Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Cardona i Vives"

[[Image:Cardona i Vives.jpg|thumb|Joan Batiste Cardona i Vives]]

Va ser nomenat presbiter en l’Iglésia de Santa Eulalia de [[Barcelona]] en l’any [[1857]] i celebrà la primera misa el mateix any en l’archiprestal de Santa Maria de Castelló a l’edat de 43 anys.  

Gestione que les religioses de la congregacio de Nostra Senyora de la Consolacio atenguen als malalts en l’Hospital Provincial de [[Castelló]] en [[1858]].  

El bisbe de [[Tortosa]] nomena a Joan B. Cardona Vives nou archipreste de [[Castelló]] i prior del santuari de la Mare de Deu del Lledo, també de [[Castelló]] en l’any [[1863]]. Baix el seu priorat es celebrà el centenari de la “Santa Troballa” de l’image de la Mare de Deu de Lledo, patrona de [[Castelló de la Plana]].  

Va ser nomenat també membre de la Real Academia d’Història i Vicepresident de la comissió provincial de monuments històrics.  

Promou les obres de Santa Maria, baix la direccio dels arquitectes D. Manuel Montesinos Arlandis i D. Godofredo Ros de Ursinos, de retirada de revestiments barrocs i conservacio dels antics murs gotics del temple, també sufraga la construccio del nou altar major, l’organ i les reixes de la porta principal que encara hui permaneixen en la plaça Major de [[Castelló]] en l’any [[1869]].  

En [[1874]] contribuix a alluntar de Castelló a la columna “Dabán” estalviant a la ciutat de greus :conseqüencies pel pronunciament pel rei [[Alfons XII]].  

Per mig d’ell arriben a [[Castelló]] monges de la congregacio germanes dels desamparats per a fundar l’Asilo en [[1878]], i que hui en dia encara es troba en el carrer Governador de [[Castelló]].  

Se publica en [[Valéncia]] un “Novenari a Nostra Senyora del Lledo”, escrit per D. Joan B. Cardona Vives, en el mateix any.  

En l’any [[1883]] redacte el seu testament, destinant diverses cantitats a congregacions :religioses i parroquies (relacionades les mateixes a continuació), ademés de tot això, promou la construccio dels temples Santissima Trinitat i Sagrada Família (conegut per els castellonencs com els frares) en la ciutat de Castelló, ordene també la construccio d’un colege per als Pares Escolapios (hui en dia encara s’impartixen classes), i l’alçada d’una escultura al Rei Jaume I el conquistador, que hui en dia permaneix :en la plaça del mateix nom.  

L'[[Ajuntament de Castelló]] nomena fill predilecte de la ciutat a '''Joan Batiste Cardona Vives''' en l’any [[1885]], en el mateix any Castelló patix una passera de colera i ajuda en l’atencio als malalts i persones pobres.  

Acort de l’Excm. [[Ajuntament de Castelló]] en l’any [[1885]] (en castellà i respectant la seua ortografia):  

Fundà, junt ad atres persones, el Mont de Pietat en [[Castelló]] en l’any [[1888]], per a evitar l'usura, i posteriorment en el solar de sa casa se construirà l'edifici de la Caixa d'Aforros i Mont de Pietat de Castelló.  

== Periodic republicà “El Clamor”. ==

El periodic republicà “El Clamor”, en aquell temps diguere lo següent (publicat en castellà, mantenim la seua versio original):  

''“D. Juan Cardona ha muerto, pero vive y vivirá perdurablemente su nombre en la memoria y en :el corazón de todos, del pobre, del rico, del monárquico, del republicano, del socialista.''

'''Era rico, sumamente rico y vivía en la indigencia, no le preocupaba el día de mañana. Amó :mucho, enjugó muchas lágrimas, fué el amparador del desvalido, hizo mucho bien'''. Ya en vida Castellón le hizo justicia nombrándole hijo predilecto y bautizando una de sus calles para perpetuar más su memoria con el nombre de varón tan virtuoso. ¡¡Honor al Sacerdote :ilustre!!”

[[1894]] - Colocacio de la primera pedra de l’Iglesia de la Santissima Trinitat, dirigint les obres l’arquitecte D. [[Manuel Montesinos Arlandis|Manuel Montesinos]].  

[[1895]] – Comence la construccio de l’Iglesia de la Sagrada Família, baix la direccio de l’arquitecte D. [[Godofredo Ros de Ursinos]].  

[[1897]] – Inauguracio de l’estatua al Rei Jaume I, l’escultura fon feta per D. [[José Viciano]].  

[[1898]] – Colocacio de la primera pedra del nou colege de les Escoles Pies, dirigit per l’arquitecte D. Manuel Montesinos.  

[[1922]] – El pintor D. Vicent Castell pinta un llenç del retrato de D. Joan B. Cardona Vives, destinat a la galeria de fills predilectes de la ciutat, el qual se conserva en el salo de plens de l’[[Ajuntament de Castelló]].  

[[1957]] – El famos escultor castellonenc [[Joan Batiste Adsuara|Adsuara]] realise un bust de Cardona Vives, en bronze, i en [[1963]] s’inaugura el monument en la plaça Escoles Pies, fent-se una còpia per a l’Asilo. En l’actualitat el seu bust es troba en la plaça Mont de Pietat del grup Cardona Vives, junt a l’avinguda de Valencia, dient el mateix (en castellà): ''A D. Juan Cardona Vives. La Caja General de Ahorros y Monte de Piedad.''

[[1990]] – Son traslladats el seus restos des del cementeri municipal a la cripta de l’Iglesia de la Trinitat i celebracio d’actes conmemoratius del I centenari de la seua mort.

:* Iglesia de Sant Agusti

== Semanari Catolic “La Cruz de Castellón”, Any IV, nº 191 de 27 de novembre de 1909 ==

Dit semanari fa un homenage a D. Joan Cardona i Vives i entre atres coses, resaltem la :següent poesia (mantenim l’ortografia original d’aquell temps):  

Podem dir, sense cap dubte, que ha segut un dels personages més importants de l’història de Castelló, i per tot això, esta associacio te el seu nom.  

Decembre [[2006]] – Assoc. Cult. “Cardona i Vives” de [[Castelló]].

*[http://www.cardonavives.com Associacio Cardona Vives]

*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/opinion/fallecimiento-cardona-vives_704292.html El fallecimiento de Cardona Vives - ''Mediterráneo'']

*[http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/castellon-honra-cardona-vives_849688.html Castellón honra a Cardona Vives - ''Mediterráneo'']