Diferència entre les revisions de "Joan Llorenç Palmireno"
Sense resum d'edició |
|||
| (No es mostren 16 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| nom = Joan Llorenç Palmireno | | nom = Joan Llorenç Palmireno | ||
| image = | | image = [[Archiu:Joanllpalmi.jpg|200px]] | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
'''Joan Llorenç Palmireno''' ([[Alcanyís]] [[1524]] - † [[Valéncia]], [[1579]]), naixcut en Alcanyís ([[Terol]]), | '''Joan Llorenç Palmireno''' o '''Juan Lorenzo Palmireno''' ([[Alcanyís]], [[Terol]], [[1524]] - † [[Valéncia]], [[1579]]), naixcut en Alcanyís ([[Terol]]), fon un dramaturc, pedagoc i humaniste aragonés. | ||
Humaniste erasmiste, | Humaniste erasmiste, ensenyà Gramàtica i Grec en [[Saragossa]] i [[Valéncia]]. Escrigué en [[Llatí|llatí]], [[Valencià|valencià]] i [[Castellà|castellà]]. Se li coneix també com '''Juan Lorenzo Roca''' i com '''Lorenzo Palmireno''' (Llorenç Palmireno). | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
Format en el ''Studia Humanitatis'' d'Alcanyís, posteriorment va ampliar els seus estudis en Saragossa i en | Format en el ''Studia Humanitatis'' d'Alcanyís, posteriorment va ampliar els seus estudis en Saragossa i en l'[[Estudi General de Valéncia]], a on va obtindre la càtedra de Poesia en l'any [[1550]]. | ||
En la [[ciutat de Valéncia]] va començar a publicar llibres destinats prioritàriament a la docència. En l'any [[1556]] es va traslladar a Alcanyís a on va permanéixer fins a [[1561]] alternant la seua llabor pedagògica entre esta localitat i [[Saragossa]]. Eixe últim any tornarà a Valéncia per a eixercitar el càrrec de professor de Grec i Retòrica, | En la [[ciutat de Valéncia]] va començar a publicar llibres destinats prioritàriament a la docència. En l'any [[1556]] es va traslladar a Alcanyís a on va permanéixer fins a [[1561]] alternant la seua llabor pedagògica entre esta localitat i [[Saragossa]]. Eixe últim any tornarà a Valéncia per a eixercitar el càrrec de professor de Grec i Retòrica, a on cada any componia una comèdia que feya representar als seus alumnes. Va tornar a Alcanyís, a on va impartir classes entre els anys [[1570]] i [[1572]], i retornar a Valéncia a on va morir. | ||
Un dels alumnes de Joan Llorenç Palmireno fon [[Onofre Pou]], autor del llibre ''[[Thesaurus Puerilis]]'' (El tesor dels chiquets) publicat en la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1575]]. El ''Thesaurus Puerilis'' és un diccionari valencià-llatí. | Un dels alumnes de Joan Llorenç Palmireno fon [[Onofre Pou]], autor del llibre ''[[Thesaurus Puerilis]]'' (''El tesor dels chiquets'') publicat en la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1575]]. El ''Thesaurus Puerilis'' és un diccionari valencià-llatí. | ||
== Obra == | == Obra == | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
Sabem que va escriure un ''Dialogus'' ([[1562]]) i conservem completa una faula, titulada ''Fabella Aenaria'' (Valéncia, [[1574]]). També va compondre cinc comèdies: ''Sigonia'' ([[1563]]), ''Thalassina'' ([[1564]]), ''Octavia'' (1564), ''Lobenia'' ([[1566]]) i ''Trebiana'' ([[1567]]), de les que solament nos queden fragments. La seua activitat com a dramaturc ha de situar-se en el context del teatre humanístic practicat en els ''Studia Humanitatis'' a lo llarc de tota la [[Renaixença]]. Va ser un precedent del resorgir del teatre clàssic per part d'autors com [[Juan de Timoneda]], Juan de la Cova o Lupercio Leonardo de Argensola. En les seues obres dramàtiques s'aprecia una evolució cap a escenes cada volta més populars, acostant-se al dibuix de costums contemporànees. Destaca en elles el disseny dels caràcters femenins, l'habilitat per a l'estructura de l'enredre i un incipient acostament al tema de l'honor. Les seues comèdies estan escrites utilisant vàries llengües mesclades: llatí, [[grec]], [[castellà]], [[valencià]], [[italià]] e inclús [[portugués]]. | Sabem que va escriure un ''Dialogus'' ([[1562]]) i conservem completa una faula, titulada ''Fabella Aenaria'' (Valéncia, [[1574]]). També va compondre cinc comèdies: ''Sigonia'' ([[1563]]), ''Thalassina'' ([[1564]]), ''Octavia'' (1564), ''Lobenia'' ([[1566]]) i ''Trebiana'' ([[1567]]), de les que solament nos queden fragments. La seua activitat com a dramaturc ha de situar-se en el context del teatre humanístic practicat en els ''Studia Humanitatis'' a lo llarc de tota la [[Renaixença]]. Va ser un precedent del resorgir del teatre clàssic per part d'autors com [[Juan de Timoneda]], Juan de la Cova o Lupercio Leonardo de Argensola. En les seues obres dramàtiques s'aprecia una evolució cap a escenes cada volta més populars, acostant-se al dibuix de costums contemporànees. Destaca en elles el disseny dels caràcters femenins, l'habilitat per a l'estructura de l'enredre i un incipient acostament al tema de l'honor. Les seues comèdies estan escrites utilisant vàries llengües mesclades: llatí, [[grec]], [[castellà]], [[valencià]], [[italià]] e inclús [[portugués]]. | ||
Palmireno va aplegar a publicar unes cent cinquanta obres. Des de traduccions de clàssics com Aristòfanes fins a humanistes com Lorenzo Valla. En elles es va decantar per un estil oratori i ciceronià, que va defendre en el seu ''Disputatio de vora et facili imitatione Ciceronis'' (Saragossa, 1560) i en ''Phrases Ciceronis''..., que va vore la llum adjunta a la seua ''Fábula Aenaria''. No obstant, i pese a les seues preferències per este estil, també va estudiar i va admirar l'obra d'escritors sentenciosos i senequistes, com Erasme de | Palmireno va aplegar a publicar unes cent cinquanta obres. Des de traduccions de clàssics com Aristòfanes fins a humanistes com Lorenzo Valla. En elles es va decantar per un estil oratori i ciceronià, que va defendre en el seu ''Disputatio de vora et facili imitatione Ciceronis'' (Saragossa, 1560) i en ''Phrases Ciceronis''..., que va vore la llum adjunta a la seua ''Fábula Aenaria''. No obstant, i pese a les seues preferències per este estil, també va estudiar i va admirar l'obra d'escritors sentenciosos i senequistes, com Erasme de Rotterdam i Luis Vives i va comentar els emblemes d'Alciato. En esta llínea va publicar una colecció de sentències titulada ''Adagiae Hispanicae in Romanum sermonem conversa'' ([[1584]]), que posteriorment seria aumentada pel seu fill, Agesilao Palmireno, en els seus ''Adagia Hispanica'' ([[1591]]). També cal destacar entre la seua producció Vocabulario de medidas y monedas (1563) i un Vocabulario del humanista ([[1569]]). Va escriure aixina mateix una ''Rhetórica'', publicada en dos parts en [[1546]] i [[1565]], en la que se nos han transmés varis eixemples de passages del seu teatre. | ||
Pero potser l'obra que alberga major interés lliterari en l'actualitat siga ''El estudioso en la aldea'', un relat autobiogràfic que conté interessants disquisicions sobre la preceptiva lliterària i va influir en el ''Fray Gerundio de Campazas'' del Pare Isla. | Pero potser l'obra que alberga major interés lliterari en l'actualitat siga ''El estudioso en la aldea'', un relat autobiogràfic que conté interessants disquisicions sobre la preceptiva lliterària i va influir en el ''Fray Gerundio de Campazas'' del Pare Isla. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
En l'any [[1569]], l'humaniste Llorenç Palmireno, natural d'Aragó, publicà un ''Vocabulario del Humanista'' (1569), en el que al traduir les equivalències del llatí en llengua vulgar, explica: | En l'any [[1569]], l'humaniste Llorenç Palmireno, natural d'Aragó, publicà un ''Vocabulario del Humanista'' (Valéncia, 1569), en el que al traduir les equivalències del llatí en llengua vulgar, explica: | ||
{{Cita|''... si no hallo vocablo con el que arromançar una cosa en Castellano, pongola en Valenciano, Italiano, Francés o lengua Portuguesa.''}} | {{Cita|''... si no hallo vocablo con el que arromançar una cosa en Castellano, pongola en Valenciano, Italiano, Francés o lengua Portuguesa.''}} | ||
| Llínea 43: | Llínea 43: | ||
* [[Onofre Pou]] | * [[Onofre Pou]] | ||
== Bibliografia == | |||
* Pérez Lasheras, Antonio, ''La literatura del reino de Aragón hasta el siglo XVI'' (Zaragoza, Ibercaja-Institución Fernando el Católico. Col. Biblioteca Aragonesa de Cultura, 2003, págs. 162 - 163). ISBN: 84-8324-149-8. | |||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
| Llínea 51: | Llínea 55: | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Humanistes]] | [[Categoria:Humanistes]] | ||
[[Categoria:Humanistes aragonesos]] | |||
[[Categoria:Escritors]] | [[Categoria:Escritors]] | ||
[[Categoria:Escritors aragonesos]] | |||
[[Categoria:Sigle XVI]] | |||
[[Categoria:Aragonesos]] | |||