Diferència entre les revisions de "Zen" - L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià

(No es mostren 2 edicions intermiges d'2 usuaris)

Llínea 1:

[[Archiu:BodhidharmaYoshitoshi1887.jpg|200px|right|thumb|[[Bodhidharma]] meditant. Xilografia impresa per [[Yoshitoshi]], [[1887]].]]

El '''zen''' o '''budisme zen''' (''chán'' en chinenc) és una escola de [[budisme mahayana]] que es va originar en [[China]] durant la [[dinastia Tang]]. El budisme chán es va convertir en vàries atres escoles, incloses moltes escoles zen japoneses, a les que a voltes es referix el terme «zen».

El '''zen''' o '''budisme zen''' (''chán'' en [[chinenc]]) és una escola de [[budisme mahayana]] que es va originar en [[China]] durant la [[dinastia Tang]]. El budisme chán es va convertir en vàries atres escoles, incloses moltes escoles zen japoneses, a les que a voltes es referix el terme «zen».

La paraula «zen» és l'abreujament de zenna, que és la pronunciació japonesa de la paraula chinenca 禪那 (chánnà), que a la seua volta prové de la paraula sánscrita dhyāna, que significa ‘[[meditació]]’. Cal destacar que el mestre japonés Daisetsu Teitaro Suzuki iguala el dhyāna en el zazen (en chinenc 坐禅 zuòchán, ‘meditació assentat’).

Llínea 6:

El zen emfatisa la rigorosa pràctica de la meditació assentada (zazen), la comprensió de la naturalea de la ment (見性, Ch. jiànxìng, Jp. kenshō, "percebre la verdadera naturalea"), i l'expressió personal d'esta visió en la vida diària, especialment en benefici dels demés. Com a tal, desestima el mer coneiximent intelectual i favorix la comprensió directa (prajñā) a través de la pràctica espiritual i l'interacció en un mestre consumat.

Les ensenyances del Zen inclouen vàries fonts de pensament Mahayana, especialment Yogachara, Tathāgatagarbha, el Laṅkāvatāra Sūtra, l'ideal del bodhisattva i l'ensenyança Huayan de la interpenetrasió. La lliteratura de Prajñāpāramitā, aixina com el pensament Madhyamaka, també han influït en l'estil apofàtic i a voltes iconoclasta de la retòrica zen.

Les ensenyances del Zen inclouen vàries fonts de pensament Mahayana, especialment Yogachara, Tathāgatagarbha, el Laṅkāvatāra Sūtra, l'ideal del bodhisattva i l'ensenyança Huayan de l'interpenetrasió. La lliteratura de Prajñāpāramitā, aixina com el pensament Madhyamaka, també han influït en l'estil apofàtic i a voltes iconoclasta de la retòrica zen.

[[Categoria:Zen]]

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 [[Archiu:BodhidharmaYoshitoshi1887.jpg|200px|right|thumb|[[Bodhidharma]] meditant. Xilografia impresa per [[Yoshitoshi]], [[1887]].]]
-El '''zen''' o '''budisme zen''' (''chán'' en chinenc) és una escola de [[budisme mahayana]] que es va originar en [[China]] durant la [[dinastia Tang]]. El budisme chán es va convertir en vàries atres escoles, incloses moltes escoles zen japoneses, a les que a voltes es referix el terme «zen».
+El '''zen''' o '''budisme zen''' (''chán'' en [[chinenc]]) és una escola de [[budisme mahayana]] que es va originar en [[China]] durant la [[dinastia Tang]]. El budisme chán es va convertir en vàries atres escoles, incloses moltes escoles zen japoneses, a les que a voltes es referix el terme «zen».
 La paraula «zen» és l'abreujament de zenna, que és la pronunciació japonesa de la paraula chinenca 禪那 (chánnà), que a la seua volta prové de la paraula sánscrita dhyāna, que significa ‘[[meditació]]’. Cal destacar que el mestre japonés Daisetsu Teitaro Suzuki iguala el dhyāna en el zazen (en chinenc 坐禅 zuòchán, ‘meditació assentat’).
@@ Llínea 6: / Llínea 6: @@
 El zen emfatisa la rigorosa pràctica de la meditació assentada (zazen), la comprensió de la naturalea de la ment (見 性, Ch. jiànxìng, Jp. kenshō, "percebre la verdadera naturalea"), i l'expressió personal d'esta visió en la vida diària, especialment en benefici dels demés. Com a tal, desestima el mer coneiximent intelectual i favorix la comprensió directa (prajñā) a través de la pràctica espiritual i l'interacció en un mestre consumat.
-Les ensenyances del Zen inclouen vàries fonts de pensament Mahayana, especialment Yogachara, Tathāgatagarbha, el Laṅkāvatāra Sūtra, l'ideal del bodhisattva i l'ensenyança Huayan de la interpenetrasió. La lliteratura de Prajñāpāramitā, aixina com el pensament Madhyamaka, també han influït en l'estil apofàtic i a voltes iconoclasta de la retòrica zen.
+Les ensenyances del Zen inclouen vàries fonts de pensament Mahayana, especialment Yogachara, Tathāgatagarbha, el Laṅkāvatāra Sūtra, l'ideal del bodhisattva i l'ensenyança Huayan de l'interpenetrasió. La lliteratura de Prajñāpāramitā, aixina com el pensament Madhyamaka, també han influït en l'estil apofàtic i a voltes iconoclasta de la retòrica zen.
 [[Categoria:Zen]]