Diferència entre les revisions de "Oroneta"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 12 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
L''''oroneta''' (Del llatí ''hirundĭtta'', dim. de ''hirŭndo'', mat. sign.), també se diu '''oronella''' o '''orandella''', en castellà ''golondrina'', és un [[Ocell|aucell]] de diferents espècies del gènero Hirundo, i principalment la Hirundo rustica, de plomage negre en el ventre blanc. És una au migratòria, ve de l'[[Àfrica]] en [[primavera]] i se'n va quan acaba l'[[estiu]]. Fa els nius de fanc en els ràfols de les teulades.
+
[[File:Barn Swallow (Hirundo rustica) (10).jpg|thumb|250px|Oronetes]]
  
Es tracta d'un au menuda.​ El mascle adult de la subespècie nominal (H. rustica) medix entre 14,6 i 19,9 cm. de llongitut, incloent els 2 a 7 cm. de les allargades plomes externes de la coa. Té una envergadura d'entre 32 i 34,5 cm. i sol pesar entre 16 i 22 g. La seua part superior és blava metàlica i el seu front, barbeta i gola, rojosos. Una grossa franja blava obscura separa la gola del pit i abdomen blanquinosos. Les plomes externes de la coa són allargades, lo que li brinda el distintiu aspecte profundament aforquellat de les oronetes.  
+
L''''oroneta''' (del [[llatí]] ''hirundĭtta'', dim. de ''hirŭndo'', mat. sign.), també se diu '''oronella''' o '''orandella''', en [[castellà]] ''golondrina'', és un [[Au|aucell]] de diferents espècies del [[gènero (biología)|gènero]] ''Hirundo'', i principalment la ''Hirundo rustica'', de plomage [[negre]] en el ventre [[blanc]]. És una au migratòria, ve d'[[Àfrica]] en [[primavera]] i se'n va quan acaba l'[[estiu]]. Fa els nius de [[fanc]] en els ràfols de les teulades.
 +
 
 +
Es tracta d'un au chicoteta.​ El mascle adult de la subespècie nominal (H. rustica) medix entre 14,6 i 19,9 cm. de llongitut, incloent els 2 a 7 cm. de les allargades plomes externes de la coa. Té una envergadura d'entre 32 i 34,5 cm. i sol pesar entre 16 i 22 g. La seua part superior és blava metàlica i el seu front, barbeta i gola, rojosos. Una grossa franja blava obscura separa la gola del [[pit]] i abdomen blanquinosos. Les plomes externes de la coa són allargades, lo que li brinda el distintiu aspecte profundament aforquellat de les oronetes.  
  
 
== Nius ==
 
== Nius ==
 +
[[File:Hirundo rustica (19871924581).jpg|thumb|200px|Niu típic de les oronetes]]
 +
 +
L'oroneta comuna és un au de camp obert que normalment utilisa estructures construïdes pel ser humà per a reproduir-se i que, en conseqüència, s'ha disseminat en l'expansió humana.
  
L'oroneta comuna és un au de camp obert que normalment utilisa estructures construïdes pel ser humà per a reproduir-se i que, en conseqüència, s'ha disseminat en l'expansió humana. Construïx nius en forma de tassa,​ en boletes de fanc en graners i construccions similars, i s'alimenta d'insectes que atrapa en vol.
+
Construïx nius en forma de tassa,​ en boletes de fanc en graners i construccions similars, i s'alimenta d'insectes que atrapa en vol.
  
 
== Alimentació ==
 
== Alimentació ==
Llínea 14: Llínea 19:
  
 
Existixen sis subespècies d'oroneta comuna, que es reproduïxen a lo llarc de l'hemisferi nort. Quatre d'elles són fortament migratòries i els seus quarters d'hivernada cobrixen gran part de l'hemisferi sur, aplegant a [[Argentina]] central, [[Suràfrica]] i el nort d'[[Austràlia]].​ La seua vasta àrea de distribució i enorme població impliquen que l'espècie es troba fòra de perill d'extinció,​ encara que puga haver afluixons poblacionals locals per amenaces específiques.
 
Existixen sis subespècies d'oroneta comuna, que es reproduïxen a lo llarc de l'hemisferi nort. Quatre d'elles són fortament migratòries i els seus quarters d'hivernada cobrixen gran part de l'hemisferi sur, aplegant a [[Argentina]] central, [[Suràfrica]] i el nort d'[[Austràlia]].​ La seua vasta àrea de distribució i enorme població impliquen que l'espècie es troba fòra de perill d'extinció,​ encara que puga haver afluixons poblacionals locals per amenaces específiques.
 +
 +
== Vore també ==
 +
 +
* [[Falzia]]
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{commonscat|Hirundo rustica}}
 +
{{wikispecies|Hirundo rustica}}
 +
{{DGLV|Oroneta}}
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hirundo_rustica Oroneta en Wikipedia]
  
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Hirundo_rustica Oroneta en Wikipedia]
+
 
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/entries/search?t=Oroneta Oroneta - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV)]
+
[[Categoria:Biologia]]
 +
[[Categoria:Animals]]
 +
[[Categoria:Vertebrats]]
 +
[[Categoria:Aus]]
 +
[[Categoria:Aus migratòries]]
 +
[[Categoria:Aus d'Europa]]
 +
[[Categoria:Aus de la Comunitat Valenciana]]

Última revisió del 08:33 12 jul 2023

Oronetes

L'oroneta (del llatí hirundĭtta, dim. de hirŭndo, mat. sign.), també se diu oronella o orandella, en castellà golondrina, és un aucell de diferents espècies del gènero Hirundo, i principalment la Hirundo rustica, de plomage negre en el ventre blanc. És una au migratòria, ve d'Àfrica en primavera i se'n va quan acaba l'estiu. Fa els nius de fanc en els ràfols de les teulades.

Es tracta d'un au chicoteta.​ El mascle adult de la subespècie nominal (H. rustica) medix entre 14,6 i 19,9 cm. de llongitut, incloent els 2 a 7 cm. de les allargades plomes externes de la coa. Té una envergadura d'entre 32 i 34,5 cm. i sol pesar entre 16 i 22 g. La seua part superior és blava metàlica i el seu front, barbeta i gola, rojosos. Una grossa franja blava obscura separa la gola del pit i abdomen blanquinosos. Les plomes externes de la coa són allargades, lo que li brinda el distintiu aspecte profundament aforquellat de les oronetes.

Nius[editar | editar còdic]

Niu típic de les oronetes

L'oroneta comuna és un au de camp obert que normalment utilisa estructures construïdes pel ser humà per a reproduir-se i que, en conseqüència, s'ha disseminat en l'expansió humana.

Construïx nius en forma de tassa,​ en boletes de fanc en graners i construccions similars, i s'alimenta d'insectes que atrapa en vol.

Alimentació[editar | editar còdic]

La seua alimentació insectívora contribuïx a la tolerància dels humans cap ad esta espècie; en el passat esta acceptació es va vore reforçada per superstició respecte de l'au i el seu niu. Existixen freqüents referències culturals a l'oroneta comuna en escrits lliteraris tant per la seua proximitat en el ser humà com per la seua migració anual. Solen volar en conjunts.

Espècies[editar | editar còdic]

Existixen sis subespècies d'oroneta comuna, que es reproduïxen a lo llarc de l'hemisferi nort. Quatre d'elles són fortament migratòries i els seus quarters d'hivernada cobrixen gran part de l'hemisferi sur, aplegant a Argentina central, Suràfrica i el nort d'Austràlia.​ La seua vasta àrea de distribució i enorme població impliquen que l'espècie es troba fòra de perill d'extinció,​ encara que puga haver afluixons poblacionals locals per amenaces específiques.

Vore també[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons