Diferència entre les revisions de "Marcelino Olaechea i Loizaga"

Pàgina nova, en el contingut: « '''Marcelino Olaechea Loizaga''' (Barakaldo, 9 de giner de 1888 - Valéncia, 21 d'octubre de 1972) va ser un religiós salesià basc. V…»
 
Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[File:Arzobispo Marcelino Olaechea (cropped).jpg|thumb|250px|Marcelino Olaechea en els [[anys 1950]]]]
'''Marcelino Olaechea Loizaga''' ([[Barakaldo]], [[9 de giner]] de [[1888]] - [[Valéncia]], [[21 d'octubre]] de [[1972]]) va ser un religiós salesià basc. Va ser bisbe de [[Pamplona]] durant la [[Guerra Civil]] i la postguerra ([[1935]]-[[1946]]) i més tart [[arquebisbe de Valéncia]] fins al seu retir en l'any [[1966]].
'''Marcelino Olaechea Loizaga''' ([[Barakaldo]], [[9 de giner]] de [[1888]] - [[Valéncia]], [[21 d'octubre]] de [[1972]]) va ser un religiós salesià basc. Va ser bisbe de [[Pamplona]] durant la [[Guerra Civil]] i la postguerra ([[1935]]-[[1946]]) i més tart [[arquebisbe de Valéncia]] fins al seu retir en l'any [[1966]].


== Biografia ==
== Biografia ==
Llínea 15: Llínea 15:
No obstant això, poc més tart va mostrar la seua adhesió a les forces polítiques dretanes que s'oponien a la [[República]].  
No obstant això, poc més tart va mostrar la seua adhesió a les forces polítiques dretanes que s'oponien a la [[República]].  


Despuix del cop d'estat del [[18 de juliol]] de [[1936]], va evitar al principi les mostres d'adhesió als alçats.  
Despuix del colp d'estat del [[18 de juliol]] de [[1936]], va evitar al principi les mostres d'adhesió als alçats.  


Als carlistes i als militars insurgents els irritava l'actitud del bisbe de Pamplona, que va deplorar l'esclat de la guerra i es va negar a beneir incondicionalment a les tropes.  
Als carlistes i als militars insurgents els irritava l'actitud del bisbe de Pamplona, que va deplorar l'esclat de la guerra i es va negar a beneir incondicionalment a les tropes.  
Llínea 23: Llínea 23:
El pontificat d'Olaechea en Valéncia es va caracterisar per grans manifestacions i concentracions: processó de la [[Verge dels Desamparats]] en Valéncia en produir-se les Bodes de Plata de la seua coronació canònica, les Missions Populars de [[1949]] i [[1955]] en Valéncia, els Congressos Eucarístics Regionals, el Quart Congrés Nacional Catequístic, l'Any Sant de [[1950]] o l'Any Marià de [[1954]].  
El pontificat d'Olaechea en Valéncia es va caracterisar per grans manifestacions i concentracions: processó de la [[Verge dels Desamparats]] en Valéncia en produir-se les Bodes de Plata de la seua coronació canònica, les Missions Populars de [[1949]] i [[1955]] en Valéncia, els Congressos Eucarístics Regionals, el Quart Congrés Nacional Catequístic, l'Any Sant de [[1950]] o l'Any Marià de [[1954]].  


Despuix de la promulgació de la constitució Sacrosanctum Concilium, en l'any [[1966]] signava la carta pastoral ''Lengua latina, lenguas vernáculas y liturgia''. Va promoure la construcció en l'any 1954 del barri conegut com a Sant Marcelí per a persones necessitades d'un habitatge i es va volcar en conseguir ajudes per als damnificats de la [[riuada de Valéncia]] de l'any [[1957]].
Despuix de la promulgació de la constitució Sacrosanctum Concilium, en l'any [[1966]] signava la carta pastoral ''Lengua latina, lenguas vernáculas y liturgia''. Va promoure la construcció en l'any 1954 del barri conegut com a Sant Marcelí per a persones necessitades d'un habitage i es va volcar en conseguir ajudes per als damnificats de la [[riuada de Valéncia]] de l'any [[1957]].


A ell es deu també la celebració del Sínodo Diocesà de 1951 o la construcció d'un nou seminari en [[Moncada]], la potenciació del laïcat catòlic, simbolisat per Acció Catòlica. També va favorir iniciatives de tipo assistencial, com la creació en [[1948]] de l'Institut Social Obrer, per a la formació dels treballadors, la fundació en l'any [[1947]] del Banc de Nostra Senyora dels Desamparats, per a l'ajuda als necessitats; o la construcció d'habitages protegits.
A ell es deu també la celebració del Sínodo Diocesà de [[1951]] o la construcció d'un nou seminari en [[Moncada]], la potenciació del laïcat catòlic, simbolisat per Acció Catòlica. També va favorir iniciatives de tipo assistencial, com la creació en [[1948]] de l'Institut Social Obrer, per a la formació dels treballadors, la fundació en l'any [[1947]] del Banc de Nostra Senyora dels Desamparats, per a l'ajuda als necessitats; o la construcció d'habitages protegits.
 
Actualment te un carrer en el seu nom en el [[barri de San Marcelí]] de Valéncia.


=== Renúncia i defunció ===
=== Renúncia i defunció ===
Llínea 31: Llínea 33:


Marcelino Olaechea va morir en Valéncia el [[21 d'octubre]] de [[1972]]. Les seues despulles descansen en la capella de Sant Tomàs de Villanueva de la [[catedral de Valéncia]].
Marcelino Olaechea va morir en Valéncia el [[21 d'octubre]] de [[1972]]. Les seues despulles descansen en la capella de Sant Tomàs de Villanueva de la [[catedral de Valéncia]].
== Vore també ==
* [[Archidiòcesis de Valéncia]]
{{successió
| predecessor = [[Prudencio Melo y Alcalde]]
| títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]]
| periodo = [[1946]] - [[1966]]
| successor = [[José María García Lahiguera]]
}}
[[Categoria:Biografies]]
[[Categoria:Religiosos]]
[[Categoria:Arquebisbes de Valéncia]]