Diferència entre les revisions de "Angkor Watt" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

[[~~File~~:Angkor Wat.jpg|thumb|right|240px|Angkor Wat]]

[[Archiu:Angkor Wat.jpg|thumb|right|240px|Angkor Wat]]

'''Angkor Watt''' (en [[jemer]] Ângkôr Vôtt /ɑŋkɔr vɔt/), escrit també en ocasions '''Angkor Vat''', és el [[temple]] més gran i el millor conservat dels quals integren l'asentament d'[[Angkor]]. Està considerat com la major estructura ~~religiossa~~ mai ~~construida~~, i u dels ~~tresors~~ arqueològics més importants del [[món]].

'''Angkor Watt''' (en [[jemer]] Ângkôr Vôtt /ɑŋkɔr vɔt/), escrit també en ocasions '''Angkor Vat''', és el [[temple]] més gran i el millor conservat dels quals integren l'asentament d'[[Angkor]]. Està considerat com la major estructura religiosa mai construïda, i u dels tesors arqueològics més importants del [[món]].

Ubicat 5,5 km al nort de l'actual [[Siem Riep]], en la ~~provincia~~ homònima del país de [[Camboja]], Angkor Watt forma part del complexe de temples ~~construit~~ en la zona d'Angkor, la antiga capital de l'[[Imperio jemer]] durant la seua época d'esplendor, entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle XV|XV]]. Angkor abarca una extensió al voltant dels 200 km², encara que recients investigacions parlen d'una possible extensió de 3.000 km² i una població de fins mig milló d'habitants.

Ubicat 5,5 km al nort de l'actual [[Siem Riep]], en la província homònima del país de [[Camboja]], Angkor Watt forma part del complexe de temples construït en la zona d'Angkor, la antiga capital de l'[[Imperio jemer]] durant la seua época d'esplendor, entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle XV|XV]]. Angkor abarca una extensió al voltant dels 200 km², encara que recients investigacions parlen d'una possible extensió de 3.000 km² i una població de fins mig milló d'habitants.

Dedicat inicialment al deu [[Vishnu]], arquitectònicament el temple combina la tipologia [[hinduisme|hinduista]] del temple-mont —representant el [[Mont Meru]], morada dels deus— en la tipologia de galeries pròpia de periodos posteriors. El monument fon declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]].

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
-[[File:Angkor Wat.jpg|thumb|right|240px|Angkor Wat]]
+[[Archiu:Angkor Wat.jpg|thumb|right|240px|Angkor Wat]]
-'''Angkor Watt''' (en [[jemer]] Ângkôr Vôtt /ɑŋkɔr vɔt/), escrit també en ocasions '''Angkor Vat''', és el [[temple]] més gran i el millor conservat dels quals integren l'asentament d'[[Angkor]]. Està considerat com la major estructura religiossa mai construida, i u dels tresors arqueològics més importants del [[món]].
+'''Angkor Watt''' (en [[jemer]] Ângkôr Vôtt /ɑŋkɔr vɔt/), escrit també en ocasions '''Angkor Vat''', és el [[temple]] més gran i el millor conservat dels quals integren l'asentament d'[[Angkor]]. Està considerat com la major estructura religiosa mai construïda, i u dels tesors arqueològics més importants del [[món]].
-Ubicat 5,5 km al nort de l'actual [[Siem Riep]], en la provincia homònima del país de [[Camboja]], Angkor Watt forma part del complexe de temples construit en la zona d'Angkor, la antiga capital de l'[[Imperio jemer]] durant la seua época d'esplendor, entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle XV|XV]]. Angkor abarca una extensió al voltant dels 200 km², encara que recients investigacions parlen d'una possible extensió de 3.000 km² i una població de fins mig milló d'habitants.
+Ubicat 5,5 km al nort de l'actual [[Siem Riep]], en la província homònima del país de [[Camboja]], Angkor Watt forma part del complexe de temples construït en la zona d'Angkor, la antiga capital de l'[[Imperio jemer]] durant la seua época d'esplendor, entre els [[sigle IX|sigles IX]] i [[sigle XV|XV]]. Angkor abarca una extensió al voltant dels 200 km², encara que recients investigacions parlen d'una possible extensió de 3.000 km² i una població de fins mig milló d'habitants.
 Dedicat inicialment al deu [[Vishnu]], arquitectònicament el temple combina la tipologia [[hinduisme|hinduista]] del temple-mont —representant el [[Mont Meru]], morada dels deus— en la tipologia de galeries pròpia de periodos posteriors. El monument fon declarat [[Patrimoni de l'Humanitat]].