Diferència entre les revisions de "Artículs de la Constitució espanyola de 1978"

'''3.''' L'Estat podrà concertar tractats de doble nacionalitat en els paisos iberoamericans o en aquells que hagen tingut o tinguen una particular vinculació en Espanya. En estos mateixos paisos, @aun cuando no reconeguen als seus ciutadans un dret recíproc, podran *naturalizarse els espanyols sense perdre la seua nacionalitat d'orige.

'''3.''' L'extradició només es concedirà en compliment d'un tractat o de la llei, atenent al principi de reciprocitat. Queden exclosos de l'extradició els delictes polítics, no considerant-se com a tals els actes de terrorisme.

'''4.''' La llei establirà els térmens en que els ciutadans d'atres paisos i els *apátridas podran gojar del dret d'asil en Espanya.  

'''3.''' Cap confessió tindrà caràcter estatal. Els poders públics tindran en conte les creències religioses de la societat *españoa i mantindran les consegüents relacions de cooperació en l'Iglésia Catòlica i les demés confessions.

'''2.''' La detenció preventiva no podrà durar més del temps estrictament necessari per a la realisació de les desburgacions tendents a l'esclariment dels fets, i, en tot cas, en el determini màxim d'@setenta y dos hores, el detingut deurà ser posat en llibertat o a disposició de l'autoritat judicial.

'''4.''' La llei regularà un procediment de «*habeas corpus» per a produir l'immediata posada a disposició judicial de tota persona detinguda illegalment. Aixina mateix, per llei es determinarà el determini màxim de duració de la presó provisional.

Els espanyols tenen dret a elegir lliurement la seua residència i a circular pel territori nacional. Aixina mateix, tenen dret a entrar i eixir *bremente d'Espanya en els térmens que la llei establixca. Este dret no podrà ser llimitat per motius polítics o ideològics.

# A comunicar o rebre lliurement informació veraç per @cual-*quier mig de difusió. La llei regularà el dret a la clàusula de consciència i al secret professional en l'eixercici d'estes llibertats.

'''2.''' En els casos de reunions en llocs de trànsit públic i manifestacions es donarà comunicació prèvia a l'autoritat, que només podrà prohibir-les quan existixquen raons fundades d'alteració de l'orde públic, en perill per a persones o bens.

'''3.''' Les associacions constituïdes a l'ampar d'este artícul deuran inscriure's en un registre @a los solos efectos de publicitat.

'''4.''' Les associacions només podran ser dissoltes o suspeses en les seues activitats en virtut de resolució judicial motivada.

'''2.''' Les penes *privativas de llibertat i les mesures de seguritat estaran orientades cap a la reeducació i reinserció social i no podran consistir en treballs forçats. El condenat a pena de presó que estigués complint la mateixa gojarà dels drets fonamentals d'este Capítul, a excepció d'els que es vegen expressament llimitats pel contingut del fallo condenatori, el sentit de la pena i la llei penitenciària. En tot cas, tindrà dret a un treball remunerat i als beneficis corresponents de la Seguritat Social, aixina com a l'accés a la cultura i al desenroll integral de la seua personalitat.

'''1.''' Tots tenen dret a sindicar-se lliurement. La llei podrà llimitar o exceptuar l'eixercici d'este dret a les Forces o *Institu-tós armats o als demés Cossos somesos a disciplina militar i regularà les peculiaritats del seu eixercici per als funcionaris públics. La llibertat sindical comprén el dret a fundar sindicats i a afiliar-se al de la seua elecció, aixina com el dret dels sindicats a formar confederacions i a formar organisacions sindicals internacionals o a afiliar-se a les mateixes. Ningú podrà ser obligat a afiliar-se a un sindicat.

'''2.''' Es reconeix el dret a la folga dels treballadors per a la defensa dels seus interessos. La llei que regule l'eixercici d'este *dere-*cho establirà les garanties precises per a assegurar el *mantenimien-*to dels servicis essencials de la comunitat.

'''2.''' Els membres de les Forces o Instituts armats o dels Cossos somesos a disciplina militar podran eixercir este dret només individualment i @con arreglo a lo dispost en la seua llegislació específica.

'''2.''' La llei fixarà les obligacions militars dels espanyols i regularà, en les degudes garanties, l'objecció de consciència, aixina com les demés causes d'exenció del servici militar obligatori, podent impondre, en el seu cas, una prestació social *sustitutoria.

'''1.''' Tots contribuiran al sosteniment de les despeses públiques d'acort en la seua capacitat econòmica per mig d'un sistema tributari just inspirat en els principis d'igualtat i progressivitat que, en cap cas, tindrà alcanç *confiscatorio.

'''3.'''  Només podran establir-se prestacions personals o patrimonials de caràcter públic @con arreglo a la llei.

'''1.''' Es reconeix el dret de fundació per a fins d'interés general, @con arreglo a la llei.

'''3.''' Els pares deuen prestar assistència de tot orde als fills *habidos dins o fòra del matrimoni, durant la seua minoria d'edat i en els demés casos en que llegalment procedixca.

L'Estat velarà especialment per la *salvaguardia dels drets econòmics i socials dels treballadors espanyols en l'estranger i orientarà la seua política cap a la seua tornada.

'''3.''' Per a els qui violen lo dispost en l'apartat anterior, en els térmens que la llei fixe s'establiran sancions penals o, en el seu cas, administratives, aixina com l'obligació de reparar el dany causat.

Els poders públics realisaren una política de previsió, tracta-mente, rehabilitació i integració dels disminuïts físics, sensorials i psíquics, a els que prestaran l'atenció especialisada que requerixquen i els ampararan especialment per al fruïment dels drets que este Títul otorga a tots els ciutadans.

'''2.''' Qualsevol ciutadà podrà recaptar la tutela de les llibertats i drets reconeguts en l'artícul 14 i la Secció 1ª del Capítul Segon davant els Tribunals ordinaris per un procediment basat en els principis de preferència i *sumariedad i, en el seu cas, a través del recurs d'ampar davant el Tribunal Constitucional. Este últim recurs serà aplicable a l'objecció de consciència reconeguda en l'artícul 30.3. El reconeiximent, el respecte i la protecció dels principis reconeguts en el Capítul Tercer informaran la llegislació positiva, la pràctica judicial i l'actuació dels poders públics. Només podran ser alegats davant la Jurisdicció ordinària d'acort en lo que disponguen les lleis que els desenrollen.

'''3.''' Extinguides totes les llínees anomenades en dret, les Corts Generals proveiran a la successió en la Corona en la forma que més convinga als interessos d'Espanya.

'''5.''' Les abdicacións i renúncies i qualsevol dubte de fet o de dret que ocórrega en l'orde de successió a la Corona es resoldran per una llei orgànica.

* Expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, conferir les ocupacions civils i militars i concedir honors i distincions @con arreglo a les lleis.

* El mando suprem de les Forces Armades.

'''1.''' La llei electoral determinarà les causes de inelegibilitat i incompatibilitat dels Diputats i Senadors, que comprendran en tot cas:

'''2.''' Durant el periodo del seu mandat els Diputats i Senadors gojaran aixina mateix d'immunitat i només podran ser detinguts en cas de flagrant delicte. No podran ser inculpats ni processats sense la prèvia autorisació de la Cambra respectiva.

'''1.''' Les Cambres establixen els seus propis Reglaments, aproven autànomament els seus presuposts i, de comú acort, regulen l'Estatut del Personal de les Corts Generals. Els Reglaments i la seua reforma seran somesos a una votació final sobre la seua totalitat, que requerirà la majoria absoluta.

'''1.''' En cada Cambra hi haurà una Diputació Permanent composta per un mínim de vintiun membres, que representaran als grups parlamentaris, en proporció a la seua importància numèrica.

Les sessions plenàries de les Cambres seran públiques, llevat acort en contrari de cada Cambra, adoptat per majoria absoluta o @con arreglo a el Reglament.

'''2.''' Els Decrets-lleis deuran ser immediatament somesos a debat i votació de totalitat al Congrés dels Diputats, convocat a l'efecte si no estigués reunit, en el determini dels trenta dies següents a la seua promulgació. El Congrés haurà de pronunciar-se expressament dins de dit determini sobre la seua convalidació o derogació, per ad açò el Reglament establirà un procediment especial i sumari.

Per mig de llei orgànica es podrà autorisar la celebració de tractats per els que s'atribuïxca a una organisació o institució internacional l'eixercici de competències derivades de la Constitució. Correspon a les Corts Generals o al Govern, segons els casos, la garantia del compliment d'estos tractats i de les resolucions emanades dels organismes internacionals o supranacionals titulars de la cessió.

'''1.''' Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una volta publicats oficialment en Espanya, formaran part de l'ordenament intern. Les seues disposicions només podran ser derogades, modificades o suspeses en la forma prevista en els propis tractats o d'acort en les normes generals del Dret internacional.

'''2.''' El Govern *cesante continuarà en funcions fins a la pren de possessió del nou Govern.

'''2.''' Si l'acusació anara per traïció o per qualsevol delicte contra la seguritat de l'Estat en l'eixercici de les seues funcions, només podrà ser plantejada per iniciativa de la quarta part dels membres del Congrés, i en l'aprovació de la majoria absoluta del mateix.

'''1.''' Si el Congrés nega la seua confiança al Govern, este presentarà la seua dimissió al Rei, procedint-se a continuació a la designació de President del Govern, @según lo dispuesto en l'artícul 99.

'''2.''' Si el Congrés adopta una moció de censura, el Govern presentarà la seua dimissió al Rei i el candidat inclós en aquella s'entendrà investit de la confiança de la Cambra als efectes prevists en l'artícul 99. El Rei li nomenarà President del Govern,

'''5.''' No podrà procedir-se a la dissolució del Congrés mentres estiguen declarats alguns dels estats compresos en el present artícul, quedant automàticament convocades les Cambres si no estiguessin en periodo de sessions. El seu funcionament, aixina com el dels demés poders constitucionals de l'Estat, no podran interrompre's durant la vigència d'estos estats. Dissolt el Congrés o expirat el seu mandat, si es produïx alguna de les situacions que donen lloc a qualsevol de dits estats, les competències del Congrés seran assumides per la seua Diputació Permanent.

'''2.''' El Consell General del poder judicial és l'orgue de govern del mateix. La llei orgànica establirà el seu estatut i el règim d´incompatibilitats dels seus membres i les seues funcions, en particular en matèria de nomenaments, ascensos, inspecció i règim disciplinari.

La policia judicial depén dels Juges, dels Tribunals i del Ministeri Fiscal en les seues funcions de desburgació del delicte i descobriment i assegurament del delincuent, en els térmens que la llei establixca.

'''1.''' La llei regularà el règim jurídic dels bens de domini públic i dels comunals, inspirant-se en els principis de inalienabilitat, imprescriptibilidad i inembargabilitad, aixina com el seu desafectació.

'''4.''' Les administracions públiques només podran contraure obligacions financeres i realisar despeses d'acort en les lleis.

'''4.''' Els llímits de dèficit estructural i de volum de deute públic només podran superar-se en cas de catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d'emergència extraordinària que escapen al control de l'Estat i perjudiquen considerablement la situació financera o la sostenibilitat econòmica o social de l'Estat, apreciades per la majoria absoluta dels membres del Congrés dels Diputats.

'''3.''' Els membres del Tribunal de Contes gojaran de la mateixa independència i inamovilitad i estaran somesos a les mateixes incompatibilitats que els Juges.

La Constitució garantisa l'autonomia dels municipis. Estos gojaran de personalitat jurídica plena. El seu govern i administració correspon als seus respectius Ajuntaments, integrats pels Alcaldes i els Regidors. Els Regidors seran elegits pels veïns del municipi per mig de sufragi universal, igual, lliure, directe i secret, en la forma establida per la llei. Els Alcaldes seran elegits pels Regidors o pels veïns. La llei regularà les condicions en les que procedixca el règim del conell obert.