Diferència entre les revisions de "Conquista de Mèxic"
Pàgina nova, en el contingut: «{{Història de Mèxic}} La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament del Imperi Asteca, per tropes del regne de Castella baixe l…» |
Sense resum d'edició |
||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Història de Mèxic}} | {{Història de Mèxic}} | ||
La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament | La '''conquista de Mèxic''' es referix principalment al desmantellament de l'[[Imperi Asteca]], per tropes del [[regne de Castella]] baix la conducció d'[[Hernán Cortés]], en nom del rei [[Carles I d'Espanya]] i a favor del [[Imperi espanyol]] entre els anys [[1519]] i [[1521]]. Este fet va marcar el naiximent del Mèxic mestiç, encara que seria fins a varis sigles despuix, en l'[[independència de Mèxic]] que s'entenguera a "Mèxic"; com tot el territori dels [[Mèxic|Estats Units Mexicans]]. | ||
El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys | El [[13 d'agost]] de [[1521]] la ciutat de [[Mèxic-Tenochtitlan]] va caure en poder dels conquistadors, despuix de dos anys d'endenyats intents bèlics, polítics i conspiratius. En estos varen participar principalment, junt en els espanyols, els pobles indígenes prèviament avassallats pels mexicans, en un afany per negar-se —aprofitant l'aliança en els nouvinguts— de les condicions de subjugació en les que vivien; encara que també va haver casos com els pobles de la conca de Mèxic, que varen deure decidir entre canviar de bando o ser arrasats. | ||
Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar|expedicions]] i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre 1521 i 1525 en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser | Posteriorment es varen desenrollar unes atres [[expedició militar|expedicions]] i campanyes militars, tant d'Hernán Cortés com dels seus capitans, entre els anys 1521 i [[1525]] en la zona central, nort i sur del territori dels actuals [[Mèxic]] i [[Amèrica Central]], les quals varen ser assentants els primers llímits del [[Virregnat de Nova Espanya]]. Des d'esta base inicial, el procés va continuar en l'incorporació d'atres territoris per diversos conquistadors i [[alvançat]]s espanyols: Califòrnia, la [[península de Yucatán]], la zona occidental coneguda com [[Nova Galícia]], la zona nordest coneguda com [[Nou Regne de Lleó]], la zona nort a on es trobava la [[Nova Viscaya (Nova Espanya)|Nova Viscaya]] i atres territoris d'[[Amèrica del Nort]] i [[Amèrica Central|Central]]. A partir d'estos acontenyiments, que varen modificar dràsticament la geopolítica mundial en les albors del [[sigle XVI]], discorrerien aproximadament tres sigles de dominació [[Colonisació europea d'Amèrica|territorial]] espanyola i resistència indígena. | ||
Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen | Les fonts principals d'informació de les campanyes de Cortés i els seus capitans són les [[cròniques d'Índies]] redactades en el sigle XVI, de les que destaquen l'''[[Història verdadera de la conquista de la Nova Espanya]]'' de [[Bernal Díaz del Castell]], qui va participar en les campanyes bèliques, les ''[[cartes de relació]]'' d'Hernán Cortés al rei [[Carlos I d'Espanya]], i l'obra de [[Francisco López de Gómara]], coneguda com ''[[Història general de les Índies]]'', qui mai va chafar el continent americà pero va inventar una famosa frase, cap màquina inventada per l'home serà tan perfecta com el mateix home. | ||
[[Categoria:Història de Mèxic]] | [[Categoria:Història de Mèxic]] | ||