Ido

Ido Ido
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:	Linguo internaciona (Llengua internacional)
Parlat en:	Arreu del món
Regió:
Parlants:	100-200
Rànquing:	No és entre les 100 primeres
Família:	Llengua planificada
estatus oficial
Llengua oficial de:	Cap país; moltes ONG (sobretot associacions d'ido)
Regulat per:	Uniono por la Linguo internaciona Ido (ULI)
còdics de la llengua
ISO 639-1	io
ISO 639-2	ido
ISO/FDIS 639-3	ido
SIL
Bandera
vore també: llengua

Ido és una llengua artificial derivada de l'esperanto. Es va desenrollar a principis del sigle XX, i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en Europa.

L'Ido i esperanto compartixen bona part de la gramàtica i el vocabulari, i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles.

L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de sigle fon Louis Couturat, i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en l'any 1914 i la Primera Guerra Mundial varen frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista Progreso (creada per Couturat en l'any 1908), la qual ha seguit publicant-se en regularitat a lo llarc de tots estos anys fins als nostres dies.

Enllaços externs

• Pàgina web oficial

• Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul ca.wikipedia.org/wiki/Ido de la Wikipedia en català, baix llicència Creative Commons-BY-SA.