Diferència entre les revisions de "Creu de terme"

Sense resum d'edició
Sense resum d'edició
 
(No es mostren 17 edicions intermiges d'4 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Pairon Puente de Piedra Zaragoza 4.jpg|thumb|250px|Creu del Pont de pedra, en [[Saragossa]]]]
[[File:Pairon Puente de Piedra Zaragoza 4.jpg|thumb|250px|Creu del Pont de pedra, en [[Saragossa]].]]
 
Una '''Creu de terme''' o '''Peiró''' (del [[llatí]] ''petrōne'', derivat de ''pĕtra'', pedra. Per via de l'[[occità]] ''peira'', del qual peiró és un diminutiu) és una pedra o pilar sobre la que es posa una capella, una creu o l'image d'un sant en camins rurals o de montanya. Per extensió se li denomina Creu de terme; creu que, posada damunt d'un peu de pedra, senyala l'inici d'un terme municipal.
Una '''Creu de terme''' (''Cruz de término'', en [[castellà]]) o '''Peiró''' (del [[llatí]] ''petrōne'', derivat de ''pĕtra'', pedra. Per via de l'[[occità]] ''peira'', del qual peiró és un diminutiu) és una pedra o pilar sobre la que es posa una capella, una creu o l'image d'un sant en camins rurals o de montanya. Per extensió se li denomina Creu de terme; creu que, posada damunt d'un peu de pedra, senyala l'inici d'un terme municipal.


La Creu de terme o Peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monasteris o a la vora dels camins. Acostuma a estar decorada en temes de la [[Crucifixió]] o [[Heràldica|heràldics]] i s'alça sobre un pedestal o base poligonal en escalons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Pero totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant en els pobles de generació en generació.   
La Creu de terme o Peiró és una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monasteris o a la vora dels camins. Acostuma a estar decorada en temes de la [[Crucifixió]] o [[Heràldica|heràldics]] i s'alça sobre un pedestal o base poligonal en escalons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; més o menys treballades, més o menys altes, etc. Pero totes elles estan plenes de simbolisme, d'història i cultura que s'ha anat conservant en els pobles de generació en generació.   


El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]](RACV) també comenta que '''Peiró''' o '''Peirona''' és també un  nom propi d'home i dòna.
El [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] de la [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]] (RACV) també especifica que '''Peiró''' o '''Peirona''' és també un  nom propi d'home i dòna.


== Història ==
== Història ==


Se tenen notícies documentals que estes creus daten de principis del [[sigle XI]]. No se coneix l'orige d'estes creus pero sí el seu significat, ya que delimitaven els termens de les poblacions. Situades al costat d'un camí per a donar la benvinguda o despedida dels viagers que passaven per la població.
Se tenen notícies documentals que estes creus daten de principis del [[sigle XI]]. No se coneix l'orige d'estes creus pero sí el seu significat, ya que delimitaven els térmens de les poblacions. Situades al costat d'un camí per a donar la benvinguda o despedida dels viagers que passaven per la població.


Fon antiga costum en el [[Regne d'Aragó]] elevar creus en commemoració de dates o acontenyiments, o com a simples testimonis de pietat cristiana, generalment junt als camins per a fomentar la pietat dels viajants, i a voltes front a monasteris i ermites. I és que no satisfets els cristians de la [[Reconquista]] en elevar temples, ermites i cenobis, erigiren estos peirons en camins, fitades, promontoris, calvaris i per qualsevol lloc. En principi varen ser senzills monuments i varen acabar per ser verdaderes obres d'art gòtic i renaixentiste que varen immortalisar els noms de mestres pedrapiquers.  
Fon antiga costum en el [[Regne d'Aragó]] elevar creus en commemoració de dates o acontenyiments, o com a simples testimonis de pietat cristiana, generalment junt als camins per a fomentar la pietat dels viajants, i a voltes front a monasteris i ermites. I és que no satisfets els cristians de la [[Reconquista]] en elevar temples, ermites i cenobis, erigiren estos peirons en camins, fitades, promontoris, calvaris i per qualsevol lloc. En principi varen ser senzills monuments i varen acabar per ser verdaderes obres d'art gòtic i renaixentiste que varen immortalisar els noms de mestres pedrapiquers.  
Llínea 24: Llínea 23:


== Creu del Bartolo ==
== Creu del Bartolo ==
{{AP|Creu del Bartolo}}
És una de les creus més grans d'Espanya (la Creu del Bartolo, està en el cim del Bartolo del [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], elevada a 780 m d'altura per la pietat castellonenca, en commemoració del començ del [[sigle XX]].
== Cites ==


La creu més gran d'Espanya (la Creu del Bartolo) està en el cim del [[Desert de les Palmes]], en el terme de [[Benicàssim]], elevada a 780 m d'altura per la pietat castellonenca, en commemoració del començ del [[sigle XX]].
{{Cita|''El haber estado realizando mi labor docente por tierras aragonesas durante bastantes años, por una parte, y por otra la lectura actualmente de algunos libros y revistas de fiestas de los pueblos del Maestrazgo me llevan a las siguientes informaciones: 1) Leemos: 'els peirons' son un símbolo del Maestrazgo. Hay documentos en los que se puede leer 'per a fer un peyro en el cami'. 'Peyrons' es el nombre que se dió en el histórico Maestrazgo a 'les creus de terme'. 'Peyra' en aragonés es 'piedra' y es palabra que ya la encontramos en 'els Establiments' de Jaca, de 1100, confirmados posteriormente por Jaime I. 'Peyrons' todavía hoy es 'pilar de piedra colocado a orillas de caminos con alguna imágen sagrada', en aragonés'.''|''Antes y después de la conquista de Valencia'' (Valéncia, 1991), per [[Francisco Lliso Genovés]]}}


== Galeria fotogràfica ==
== Galeria fotogràfica ==
<center>
<center>
<gallery>
<gallery>
File:Pairón en Cubillejo.JPG
File:Pairón en Cubillejo.JPG|Peiró en [[Cubillejo]], ([[Província de Guadalajara|Guadalajara]])
File:Calamocha - El Peirón.jpg
File:Calamocha - El Peirón.jpg|Peiró en [[Calamocha]], ([[Província de Terol|Terol]])
File:Peirón de las Almas, Codos, Zaragoza, España, 2015-09-29, JD 04.jpg
File:Peirón de las Almas, Codos, Zaragoza, España, 2015-09-29, JD 04.jpg|Peiró en [[Codos]], ([[Província de Saragossa|Saragossa]])
File:Tornos (Teruel) 02.JPG
File:Tornos (Teruel) 02.JPG|Peiró en [[Lechago]], (Terol)
File:Torre los Negros 09.JPG
File:Torre los Negros 09.JPG|Peiró en [[Torre Los Negros]], (Terol)
File:Pairon Puente de Piedra Zaragoza 3.jpg
File:Pairon Puente de Piedra Zaragoza 3.jpg|Peiró en [[Saragossa]]
File:Torrubia, Guadalajara, España, 2016-01-05, DD 11.JPG
File:Torrubia, Guadalajara, España, 2016-01-05, DD 11.JPG|Peiró en [[Torrubia]], (Guadalajara)
File:Creu terme Horta.jpg
File:Creu terme Horta.jpg|Peiró de Terme d'horta
File:Peiron_de_Santa_Eulalia_1.jpg
File:Peiron_de_Santa_Eulalia_1.jpg|Peiró en [[Santa Eulalia del Campo]], (Terol)
File:Shillito Cross.jpg
File:Shillito Cross.jpg|Peiró en [[Derbyshire]], ([[Anglaterra]])
</gallery>
</gallery>
</center>
</center>
 
== Referències ==
* Herranz Cortijo, Pilar (14 de julio de 2008). «Los pairones molineses». En UNED, ed. Sin Distancia
* Ribot, Pere. El Montseny. Destino, 1975, p. 256 -258
== Enllaços externs ==
== Enllaços externs ==
 
{{commonscat|Wayside crosses}}
* [https://diccionari.llenguavalenciana.com/general/consulta/Peir%C3%B3 Peiró - [[Diccionari General de la Llengua Valenciana]] - [[Real Acadèmia de Cultura Valenciana]](RACV)]
{{Commonscat|Pillories in Spain|Peirons}}
{{DGLV|Peiró}}
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cruz_de_t%C3%A9rmino Creu de terme en Wikipedia]
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Cruz_de_t%C3%A9rmino Creu de terme en Wikipedia]