Diferència entre les revisions de "Antonio Pascual Abad"

'''Antonio Pascual Abad''' ([[Alcoy]], [[17 de novembre]] de [[1809]] - † [[Valéncia]], [[29 de juny]] de [[1882]]) fon un litógraf i gravador [[Valencians|valencià]] del [[sigle XIX]].

Antonio Pascual fon discípul de l'[[Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles|Acadèmia de Sant Carles de Valéncia]], a on va estudiar dibuix i gravat. Quan la reina María Cristina va declarar lliure la professió de la litografia, es va traslladar a la seua Alcoy natal, a on va ser el primer espanyol en treballar el boix, el pany blanc i la plancha. En l'any [[1833]] obrí un taller litogràfic en Alcoy. Intentà instalar una fàbrica de paper de fumar, pero va fracassar, per lo que en [[1839]] es va establir en la ciutat de Valéncia en el carrer de Sant Vicent. Contragué matrimoni en Sinforosa Francés.  

Les seues estampes religioses són numeroses. Realisà les làmines de l'Antic i Nou Testament impreses per Manuel Cervera en l'any [[1841]], aixina com una edició de Guzmán de Alfarache (1843-1846). També les de l'àlbum dedicat a la reina María Cristina en [[1884]] per la Joventut Valenciana, entre atres.  

Fon membre de la Societat Econòmica d'Amics del País. En les exposicions regionals dels anys [[1845]] i [[1851]] fon premiat pels seus alvanços en la litografia i en la fabricació de teles per a [[Palmito|palmitos]]. Va expondre en l'exposició universal de [[Londres]] de [[1851]] coneguda com la Gran Exposició. Va presentar un proyecte d'impressió i edició d'un pla de la ciutat de Valéncia, lo que li va valdre ser nomenat litògraf de l'Ajuntament de Valéncia ([[1860]]).

 

Atres obres seues són ''La psiquis'' ([[1840]]) i la ''Galeria pintoresca'' ([[1847]]). També es coneixen algunes litografies de sants i vérgens.