Diferència entre les revisions de "Aigua"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
Text reemplaça - 'File:' a 'Archiu:' |
||
| (No es mostren 19 edicions intermiges d'7 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[ | [[Archiu:The Earth seen from Apollo 17.jpg|300px|thumb|right|[[Hidrosfera|L'hidrosfera]] és el conjunt d'aigües del nostre [[planeta]], que permetix la vida en ell]] | ||
L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós. | L' '''aigua''' (del [[Llatí|llatí]] ''aqua'') és el compost format per dos àtoms de [[hidrògen]] i u d'[[oxigen]] (H2O). El terme aigua s'aplica en el llenguage corrent únicament a l'estat líquit d'este compost, mentres que s'assigna el terme gèl al seu estat sòlit i el terme vapor d'aigua al seu estat gaseós. | ||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Aigua en la Terra == | == Aigua en la Terra == | ||
=== Orige de l'aigua === | === Orige de l'aigua === | ||
[[ | [[Archiu:School water - geograph.org.uk - 2036005.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Font]] d'aigua</center>]] | ||
Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys. | Els científics pensen que els constituents químics del aigua (oxígen i hidrògen) deuen haver existit en el núvol primitiu que donà orige al nostre [[Sistema Solar]], fa vora 4.500 millons d'anys. | ||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
=== Cicle d'aigua === | === Cicle d'aigua === | ||
[[ | [[Archiu:Sunlight and stormy sky over the mountains and paddy fields in Vang Vieng, Laos.jpg|thumb|right|300px|<center>[[Núvol|Núvols]]</center>]] | ||
L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua. | L'aigua pren diferents formes en la Terra: vapor i núvols en el cel, ones i tèmpans de gèl flotant en la mar, glaciars en les montanyes, aqüífers en la terra, per nomenar alguns. A través de l'evaporació, precipitació i condensació l'aigua es troba en continu moviment, fluint d'una forma a una atra en lo que es dit el cicle del aigua. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
=== Aigua dura === | === Aigua dura === | ||
[[ | [[Archiu:La fuente ornamental del parque Juan Carlos I será limpiada y reparada 01.jpg |300px|thumb|right|<center>Aigua utilisada en una [[font]] ornamental</center>]] | ||
Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com | [[Archiu:La Fuente de los Baños de Montanejos.jpg|thumb|300px|Fuente de los Baños, Montanejos]] | ||
Existix el tipo d'aigua nomenada aigua dura, la qual alberga minerals, com són majors cantitats de carbonats de [[calci]] i [[magnesi]] i sulfats principalment, de [[sulfur]], [[sofre]] i [[ferro]], que porta en sí un tant de l'òxit rogenc, més encara és ben empleada en l'us quotidià, incluint el consum, encara que no tinga la nitidea de l'aigua purificada; per consiguient, l'aigua dura, depenent dels nivells de minerals, té sabor i pot ser llaugerament térbola. | |||
També se deu a la presència de sals càlciques i magnèsiques de les quals la seua presència (durea temporal) sol produir depòsits de sarro en les teteres i atres | També se deu a la presència de sals càlciques i magnèsiques de les quals la seua presència (durea temporal) sol produir depòsits de sarro en les teteres i atres superfícies en contacte en l'aigua dura. | ||
Per a "millorar" les seues calitats i fer de l'aigua dura, aigua que no embrute en òxit o en sarro s'utilisen amolladors d'intercanvi iònic, amolladors de resina regenerable en sal (amollador) en aparats especialments dissenyats per al procés d'amollament. | Per a "millorar" les seues calitats i fer de l'aigua dura, aigua que no embrute en òxit o en sarro s'utilisen amolladors d'intercanvi iònic, amolladors de resina regenerable en sal (amollador) en aparats especialments dissenyats per al procés d'amollament. | ||
| Llínea 53: | Llínea 54: | ||
== Vore També == | == Vore També == | ||
*[[Aigua carbonatada]] | * [[Aigua carbonatada]] | ||
*[[Aigua de mar]] | * [[Aigua de mar]] | ||
*[[Aigua oxigenada]] | * [[Aigua oxigenada]] | ||
*[[Aigües agresives al formigó]] | * [[Aigües agresives al formigó]] | ||
*[[Calitat de l'aigua]] | * [[Calitat de l'aigua]] | ||
*[[Cos d'aigua]] | * [[Cos d'aigua]] | ||
*[[Desertisació]] | * [[Desertisació]] | ||
*[[Durea de l'aigua]] | * [[Durea de l'aigua]] | ||
*[[Gèl]] | * [[Gèl]] | ||
*[[Inundació]] | * [[Inundació]] | ||
*[[Vapor]] | * [[Vapor]] | ||
== Enllaços | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|Water}} | |||
{{ | {{DGLV|Aigua}} | ||
[[Categoria:Química]] | [[Categoria:Química]] | ||
[[Categoria:Begudes]] | [[Categoria:Begudes]] | ||
[[Categoria:Aigua]] | [[Categoria:Aigua]] | ||