubljena, sem v življenje Sobotna priloga Dela, p. 37 (19.1. 2008)
  16. ↑ "Prevajalci – Društvo slovenskih književnih prevajalcev". Dskp-drustvo.si. Archived from the original on 5 January 2012.
  17. ↑ Žižek, Slavoj (1988). Le plus sublime des hystériques (in French). Paris: Distribution, Distique. p. 10.
  18. ↑ Sean Sheehan (2012). Zizek: A Guide for the Perplexed. Continuum International Publishing Group. p. 10. ISBN 978-1441180872.
  19. ↑ "Pogled s strani | WorldCat.org". search.worldcat.org.
  20. ↑ 20,0 20,1 "Slavoj Zizek - Slovene philosopher and cultural theorist". 29 April 2023. Archived from the original on 16 March 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.
  21. ↑ "Editorial Staff - Problemi International". Archived from the original on 25 October 2021. Consultat el 19 de juny de 2026.
  22. ↑ "Diaeresis series page". Northwestern University Press. Archived from the original on 2 February 2017.
  23. ↑ 23,0 23,1 "The FP Top 100 Global Thinkers". Foreign Policy. 26 November 2012. Archived from the original on 30 November 2012.
  24. ↑ "International Journal of Žižek Studies, home page". Archived from the original on 3 January 2018. Consultat el 19 de juny de 2026.
  25. ↑ "Slavoj Zizek - VICE - United Kingdom". VICE. 4 October 2013. Archived from the original on 4 March 2016. Consultat el 19 de juny de 2026.
  26. ↑ Şahin, Tuna (27 December 2021). "Slavoj Žižek: The Hegelian of Our Time". Archived from the original on 7 September 2022.
  27. ↑ McGowan, Todd (2013). "Hegel as Marxist: Žižek's Revision of German Idealism." In Žižek Now: Current Perspectives in Žižek Studies. Cambridge: Polity Press. p. 42.
  28. ↑ "About the Journal". Archived from the original on 20 June 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.
  29. ↑ "Skupinski protestni izstop iz ZKS" (in Slovenian). Slovenska Pomlad. 28 October 1998. Archived from the original on 3 October 2011.
  30. ↑ "Odbor za varstvo človekovih pravic". Slovenska Pomlad (in Slovenian). 3 June 1998. Archived from the original on 3 October 2011.
  31. ↑ "Posts Tagged: slavoj zizek | DiEM25". Consultat el 19 de juny de 2026.
  32. ↑ Glenn, Joshua. "The Examined Life: Enjoy Your Chinos!", The Boston Globe. 6 July 2003. H2.
  33. ↑ Slavoj Zizek: The Reality of the Virtual, 20 August 2012, archived from the original on 23 August 2022, consultat el 19 de juny de 2026.
  34. ↑ Schmitt, Peer (8 April 2011). "Falsche Freunde". Junge Welt (in German). Consultat el 19 de juny de 2026.
  35. ↑ "Koniec niewinności". Archived from the original on 27 April 2021. Consultat el 19 de juny de 2026.
  36. ↑ Raju Mudhar; Brendan Kennedy (19 April 2019). "Jordan Peterson, Slavoj Zizek each draw fans at sold-out debate". Toronto Star. Archived from the original on 20 April 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.
  37. ↑ Stephen Marche (20 April 2019). "The 'debate of the century': what happened when Jordan Peterson debated Slavoj Žižek". The Guardian. Archived from the original on 20 April 2019. Consultat el 19 de juny de 2026.
  38. ↑ Myers, Tony (2003). Slavoj Žižek. London: Routledge. p. 8. ISBN 1134504314.
  39. ↑ "Tajna poroka Slavoja Žižka s 30 let mlajšo novinarko [". RTVSLO. Archived from the original on 14 October 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.; Jeffries, Stuart (15 July 2011). "A life in writing: Slavoj Žižek". Guardian. Archived from the original on 14 October 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.
  40. ↑ "Jela Krečič". Peter Owen. Archived from the original on 14 October 2022.
  41. ↑ Slavoj Žižek - Like a Thief in the Night: A Question of Manners (Mar. 2018), 13 March 2018, archived from the original on 4 April 2023, consultat el 19 de juny de 2026.
  42. ↑ Chef Slavoj (Žižek) cooks some capitalism with a hint of failure of the left, 11 March 2018, archived from the original on 4 April 2023, consultat el 19 de juny de 2026.
  43. ↑ Ippolit Belinski (30 June 2017). "Slavoj Žižek - A plea for bureaucratic socialism (June 2017)." Archived 3 July 2017 at the Wayback Machine Youtube.com. Consultat el 19 de juny de 2026.
  44. ↑ "Slavoj Zizek". www2.bfi.org.uk. Archived from the original on 12 February 2016.
  45. ↑ Žižek, Slavoj (26 September 2014). "DVD Picks". YouTube. Archived from the original on 17 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.
  46. ↑ Žižek, Slavoj (2017). "My Favourite Classics". International Journal of Žižek Studies. 11 (3). Archived from the original on 24 October 2023. Consultat el 19 de juny de 2026.
  47. ↑ 47,0 47,1 Žižek, Slavoj (8 October 2014). "Slavoj Žižek webchat – as it happened". Guardian. Archived from the original on 17 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.
  48. ↑ Žižek, Slavoj and Stephen Kotkin (28 November 2016). "Stalin: Paradoxes of Power". YouTube. Archived from the original on 17 May 2022. Consultat el 19 de juny de 2026.
  49. ↑ Frazer, Michael (2015). "Closer to Consciousness: Waking as the Žižekian Event in Finnegans Wake". James Joyce Quarterly. 53 (1–2): 95–110. doi:10.1353/jjq.2015.0058. ISSN 1938-6036.
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Slavoj_Žižek&oldid=482290»