Diferència entre les revisions de "Joan Batiste Adsuara" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 24 edicions intermiges d'4 usuaris)

Llínea 1:

{{Biografia|

| nom = Joan Batiste Adsuara Ramos

| image =

| image = [[Archiu:Jbadsuara.jpg|200px]]

| peu =

| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]

Llínea 7:

| data_naix = [[1891]]

| lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

| data_mort = [[1973]]

| data_mort = [[17 de giner]] de [[1973]]

| lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]

}}

'''Joan Batiste Adsuara Ramos''', conegut com a Joan Adsuara, ([[Castelló]], [[1891]] - [[1973]]), fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

'''Joan Batiste Adsuara Ramos''', conegut com a Joan Adsuara, ([[Castelló]], [[1891]] - † [[17 de giner]] de [[1973]]), fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]].

== Biografia ==

Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el si d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.

Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el sí d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.

Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, ~~falta~~ jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va ~~trancòrrer~~ en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.

Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, faltà jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va transcòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.

Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de [[Madrit]], on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.

Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]], a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.

En l' any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.

En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de [[Julio Romero de Torres]], càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.

Adsuara fon un dels fundadors del [[Museu de Belles Arts de Castelló]].

== Estil artístic ==

[[Archiu:Eaduara.jpg|thumb|200px|Escultura de Joan Batiste Adsuara]]

Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.

Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.

Adsuara conseguiria convertir-se en un dels escultors de major èxit i proyecció del panorama escultòric espanyol de la primera mitat del [[sigle XX]]. Aixina, la seua etapa més lluenta coincidix en els últims anys de la [[Anys 1920|década dels vint]] i es prolongaria a lo llarc de la [[II República Espanyola]], moment en que conseguix una síntesis i depuració formal.

Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.

Ademés, fon junt en el valencià [[Carmelo Vicent Suria]] ([[1890]]-[[1957]]) i l'alcoyà [[José Pérez Pérez]] "Peresejo" ([[1887]]-[[1978]]), el precursor de la corrent renovadora de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', una corrent caracterisada per l'abandó de l'imperant burguesisme, aixina com del naturalisme en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.

Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i la [[Franquisme|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.

==Obra==

Encara en vida, l'artiste donà una bona part de la seua obra a la ciutat per a que foren patrimoni dels castellonencs.

== Obra ==

=== Monuments ===

Llínea 34:

Llínea 45:

* Monument a [[Francesc Tàrrega]]. [[1916]] [[Castelló]]

* Monument al pintor [[Francesc Ribalta|Ribalta]]. [[1926]]. [[Parc Ribalta]], Castelló

* Monument a la Reconquista. [[1943]] [[Vigo]]

* Decoració escultòrica de la Capella del Sant Espírit. [[1947]] [[Madrit]], per encàrrec del [[CSIC]].

* Monument a Vicente Manterola [[1949]] [[Sant Sebastià]]

* Monument a [[Perot de Granyana]]. [[1959]] Castelló

* Monument a [[Joan Batiste Cardona i Vives|Cardona Vives]]. [[1963]] Castelló

* Monument a [[Perot de Granyana]]. [[1959]] Castelló

* Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de [[Madrit]]

* Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit

* Monument a ~~la Reconquista~~. ~~1947~~ [[~~Vigo~~]]

* Monument a Francisco Aguirre. La Serena ([[Chile]])

* Monument a ~~Vicente Manterola [[1949]] [[Sant Sebastià]]~~

* Monument a la Pau, anys xixanta, plaça Maria Agustina de Castelló

* ~~Monument a Francisco Aguirre La Serena ([[Chile]])~~

* Panteó de la família Dàvalos, cementeri de Castelló.

=== Obres civils ===

Llínea 72:

Llínea 86:

* Verge del Carme. Museu Provincial Belles Arts de Castelló

* Monument al Sagrat Cor de Jesús en [[Bilbao]]

* Crist crucificat per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló

* Crist crucificat [[1941]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló

* Dolorosa [[1942]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló

== Reconeiximents ==

Llínea 82:

Llínea 97:

* [[1929]] Premi Nacional d'Escultura

* [[1947]] Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit

* [[1950]] Nomenament de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló de la Plana.

En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom.

== Bibliografia ==

* Gascó Sidro, Antonio José. ''Adsuara, el hombre y el artista'' (Castelló, 1977. Ediciones Armengot)

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara Wikipedia]

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara Joan Batiste Adsuara en Wikipedia]

* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/juan-bautista-adsuara-escultor-ribalta-tarrega-perot-otros_1261266.html Juan Bautista Adsuara, escultor de Ribalta, Tárrega, Perot y otros - Salvador Bellés - ''Mediterráneo'']

* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2023/01/17/63c6dbcd21efa0af368b458b.html El cincel de Adsuara cumple 50 años de silencio - ''El Mundo'']

[[Categoria:Biografies]]

Llínea 91:

Llínea 115:

[[Categoria:Escultors]]

[[Categoria:Escultors valencians]]

[[Categoria:Castelló de la Plana]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 {{Biografia|
 | nom = Joan Batiste Adsuara Ramos
-| image =
+| image = [[Archiu:Jbadsuara.jpg|200px]]
 | peu =
 | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
@@ Llínea 7: / Llínea 7: @@
 | data_naix = [[1891]]
 | lloc_naix = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
-| data_mort = [[1973]]
+| data_mort = [[17 de giner]] de [[1973]]
 | lloc_mort = [[Castelló]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]]
 }}
-'''Joan Batiste Adsuara Ramos''', conegut com a Joan Adsuara, ([[Castelló]], [[1891]] - [[1973]]), fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
+'''Joan Batiste Adsuara Ramos''', conegut com a Joan Adsuara, ([[Castelló]], [[1891]] - † [[17 de giner]] de [[1973]]), fon un escultor [[Comunitat Valenciana|valencià]].
 == Biografia ==
-Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el si d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.
+Va nàixer el [[31 de juliol]] de l'any 1893 en la ciutat de Castelló de la Plana, en la comarca de la [[Plana Alta]], en el sí d'una família de senzills comerciants en pocs recursos econòmics i sense cap tipo de precedents artístics.
-Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, falta jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va trancòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.
+Joan Batiste Adsuara tingué dos germans, Emilio, el major dels germans, faltà jove i fon pintor; Joan vixqué fins a giner de l'any [[1973]] i se dedicà per complet a l'escultura, la seua vida va transcòrrer en [[Madrit]]. Els periodos vacacionals els passà junt als seus germans en la població de [[Benassal]], un poble de la serra castellonenca.
-Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de [[Madrit]], on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.
+Conseguix una beca per a anar-se a estudiar a la [[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Fernando|Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]], a on va treballar en un lloc de modelació en un taller de medalles commemoratives i més tart en els tallers Granda que es dedicaven a l'imagineria fins a l'any [[1920]] en que pot montar taller propi, puix ya a partir d'esta data el seu èxit va en aument i té encàrrecs de retrats i de monuments.
-En l' any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de Julio Romero de Torres, càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.
+En l'any [[1932]] conseguix la càtedra de Dibuix de robages i del natural de l'Escola de Belles Arts de San Fernando, per a cobrir la vacant de [[Julio Romero de Torres]], càrrec que no abandona fins a la seua jubilació en [[1961]]. Va ser director de l'Escola des de [[1958]] fins a [[1963]] que presenta la seua renúncia. A partir d'ací, sobretot per problemes de salut, va treballant cada volta menys; la seua última exposició és la d'Artistes Socis d'Honor del Círcul de Belles Arts de Madrit en l'any [[1971]]. Dos anys més tart es trasllada a Castelló a on mor el [[17 de giner]] de 1973.
+Adsuara fon un dels fundadors del [[Museu de Belles Arts de Castelló]].
+== Estil artístic ==
+[[Archiu:Eaduara.jpg|thumb|200px|Escultura de Joan Batiste Adsuara]]
 Molt influït per l'escultor Victorio Macho, de gran expressivitat, la seua escultura presenta una preocupació per formes i volums. En les seues imàgens religioses s'acosta més a l'escultura castellana, mentres que en les seues figures femenines i les seues maternitats, són fresques i en uns plans plens de gràcia. Les seues obres de [[fusta]] tallada són exquisites.
-Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.
+Adsuara conseguiria convertir-se en un dels escultors de major èxit i proyecció del panorama escultòric espanyol de la primera mitat del [[sigle XX]]. Aixina, la seua etapa més lluenta coincidix en els últims anys de la [[Anys 1920|década dels vint]] i es prolongaria a lo llarc de la [[II República Espanyola]], moment en que conseguix una síntesis i depuració formal.
+Adsuara fon un home de caràcter sério i taciturn, en una gran timidea, lo que l'impedí conseguir grans èxits i màximes condecoracions en concursos nacionals d'art.
+Ademés, fon junt en el valencià [[Carmelo Vicent Suria]] ([[1890]]-[[1957]]) i l'alcoyà [[José Pérez Pérez]] "Peresejo" ([[1887]]-[[1978]]), el precursor de la corrent renovadora de l'escultura espanyola, la denominada renovació 'post-Benlliure', una corrent caracterisada per l'abandó de l'imperant burguesisme, aixina com del naturalisme en benefici de la recuperació dels valors purament escultòrics de la forma, el volum i la massa.
 Els seus huitantados anys de vida feren que l'escultor participara en moments i dates històriques importants: [[sigle XX|el canvi de sigle]], la [[II República Espanyola|segona República]], la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] i la [[Franquisme|dictadura franquista]]. Lo que influirà de manera esencial en l'ambient artístic en el que desenrollarà la seua vida i obra. Degut a la seua afició artística i simpatia republicana a partir de l'any [[1936]] i durant la Guerra Civil, fon membre de la Junta per a la conservació de les obres artístiques, residint en Castelló.
-==Obra==
+Encara en vida, l'artiste donà una bona part de la seua obra a la ciutat per a que foren patrimoni dels castellonencs.
+== Obra ==
 === Monuments ===
@@ Llínea 34: / Llínea 45: @@
 * Monument a [[Francesc Tàrrega]]. [[1916]] [[Castelló]]
 * Monument al pintor [[Francesc Ribalta|Ribalta]]. [[1926]]. [[Parc Ribalta]], Castelló
+* Monument a la Reconquista. [[1943]] [[Vigo]]
+* Decoració escultòrica de la Capella del Sant Espírit. [[1947]] [[Madrit]], per encàrrec del [[CSIC]].
+* Monument a Vicente Manterola [[1949]] [[Sant Sebastià]]
+* Monument a [[Perot de Granyana]]. [[1959]] Castelló
 * Monument a [[Joan Batiste Cardona i Vives|Cardona Vives]]. [[1963]] Castelló
-* Monument a [[Perot de Granyana]]. [[1959]] Castelló
 * Alegoria de les Arts i la Ciència en la frontera del Ministeri d'Educació de [[Madrit]]
 * Relleus de l'edifici del Banc de Viscaya en Madrit
-* Monument a la Reconquista. 1947 [[Vigo]]
+* Monument a Francisco Aguirre. La Serena ([[Chile]])
-* Monument a Vicente Manterola [[1949]] [[Sant Sebastià]]
+* Monument a la Pau, anys xixanta, plaça Maria Agustina de Castelló
-* Monument a Francisco Aguirre La Serena ([[Chile]])
+* Panteó de la família Dàvalos, cementeri de Castelló.
 === Obres civils ===
@@ Llínea 72: / Llínea 86: @@
 * Verge del Carme. Museu Provincial Belles Arts de Castelló
 * Monument al Sagrat Cor de Jesús en [[Bilbao]]
-* Crist crucificat per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
+* Crist crucificat [[1941]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
+* Dolorosa [[1942]], per a la Confraria de la Puríssima Sanc de Jesús de Castelló
 == Reconeiximents ==
@@ Llínea 82: / Llínea 97: @@
 * [[1929]] Premi Nacional d'Escultura
 * [[1947]] Acadèmic de la Real Acadèmia de San Fernando de Madrit
+* [[1950]] Nomenament de Fill Predilecte de la ciutat de Castelló de la Plana.
+En la ciutat de Castelló n'hi ha una plaça en el seu nom.
+== Bibliografia ==
+* Gascó Sidro, Antonio José. ''Adsuara, el hombre y el artista'' (Castelló, 1977. Ediciones Armengot)
 == Enllaços externs ==
-* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara Wikipedia]
+* [https://es.wikipedia.org/wiki/Juan_Adsuara Joan Batiste Adsuara en Wikipedia]
+* [https://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/castellon/juan-bautista-adsuara-escultor-ribalta-tarrega-perot-otros_1261266.html Juan Bautista Adsuara, escultor de Ribalta, Tárrega, Perot y otros - Salvador Bellés - ''Mediterráneo'']
+* [https://www.elmundo.es/comunidad-valenciana/castellon/2023/01/17/63c6dbcd21efa0af368b458b.html El cincel de Adsuara cumple 50 años de silencio - ''El Mundo'']
 [[Categoria:Biografies]]
@@ Llínea 91: / Llínea 115: @@
 [[Categoria:Escultors]]
 [[Categoria:Escultors valencians]]
+[[Categoria:Castelló de la Plana]]