Diferència entre les revisions de "Constitució espanyola de 1978"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 20 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de 1978]] | [[Image:Constitución Española de 1978.JPG|thumb|250px|Constitució Espanyola de 1978]] | ||
La '''Constitució Espanyola de 1978''' [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionVALENCIANO.pdf] (en valencià | La '''Constitució Espanyola de 1978''' [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionVALENCIANO.pdf] (en [[valencià]] en normativa de la [[AVL]]) (CE d'ara en avant), és la norma suprema de l'ordenament jurídic espanyol, a la que estan subjectes els poders públics i els ciutadans d'Espanya. Es va aprovar per les [[Corts Generals]], en sessions plenàries del [[Congrés dels Diputats]] i del [[Senat (Espanya)]], el [[31 d'octubre]] de [[1978]]. Va ser ratificada pel poble espanyol en referéndum de [[6 de decembre]] de 1978. Va ser sancionada i promulgada pel S. M. el [[Rei]] davant Les Corts el [[27 de decembre]] de 1978. I publicada en el [[BOE]] el [[29 de decembre]] de 1978 al mateix temps que va entrar en vigor. Substituïx a les Lleis Fonamentals del Regne d'Espanya, aprovades en [[1938]] i modificades en múltiples ocasions, l'última d'elles en l'any [[1977]]. | ||
La promulgació de la Constitució va implicar la culminació de la nomenada [[Transició espanyola|transició a la democràcia]], que va tindre lloc com a conseqüència de la mort, el [[20 de novembre]] de [[1975]], de l'anterior cap d'Estat, el general [[Franco]], precipitant una série d'acontenyiments polítics i històrics que varen transformar l'anterior règim dictatorial en un ''Estat social i democràtic de dret que propugna com a valors superiors de l'ordenament jurídic la llibertat, la justícia, l'igualtat i el pluralisme polític'', tal i com proclama l'artícul primer de la Constitució. En ell també s'afiança el principi de sobirania nacional, que residix en el poble, i s'establix la monarquia parlamentària com a forma de govern. | |||
La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[Entitats Locals]], com els municipis i les províncies, gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les Comunitats Autònomes. | La Constitució establix una organisació territorial basada en l'autonomia dels municipis, províncies i comunitats autònomes, regint entre ells el principi de solidaritat. Despuix del procés de formació de l'Estat de les Autonomies, les comunitats autònomes gogen d'una autonomia de naturalea política que configura a [[Espanya]] com un [[Estat autonòmic]]. Les [[Entitats Locals]], com els municipis i les províncies, gogen d'una autonomia de naturalea administrativa, les institucions de la qual actuen en conformitat a criteris d'oportunitat dins del marc llegal fixat per l'Estat i les Comunitats Autònomes. | ||
La CE es pot definir des de dos punts de vista distints: | La CE es pot definir des de dos punts de vista distints: | ||
| Llínea 19: | Llínea 16: | ||
* Té un procediment de reforma rígit. | * Té un procediment de reforma rígit. | ||
* És extensa, ya que pretén blindar el major número de temes per la seua supremacia. | * És extensa, ya que pretén blindar el major número de temes per la seua supremacia. | ||
* Es tracta d'una Constitució ambigua i inacabada, ya que fa múltiples | * Es tracta d'una Constitució ambigua i inacabada, ya que fa múltiples remissions a normes futures de desenroll. | ||
* És d'aplicació directa i immediata. | * És d'aplicació directa i immediata. | ||
* Va nàixer de la conciliació i l'acort ideològic. | * Va nàixer de la conciliació i l'acort ideològic. | ||
| Llínea 27: | Llínea 24: | ||
* Un [[Preàmbul]]. | * Un [[Preàmbul]]. | ||
* Un [[Títul Preliminar]]. | * Un [[Títul Preliminar de la Constitució espanyola de 1978]]. | ||
* [[10 Títuls]]. | * [[10 Títuls]]. | ||
* 169 artículs. | * [[Artículs de la Constitució espanyola de 1978|169 artículs]]. | ||
* 4 Disposicions Adicionals. | * 4 Disposicions Adicionals. | ||
* 9 Disposicions Transitòries. | * 9 Disposicions Transitòries. | ||
| Llínea 48: | Llínea 45: | ||
La divisió de poders, idea fonamental en el [[pensament lliberal]], és establida implícitament pel text constitucional. En la seua base, la sobirania nacional permet l'elecció, per sufragi universal (varons i dònes, majors de 18 anys), dels representants del poble sobirà en les [[Corts Generals]], configurades a modo d'un bicameralisme atenuat, integrat pel Congrés dels Diputats i el [[Senat]]. Abdós cambres compartixen el poder llegislatiu, si be existix una preponderància del Congrés dels Diputats, que ademés és el responsable exclusiu de l'investidura del president del Govern, i la seua eventual cessació per moció de censura o qüestió de confiança. No obstant, tant el Congrés com el Senat eixercixen una llavor de control polític sobre el Govern per mig de les preguntes i interpelacions parlamentàries. | La divisió de poders, idea fonamental en el [[pensament lliberal]], és establida implícitament pel text constitucional. En la seua base, la sobirania nacional permet l'elecció, per sufragi universal (varons i dònes, majors de 18 anys), dels representants del poble sobirà en les [[Corts Generals]], configurades a modo d'un bicameralisme atenuat, integrat pel Congrés dels Diputats i el [[Senat]]. Abdós cambres compartixen el poder llegislatiu, si be existix una preponderància del Congrés dels Diputats, que ademés és el responsable exclusiu de l'investidura del president del Govern, i la seua eventual cessació per moció de censura o qüestió de confiança. No obstant, tant el Congrés com el Senat eixercixen una llavor de control polític sobre el Govern per mig de les preguntes i interpelacions parlamentàries. | ||
El Govern, el president del qual és investit pel Congrés dels Diputats, dirigix el poder eixecutiu, incloent l'administració pública. Els membres del Govern són designats pel president, i junt ad ell, componen el [[Consell de Ministres]], orgue colegiat que ocupa el cim del poder eixecutiu. El Govern respon solidàriament de la seua actuació política davant el Congrés dels Diputats, que, donat el cas, pot destituir-ho en bloc per mig d'una moció de censura, que necessàriament deu incloure un candidat alternatiu que serà immediatament investit president del Govern. | El Govern, el president del qual és investit pel Congrés dels Diputats, dirigix el poder eixecutiu, incloent l'administració pública. Els membres del Govern són designats pel president, i junt ad ell, componen el [[Consell de Ministres d'Espanya]], orgue colegiat que ocupa el cim del poder eixecutiu. El Govern respon solidàriament de la seua actuació política davant el Congrés dels Diputats, que, donat el cas, pot destituir-ho en bloc per mig d'una moció de censura, que necessàriament deu incloure un candidat alternatiu que serà immediatament investit president del Govern. | ||
El poder judicial recau en els juges i tribunals de justícia, sent el [[Consell General del Poder Judicial]] el seu màxim orgue de govern. El [[Tribunal Constitucional]] controla que les lleis i les actuacions de l'administració pública s'ajusten a la norma suprema. | El poder judicial recau en els juges i tribunals de justícia, sent el [[Consell General del Poder Judicial]] el seu màxim orgue de govern. El [[Tribunal Constitucional d'Espanya]] controla que les lleis i les actuacions de l'administració pública s'ajusten a la norma suprema. | ||
== La Constitució en Llengua Valenciana == | == La Constitució en Llengua Valenciana == | ||
[[Archiu:Conesv.jpg|thumb|250px|La Constitució espanyola de 1978 en Llengua Valenciana]] | |||
[[Archiu:Constespval.jpg|thumb|250px|Constitució espanyola de 1978 en Llengua Valenciana]] | |||
La Constitució Espanyola de 1978 fon publicada, ademés d'en castellà, en atres llengües vernàcules de l'Estat. Es va publicar en [[Normes del Puig]] a finals dels [[anys 70]]. | La Constitució Espanyola de 1978 fon publicada, ademés d'en castellà, en atres llengües vernàcules de l'Estat. Es va publicar en [[Normes del Puig]] a finals dels [[anys 70]]. | ||
| Llínea 64: | Llínea 62: | ||
== Els Furs, la Constitució valenciana == | == Els Furs, la Constitució valenciana == | ||
Els valencians varen tindre la seua pròpia "Constitució", fa ara més de 700 anys abans, que donà orige a un màxim esplendor en tots els àmbits (social, polític, cultural, econòmic i artístic). Els [[Furs del Regne de Valéncia]] o Furs de la Ciutat i Regne de Valéncia foren el conjunt de lleis que varen regir en tot el [[Regne de Valéncia]] des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]], fundador del regne, els va jurar i promulgar en unes Corts del Regne de Valéncia d'eixe mateix any, fins a [[1707]], en que foren abolits pel [[Decret de Nova Planta]], promulgat per [[Felip V]], degut a les conseqüències ocorregudes en la [[Batalla d'Almansa]]. | Els valencians varen tindre la seua pròpia "Constitució", fa ara més de 700 anys abans, que donà orige a un màxim esplendor en tots els àmbits (social, polític, cultural, econòmic i artístic). Els [[Furs del Regne de Valéncia]] o Furs de la Ciutat i Regne de Valéncia foren el conjunt de lleis que varen regir en tot el [[Regne de Valéncia]] des de l'any [[1261]], quan [[Jaume I]], fundador del regne, els va jurar i promulgar en unes Corts del Regne de Valéncia d'eixe mateix any, fins a [[1707]], en que foren abolits pel [[Decret de Nova Planta]], promulgat per [[Felip V]], degut a les conseqüències ocorregudes en la [[Batalla d'Almansa]]. | ||
== Vore també == | == Vore també == | ||
* [[Constitució]] | |||
* [[Artículs de la Constitució espanyola de 1978]] | |||
* [[Títul Preliminar de la Constitució espanyola de 1978]] | |||
* [[Furs del Regne de Valéncia]] | * [[Furs del Regne de Valéncia]] | ||
== | == Enllaços externs == | ||
* [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionCASTELLANO.pdf Constitución española de 1978 - BOE] | * [https://www.boe.es/legislacion/documentos/ConstitucionCASTELLANO.pdf Constitución española de 1978 - BOE] | ||
* [https://josueferrer.com/2014/12/06/constitucion/ ¿Sabías que la Constitución Española de 1978 se publicó en Normas de El Puig? - Josué Ferrer] | * [https://josueferrer.com/2014/12/06/constitucion/ ¿Sabías que la Constitución Española de 1978 se publicó en Normas de El Puig? - Josué Ferrer] | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978 La Constitució espanyola de 1978 en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Constituci%C3%B3n_espa%C3%B1ola_de_1978 La Constitució espanyola de 1978 en Wikipedia] | ||
[[Categoria:Societat]] | [[Categoria:Societat]] | ||
[[Categoria:Política]] | [[Categoria:Política]] | ||
[[Categoria:Dret]] | |||
[[Categoria:Dret constitucional]] | |||
[[Categoria:Constitució]] | |||