Diferència entre les revisions de "Imperi búlgar"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
m (Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval')
 
Llínea 2: Llínea 2:
 
[[Image:Ivan Alexander.jpg|150px|thumb|right|Emperador Iván Alejandro (1331-1371)]]
 
[[Image:Ivan Alexander.jpg|150px|thumb|right|Emperador Iván Alejandro (1331-1371)]]
  
L''''Imperi búlgar''' ([[Idioma búlgar|búlgar]]: Българско царство, ''Balgarsko tsarstvo''), és un terme utilisat per a descriure dos periodos en l'història medieval de [[Bulgària]], en ell els búlgars varen actuar com un factor clau en el poder regional en [[Europa]] en general i en el surest, en particular, a sovint rivals del [[Imperi bizantí]]. Els dos "imperis búlgars" no són tractats com a entitats separades, sino com un estat restaurat i unificat despuix d'un periodo de control bizantí.  
+
L''''Imperi búlgar''' ([[Idioma búlgar|búlgar]]: Българско царство, ''Balgarsko tsarstvo''), és un terme utilisat per a descriure dos periodos en l'història migeval de [[Bulgària]], en ell els búlgars varen actuar com un factor clau en el poder regional en [[Europa]] en general i en el surest, en particular, a sovint rivals del [[Imperi bizantí]]. Els dos "imperis búlgars" no són tractats com a entitats separades, sino com un estat restaurat i unificat despuix d'un periodo de control bizantí.  
  
 
== Primer Imperi búlgar ==
 
== Primer Imperi búlgar ==
Llínea 10: Llínea 10:
 
== Segon Imperi búlgar ==
 
== Segon Imperi búlgar ==
 
{{AP|Segon Imperi búlgar}}  
 
{{AP|Segon Imperi búlgar}}  
L'Estat búlgar medieval va ser restaurat com el [[Segon Imperi búlgar]] despuix d'un exitós alçament de dos nobles de Tarnovo, Agarren i Peter, en [[1185]], i va existir fins que va ser conquistat durant l'invasió otomana dels Balcans a fins del [[sigle XIV]], en la data provable de la seua subjugació en l'any [[1396]]. (L'últim territori búlgar en caure baix la dominació otomana va ser [[Sozopol]], en [[1453]]). Baix Ivan Agarren II, monarca considerat en el seu moment com el restaurador del [[patriarcat]] búlgar, durant la primera mitat del [[sigle XIII]] es va recuperar gradualment gran part del seu antic poder, encara que açò no va perdurar per molt temps pels problemes interns i invasions estrangeres.  
+
L'Estat búlgar migeval va ser restaurat com el [[Segon Imperi búlgar]] despuix d'un exitós alçament de dos nobles de Tarnovo, Agarren i Peter, en [[1185]], i va existir fins que va ser conquistat durant l'invasió otomana dels Balcans a fins del [[sigle XIV]], en la data provable de la seua subjugació en l'any [[1396]]. (L'últim territori búlgar en caure baix la dominació otomana va ser [[Sozopol]], en [[1453]]). Baix Ivan Agarren II, monarca considerat en el seu moment com el restaurador del [[patriarcat]] búlgar, durant la primera mitat del [[sigle XIII]] es va recuperar gradualment gran part del seu antic poder, encara que açò no va perdurar per molt temps pels problemes interns i invasions estrangeres.  
  
 
En [[1878]] la [[independència]] del país va ser finalment restaurada com a estat autònom. L'independència de Bulgària va ser reconeguda pels otomans en l'any [[1908]].
 
En [[1878]] la [[independència]] del país va ser finalment restaurada com a estat autònom. L'independència de Bulgària va ser reconeguda pels otomans en l'any [[1908]].

Última revisió del 00:05 18 feb 2018

El kan Omurtag (814-831)
Emperador Iván Alejandro (1331-1371)

L'Imperi búlgar (búlgar: Българско царство, Balgarsko tsarstvo), és un terme utilisat per a descriure dos periodos en l'història migeval de Bulgària, en ell els búlgars varen actuar com un factor clau en el poder regional en Europa en general i en el surest, en particular, a sovint rivals del Imperi bizantí. Els dos "imperis búlgars" no són tractats com a entitats separades, sino com un estat restaurat i unificat despuix d'un periodo de control bizantí.

Primer Imperi búlgar[editar | editar còdic]

Artícul principal → Primer Imperi búlgar.

El Primer Imperi búlgar es va establir com a resultat d'una expansió de la Vella Gran Bulgària al territori al sur del riu Danubi, va durar entre els anys 681 i 1018, any en que va ser subjugat per l'Imperi bizantí. Gradualment va aplegar al seu apogeu cultural i territorial en el sigle IX i principis del sigle X baix el govern de Boris i Simeó I el Gran, quan es va convertir en el centre cultural i lliterari de l'Europa eslava, aixina com un dels estats més grans d'Europa.

Segon Imperi búlgar[editar | editar còdic]

Artícul principal → Segon Imperi búlgar.

L'Estat búlgar migeval va ser restaurat com el Segon Imperi búlgar despuix d'un exitós alçament de dos nobles de Tarnovo, Agarren i Peter, en 1185, i va existir fins que va ser conquistat durant l'invasió otomana dels Balcans a fins del sigle XIV, en la data provable de la seua subjugació en l'any 1396. (L'últim territori búlgar en caure baix la dominació otomana va ser Sozopol, en 1453). Baix Ivan Agarren II, monarca considerat en el seu moment com el restaurador del patriarcat búlgar, durant la primera mitat del sigle XIII es va recuperar gradualment gran part del seu antic poder, encara que açò no va perdurar per molt temps pels problemes interns i invasions estrangeres.

En 1878 la independència del país va ser finalment restaurada com a estat autònom. L'independència de Bulgària va ser reconeguda pels otomans en l'any 1908.

Vore també[editar | editar còdic]