Diferència entre les revisions de "Fenomen natural"
| (No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
El concepte de '''fenomen natural''' es referix a un canvi que es produïx en la [[naturalea]]. A voltes es formen danys que succeïxen quan s'ha realisat una ocupació inadequada del territori. Són processos permanents de moviments i de transformacions que sofrix la naturalea. Estos poden influir en la vida humana (epidèmies, condicions climàtiques, desastres naturals, etc). | El concepte de '''fenomen natural''' es referix a un canvi que es produïx en la [[naturalea]]. A voltes es formen danys que succeïxen quan s'ha realisat una ocupació inadequada del territori. Són processos permanents de moviments i de transformacions que sofrix la naturalea. Estos poden influir en la vida humana (epidèmies, condicions climàtiques, desastres naturals, etc). | ||
En el llenguage informal, fenomen natural apareix casi com a sinònim d'acontenyiment inusual, sorprenent o baix la desastrosa perspectiva humana. No obstant, la formació d'una gota de [[pluja]] és un fenomen natural de la mateixa manera que un [[huracà]]. Esta expressió també es referix, en general, als perillosos fenomens naturals també | En el llenguage informal, fenomen natural apareix casi com a sinònim d'acontenyiment inusual, sorprenent o baix la desastrosa perspectiva humana. No obstant, la formació d'una gota de [[pluja]] és un fenomen natural de la mateixa manera que un [[huracà]]. Esta expressió també es referix, en general, als perillosos fenomens naturals també nomenats "desastres naturals". La pluja, per eixemple, no és en sí un "desastre", pero pot ser aixina depenent de la perspectiva humana, si certes condicions es reunixen. La mala planificació urbana, en la construcció d'estructures en llocs vulnerables a inundacions o atres persones pot causar efectes desastrosos per al mig ambient i els sers humans. | ||
Cal senyalar que les accions dels humans (un automòvil en moviment, per eixemple) sempre estan subjectes a lleis naturals, no obstant, no es consideren en este sentit, els fenomens naturals, ya que depenen de la voluntat dels humans. | Cal senyalar que les accions dels humans (un automòvil en moviment, per eixemple) sempre estan subjectes a lleis naturals, no obstant, no es consideren en este sentit, els fenomens naturals, ya que depenen de la voluntat dels humans. | ||
| Llínea 8: | Llínea 8: | ||
== Eixemples de Fenomens Naturals == | == Eixemples de Fenomens Naturals == | ||
=== Arc de | === Arc de Sant Martí === | ||
{{AP|Arc de Sant Martí}} | |||
Ocorre quan els rajos de llum solar són polarisats per les gotes d'[[aigua]] suspeses en la [[atmòsfera]]. És comú que aparega despuix d'una pluja. | Ocorre quan els rajos de llum solar són polarisats per les gotes d'[[aigua]] suspeses en la [[atmòsfera]]. És comú que aparega despuix d'una pluja. | ||
=== Arc de | === Arc de Sant Martí de fòc === | ||
És el resultat de la polarisació dels [[raig lluminós|rajos de llum]] provinents del [[Sol]] en l'aigua de [[núvol|núvols]] que es troben a grans altures. Es presenta com un [[arc de San Martí]] distorsionat llaugerament que dona l'apariència de llames de colors. | És el resultat de la polarisació dels [[raig lluminós|rajos de llum]] provinents del [[Sol]] en l'aigua de [[núvol|núvols]] que es troben a grans altures. Es presenta com un [[arc de San Martí]] distorsionat llaugerament que dona l'apariència de llames de colors. | ||
=== Arc de | === Arc de Sant Martí de núvols === | ||
També | També nomenat [[Arc de Sant Martí circunhorizontal]]. Es dona quan els rajos solars creen un arc de San Martí en els [[núvol|núvols]], açò solament ocorre quan el Sol es troba a uns 58° sobre l'horisó, sent que es pot observar ocasionalment des d'alguna montanya. S'observa com un arcoíris format pels propis núvols, que aparenten ser de colors. | ||
=== Arc de | === Arc de Sant Martí llunar === | ||
Es formen per mig de la polarisació de la llum provinent del reflex de llum solar per part de la [[Lluna]], es donen generalment en nits de [[lluna plena]] en les que la humitat (núvols), ho permeten, o en les rodalies d'afluents d'aigua com les cascades, que permeten que les vàries molècules d'aigua que es troben suspeses refracten la llum. | Es formen per mig de la polarisació de la llum provinent del reflex de llum solar per part de la [[Lluna]], es donen generalment en nits de [[lluna plena]] en les que la humitat (núvols), ho permeten, o en les rodalies d'afluents d'aigua com les cascades, que permeten que les vàries molècules d'aigua que es troben suspeses refracten la llum. | ||
| Llínea 31: | Llínea 32: | ||
=== Pluja === | === Pluja === | ||
{{AP|Pluja}} | |||
La pluja consistix en la caiguda d'aigua dels núvols, despuix de l'acumulació d'esta en les mateixes per la condensació del vapor d'aigua existent en l'atmòsfera. Esta cau en forma de gotes d'aigua (en major freqüència en zones “humides” tropicals, subtropicales i templades, encara que pugues també estar acompanyada de graniç | La pluja consistix en la caiguda d'aigua dels núvols, despuix de l'acumulació d'esta en les mateixes per la condensació del vapor d'aigua existent en l'atmòsfera. Esta cau en forma de gotes d'aigua (en major freqüència en zones “humides” tropicals, subtropicales i templades, encara que pugues també estar acompanyada de graniç | ||
=== Turbonada, graniçada o pedegrada === | === Turbonada, graniçada o pedegrada === | ||
Es tracta d'una forma de precipitació de l'aigua (en este cas en forma sòlida), que consistix en la caiguda de grums o boles de | Es tracta d'una forma de precipitació de l'aigua (en este cas en forma sòlida), que consistix en la caiguda de grums o boles de gèl de distints tamanys (en ocasions poden aplegar a varis centímetros de diàmetro), i que solen caure durant les tormentes quan la temperatura del núvol és inferior als 0° graus centígrats, precipitant-se estos corpúsculs de gèl a gran velocitat i força. | ||
=== Marees === | === Marees === | ||