Diferència entre les revisions de "Història de Bahames"
Sense resum d'edició |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostra una edició intermija d'un usuari) | |||
| Llínea 5: | Llínea 5: | ||
En general els historiadors varen afirmar que les Bahames no obri varen ser colonisades fins al [[sigle XVII]], no obstant, va haver intents de colonisació per part d'espanyols, francesos, britànics i amerindis. Els francesos es varen establir en les illes Àbac en [[1565]], i ho varen intentar de nou en l'any [[1625]]. | En general els historiadors varen afirmar que les Bahames no obri varen ser colonisades fins al [[sigle XVII]], no obstant, va haver intents de colonisació per part d'espanyols, francesos, britànics i amerindis. Els francesos es varen establir en les illes Àbac en [[1565]], i ho varen intentar de nou en l'any [[1625]]. | ||
En l'any [[1648]] un grup de les illes Bermudes | En l'any [[1648]] un grup de les illes Bermudes nomenat The Company of Adventurers for the Plantation of the Islands of Eleutheria liderat per William Sayle, va viajar a les Bahames per a fundar una colónia. Eixos primers intents varen ser de puritans i republicans clàssics. Les Bermudes es varen tornar superpoblades i les Bahames oferien una oportunitat econòmica i de llibertat política per a eixos grups. El més gran dels dos barcos de la companyia, el William, va naufragar en un sec a l'extrem nort de l'illa Eleuthera, en pèrdua de tots els recaptes. A pesar d'aplegar més colonisadors, incloent europeus, esclaus i lliberts de les Bermudes i l'arribada de suministraments des de Virginia i Nova Anglaterra, la colónia d'Eleuthera va sofrir per molts anys. Va ser obstaculisada per la pobrea del sol, conflictes entre els colonisadors i en els espanyols. A mitan de la [[Anys 1650|década de 1650]] molts d'ells varen retornar a les Bermudes. Els remanents varen fundar comunitats en l'illa Harbour i en Saint George's (Spanish Wells) al nort d'Eleuthera. En [[1670]] vivien unes 20 famílies en la comunitat d'Eleuthera. | ||
En l'any [[1666]] atres colonisadors de les Bermudes es varen establir en Nova Providència, que poc despuix es va tornar el centre de població i comerç en les Bahames, en casi 500 persones vivint en l'illa en [[1670]]. | En l'any [[1666]] atres colonisadors de les Bermudes es varen establir en Nova Providència, que poc despuix es va tornar el centre de població i comerç en les Bahames, en casi 500 persones vivint en l'illa en [[1670]]. | ||
| Llínea 16: | Llínea 16: | ||
Lynden Pindling, del Partit Lliberal Progressiste (PLP), de majoria negra, es convertix en primer ministre en l'any [[1967]], despuix de les primeres eleccions llegislatives del país. En [[juliol]] de [[1973]], les Bahames conseguixen la seua independència. En les eleccions de [[1992]], el Moviment Nacional Lliure (FNM) obté la majoria. Pindling, denunciat per corrupció, és substituït per Hubert Alexander Ingraham en la jefatura del govern. La victòria del FNM en les eleccions de [[1997]] se li atribuïx als resultats econòmics positius i a l'implicació del PLP en escàndals financers. El pas de l'huracà Floyd pel país, en [[1999]], provoca sérios danys i perjudica el turisme. | Lynden Pindling, del Partit Lliberal Progressiste (PLP), de majoria negra, es convertix en primer ministre en l'any [[1967]], despuix de les primeres eleccions llegislatives del país. En [[juliol]] de [[1973]], les Bahames conseguixen la seua independència. En les eleccions de [[1992]], el Moviment Nacional Lliure (FNM) obté la majoria. Pindling, denunciat per corrupció, és substituït per Hubert Alexander Ingraham en la jefatura del govern. La victòria del FNM en les eleccions de [[1997]] se li atribuïx als resultats econòmics positius i a l'implicació del PLP en escàndals financers. El pas de l'huracà Floyd pel país, en [[1999]], provoca sérios danys i perjudica el turisme. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
{{Commonscat|History of the Bahamas}} | {{Commonscat|History of the Bahamas}} | ||