Diferència entre les revisions de "Marcelino Olaechea i Loizaga"

Text reemplaça - 'cop ' a 'colp '
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Arzobispo Marcelino Olaechea (cropped).jpg|thumb|250px|Marcelino Olaechea en els [[anys 1950]]]]
[[File:Arzobispo Marcelino Olaechea (cropped).jpg|thumb|250px|Marcelino Olaechea en els [[anys 1950]]]]
'''Marcelino Olaechea Loizaga''' ([[Barakaldo]], [[9 de giner]] de [[1888]] - [[Valéncia]], [[21 d'octubre]] de [[1972]]) va ser un religiós salesià basc. Va ser bisbe de [[Pamplona]] durant la [[Guerra Civil]] i la postguerra ([[1935]]-[[1946]]) i més tart [[arquebisbe de Valéncia]] fins al seu retir en l'any [[1966]].
'''Marcelino Olaechea Loizaga''' ([[Barakaldo]], [[9 de giner]] de [[1888]] - [[Valéncia]], [[21 d'octubre]] de [[1972]]) va ser un religiós salesià basc. Va ser bisbe de [[Pamplona]] durant la [[Guerra Civil]] i la postguerra ([[1935]]-[[1946]]) i més tart [[arquebisbe de Valéncia]] fins al seu retir en l'any [[1966]].


== Biografia ==
== Biografia ==
Llínea 15: Llínea 15:
No obstant això, poc més tart va mostrar la seua adhesió a les forces polítiques dretanes que s'oponien a la [[República]].  
No obstant això, poc més tart va mostrar la seua adhesió a les forces polítiques dretanes que s'oponien a la [[República]].  


Despuix del cop d'estat del [[18 de juliol]] de [[1936]], va evitar al principi les mostres d'adhesió als alçats.  
Despuix del colp d'estat del [[18 de juliol]] de [[1936]], va evitar al principi les mostres d'adhesió als alçats.  


Als carlistes i als militars insurgents els irritava l'actitud del bisbe de Pamplona, que va deplorar l'esclat de la guerra i es va negar a beneir incondicionalment a les tropes.  
Als carlistes i als militars insurgents els irritava l'actitud del bisbe de Pamplona, que va deplorar l'esclat de la guerra i es va negar a beneir incondicionalment a les tropes.  
Llínea 26: Llínea 26:


A ell es deu també la celebració del Sínodo Diocesà de [[1951]] o la construcció d'un nou seminari en [[Moncada]], la potenciació del laïcat catòlic, simbolisat per Acció Catòlica. També va favorir iniciatives de tipo assistencial, com la creació en [[1948]] de l'Institut Social Obrer, per a la formació dels treballadors, la fundació en l'any [[1947]] del Banc de Nostra Senyora dels Desamparats, per a l'ajuda als necessitats; o la construcció d'habitages protegits.
A ell es deu també la celebració del Sínodo Diocesà de [[1951]] o la construcció d'un nou seminari en [[Moncada]], la potenciació del laïcat catòlic, simbolisat per Acció Catòlica. També va favorir iniciatives de tipo assistencial, com la creació en [[1948]] de l'Institut Social Obrer, per a la formació dels treballadors, la fundació en l'any [[1947]] del Banc de Nostra Senyora dels Desamparats, per a l'ajuda als necessitats; o la construcció d'habitages protegits.
Actualment te un carrer en el seu nom en el [[barri de San Marcelí]] de Valéncia.


=== Renúncia i defunció ===
=== Renúncia i defunció ===
Llínea 39: Llínea 41:
| predecessor = [[Prudencio Melo y Alcalde]]
| predecessor = [[Prudencio Melo y Alcalde]]
| títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]]  
| títul = [[File:Escudo de la archidiócesis de Valencia.svg|50px]]<br />[[Arquebisbe de Valéncia]]  
| periodo = [[1946]] [[1966]]
| periodo = [[1946]] - [[1966]]
| successor = [[José María García Lahiguera]]
| successor = [[José María García Lahiguera]]
}}
}}